Sirventès contra Ponç de Mataplana

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,27 KB

 

En la tercera estrofa segueix amb el físic, en aquest cas, amb el seu braç. Primer amb un to còmic e irònic li diu que el seu braç no té cap utilitat (“El braç no us val una figa”) i el descriu a través d’una comparació (“sembla un cabiró de biga”). A part, li dóna com a consell un remei popular de l’època (“caldrien fregues d'ortiga/que el nervi us deixessin tes.”). Tot plegat, engrandeix més el defecte físic que en Ponç de Mataplana té al braç.

A les dues estrofes que queden, passa al seu aspecte moral. Si ja la descripció física ja era esperpèntica, la moral és realment sarcàstica i és més a prop de ser una caricatura que una descripció.

Primer de tot torna al poema de traïdor, i mitjançant una expressió popular per apropar-si al lector, acusa a tots aquells que si li apropen (“ull viu, si vol sortir il·lès”). L’enllaç amb la següent estrofa és temàtic: qui s’apropa al Marqués corra el risc de ser violat. Amb un hiperbatón(“És ben foll qui amb vós es vana/ de sestar de bona gana”) iguala la inconciència de qui se li apropa amb accions del Marqués. Després d’arribar de forma indirecte a la injuria més gran de tota la comparació, -el Marqués sodomitza els qui, confiats se li acosten- Guillem de Berguedà que està escandalitzat pels actes del Marqués, rebaixa el to de l’ofensa amb un to més irònic i sarcàstic. Primer dirà una mena de consell i diu que si se li apropa algú millor que no ho faci amb calço cordovès -peça de roba de cuir que protegia les parts íntimes- i després degrada socialment al Marquès en els últims dos versos ja que prové d’una família autocràtica (“no és de fill de cristiana/ un costum tan poc cortès.”).

En conclusió, Guillem de Berguedà li nega qualsevol virtut tan física com moral i el descriu com l’antítesi de la cavalleria negant-li totes les seves qualitats: valentia, força i honor entre els altres.


Entradas relacionadas: