Sirventès contra Ponç de Mataplana

En la tercera estrofa segueix amb el físic, en aquest cas, amb el seu braç. Primer amb un to còmic e irònic li diu que el seu braç no té cap utilitat (“El braç no us val una figa”) i el descriu a través d’una comparació (“sembla un cabiró de biga”). A part, li dóna com a consell un remei popular de l’època (“caldrien fregues d'ortiga/que el nervi us deixessin tes.”). Tot plegat, engrandeix més el defecte físic que en Ponç de Mataplana té al braç.

A les dues estrofes que queden, passa al seu aspecte moral. Si ja la descripció física ja era esperpèntica, la moral és realment sarcàstica i és més a prop de ser una caricatura que una descripció.

Primer de tot torna al poema de traïdor, i mitjançant una expressió popular per apropar-si al lector, acusa a tots aquells que si li apropen (“ull viu, si vol sortir il·lès”). L’enllaç amb la següent estrofa és temàtic: qui s’apropa al Marqués corra el risc de ser violat. Amb un hiperbatón(“És ben foll qui amb vós es vana/ de sestar de bona gana”) iguala la inconciència de qui se li apropa amb accions del Marqués. Després d’arribar de forma indirecte a la injuria més gran de tota la comparació, -el Marqués sodomitza els qui, confiats se li acosten- Guillem de Berguedà que està escandalitzat pels actes del Marqués, rebaixa el to de l’ofensa amb un to més irònic i sarcàstic. Primer dirà una mena de consell i diu que si se li apropa algú millor que no ho faci amb calço cordovès -peça de roba de cuir que protegia les parts íntimes- i després degrada socialment al Marquès en els últims dos versos ja que prové d’una família autocràtica (“no és de fill de cristiana/ un costum tan poc cortès.”).

En conclusió, Guillem de Berguedà li nega qualsevol virtut tan física com moral i el descriu com l’antítesi de la cavalleria negant-li totes les seves qualitats: valentia, força i honor entre els altres.