A continuació analitzarem i comentarem el
poema titulat
Cançoneta lleu i plana de l’
autor Guillem de Berguedà,
trobador del Segle XII. El poema l’escriu al voltant del 1172, i malgrat el que el títol ens pugui fer pensar, l’autor no escriu una cançó plana i senzilla, sinó un text d’atac personal cap a
Ponç de Mataplana. Es coneix que aquest últim va tenir diversos enfrontaments amb Guillem de Berguedà al llarg de la seva vida, motiu
pel qual l’autor va compondre aquest poema on li nega qualsevol qualitat cavalleresca, física i moral.
Com hem dit, Guillem de Berguedà, va ser un important trobador del Segle XII, nascut l’any 1130, fou fill primogènit dels vescomtes de Berguedà, Guillem I Berenguera. És a dir, l’autor no tan sols pertanyia a la noblesa sinó que a més havia de ser l’hereu del patrimoni de la seva família. Concloem doncs que Guillem de Berguedà va créixer en un ambient adequat i ple de comoditats. Malgrat això, l’autor no va posseir mai ni les terres ni el títol nobiliari de la seva família, ja que el 3 de Març de 1175 va assassinar el vescomte Ramón Folc de Cardona (a qui ja li havia dedicat els sirventesos: Cantarey mentre m'estau i Joglars, no't desconortz), per aquest motiu va haver de fugir de la seva terra, perdent totes les seves possessions i la seva herència. A partir de llavors va viure amagat i protegit pel vescomte Ramón de Castellbò. Finalment se sap que entre 1195 i 1196 va ser mort per ordre dels seus enemics.
Pel que fa a la seva obra, podem deduir que va ser un fidel seguidor del model de la poesia trobadoresca Provençal. Destacar que va fer servir, sobretot, dos dels gèneres més utilitzats pels trobadors, la cançó i el sirventès. Guillem de Berguedà violent i sarcàstic, escriu els seus sirventesos contra personalitats del seu temps com Pere de Berga, Arnau de Preixens (bisbe d’Urgell) i Ponç de Mataplana (a qui va dirigit aquest poema que estem comentant i d’altres que també va escriure); amb l’única finalitat de desprestigiar-los. Tanmateix, com hem mencionat abans també va escriure cançons amoroses plenes d'elegància i delicadesa. A més a més, encara que sigui totalment contradictori, també va escriure un plany a Ponç de Mataplana, on se sincerà amb aquest i el lloà enormement tot i haver-lo criticat, insultat i desprestigiat de forma contundent en nombroses ocasions anteriors.
Cançoneta lleu i plana, es tracta doncs d’un dels sirventesos de Guillem de Berguedà. Aquest poema d’atac personal, com hem dit, va dirigit a Ponç de Mataplana, Veí de l’autor, que tot i que en el poema l’autor se li dirigeix com a marquès, aquest no ho era pas, però sí que pertanyia a la noblesa. Queda manifest al llarg de tot el poema l’odi que l’autor tenia cap aquest personatge; a aquest li nega qualsevol qualitat cavalleresca, física i moral. I ho fa utilitzant el sarcasme, la ironia i tota mena d’injúries i calumnies.
Pel que fa a l’anàlisi formal, aquest poema s’estructura sobre cinc cobles. Cadascuna d’aquestes, està formada per cinc versos isosil·làbics d’art menor, concretament heptasíl·labs. Si separem en síl·labes el primer vers del poema: “Can-ço-ne-ta-lleu-i-pla-(na)”, comprovem que efectivament són versos heptasíl·labs. La rima en aquest sirventès és consonant, femenina en el primer, segon i quart vers de cada cobla; masculina en la resta. La rima té la següent forma: a’ a’ b a’ b. A més a més, cadascuna de les cobles va seguida d’un apariat que forma un refrany que es repeteix després de cada cobla al llarg de tota l’obra. Aquest refrany té rima consonant i masculina, amb la forma: b b.
Ja hem mencionat abans, que Guillem de Berguedà era un trobador, i que la seva obra pertany a la literatura trobadoresca Provençal. Aquesta, es caracteritza per subdividir-se en dos estils, el trobar clus, trobar amb un llenguatge més ric i més difícil d’entendre, enfront del trobar lleu, que es caracteritza per utilitzar un llenguatge més senzill i entenedor. Aquest poema pertany al trobar lleu; ho és pel fet que Guillem de Berguedà l’escrigué amb la intenció de desprestigiar al protagonista i amb la pretensió de què arribés al màxim de persones possible; així que per aconseguir-ho era indispensable utilitzar un llenguatge accessible per a tothom. Pel que fa a la temàtica del poema, tot i que en la literatura trobadoresca era molt abundant l’amorosa, aquest, molt lluny de ser una “Cançoneta lleu i plana” com ens diu el seu títol, és un sirventès, és a dir, un poema d’atac personal, en aquest cas a Ponç de Mataplana.