Sistema de quenda, caciquisme i crisi de la Restauració borbònica

Sistema de quenda: mecanisme d'alternança no poder vigent durant la Restauració borbònica. Es basava en el mutu acord entre els dos partits monàrquics, el Conservador i el Liberal, que acceptaven la successiva quenda en el Govern. Designat pel rei, el president del partit que li tocava governar convocava eleccions que sempre guanyava, amb el beneplàcit del partit que li tocava estar a l'oposició, emprant el frau electoral i el caciquisme.

Caciquisme: pràctica política que a Espanya controlava les eleccions gràcies a la figura del cacic, persona que dominava el poder local i controlava els vots del seu territori valent-se del seu poder econòmic, estatus social o influències. El caciquisme va fer possible el frau electoral massiu existent en el sistema de la Restauració borbònica.

Encasillado o encasellament: procés pel qual el ministre de Governació elaborava la llista de candidats que havien de ser escollits en cada districte electoral, col·locant en les caselles corresponents els noms dels candidats ministerials i de l'oposició. La llista era pactada pels dos partits liberals monàrquics i aquesta pràctica garantia la quenda pacífica dels governs de la Restauració borbònica.

Pucheirazo: un dels mètodes de manipulació electoral emprat durant la Restauració borbònica per permetre el triomf d'un determinat candidat. Consistia en la substitució a la pucheiro (urna electoral) dels vots ja emesos per altres favorables al candidat que es desitjava que sortís elegit, o en la modificació de l'acta del recompte dels vots.

Setmana Tràgica: setmana de violentes protestes populars que van tenir lloc a Barcelona el juliol de 1909 contra l'ordre de Maura d'enviar tropes de reserva a la guerra de Marroc després de la derrota del Barranc del Llop. La majoria dels soldats eren fills de famílies obreres, per la qual cosa el seu embarcament va provocar una vaga general que va donar pas a la insurrecció i a la crema de nombrosos edificis religiosos, sent durament reprimida pel Govern de Maura, que cauria poc després.

Desastre d'Annual: derrota de l'exèrcit espanyol el juliol de 1921 davant les cabiles rifenyes dirigides per Abd el-Krim en la guerra de Marroc. Van morir milers de soldats espanyols i els rifenys es van fer amb el control de la zona proclamant la independència de la República del Rif. El desastre va agreujar la crisi de la Restauració borbònica i el desprestigi de l'exèrcit i d'Alfons XIII, a qui se li va atribuir part de la derrota.

Unió Patriòtica: organització cívico-política fundada el 1924 pel dictador Primo de Rivera. Pretenia agrupar tota la societat com a substituta dels partits polítics tradicionals i servir de suport social i de propaganda del règim dictatorial, però només hi van participar els grups conservadors i catòlics, desapareixent amb la pròpia dictadura el 1931.

FAI: sigles de la Federació Anarquista Ibèrica fundada el 1927, que fusionava la Unió Anarquista Portuguesa i la Federació Nacional de Grups Anarquistes d'Espanya. Estava organitzada en petits grups revolucionaris radicals d'activistes anarquistes. Va exercir un paper important en el moviment obrer, sobretot a través de la seva presència en el sindicat anarcosindicalista de la CNT, durant la II República i la Guerra Civil.

Pacte de Sant Sebastià: acord verbal al qual van arribar, l'agost de 1930 a Sant Sebastià, diverses personalitats representatives de partits republicans de diferents tendències, catalanistes i socialistes pel qual es comprometien a establir la república democràtica i a reconèixer l'autonomia de Catalunya, Galícia i les províncies bascas. A més, van formar un comitè revolucionari per coordinar una sublevació amb la finalitat de derrocar la monarquia d'Alfons XIII.

Sanjurjada: intent fracassat de cop d'Estat encapçalat pel general Sanjurjo el 10 d'agost de 1932 a Sevilla contra la Segona República, que comptava amb el suport d'alguns militars, monàrquics i latifundistes andalusos. Controlat pel Govern, els seus participants van ser detinguts i condemnats. Com a reacció, republicans i socialistes van aproximar les seves posicions, cosa que va permetre l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i la Llei de Reforma Agrària que intentaven impedir els colpistes.

Bienni Negre: segon període de la Segona República comprès entre el novembre de 1933 i el febrer de 1936. Va ser qualificat així (i també com a rectificador i contrarreformista) per les esquerres a causa de les mesures revisionistes i conservadores preses pels governs de dretes radical-cedistes, que van paralitzar moltes de les lleis reformistes del primer bienni republicà i van exercir una dura repressió sobre els participants en la revolució d'octubre de 1934.

Front Popular: coalició electoral creada el gener de 1936 pels principals partits obrers i republicans d'esquerra. Després de guanyar les eleccions del febrer de 1936, va servir de suport a la política reformista desenvolupada pels governs formats per republicans d'esquerra encapçalats per Azaña i Casares Quiroga.

Brigades Internacionals: unitats militars de voluntaris estrangers que van participar en la Guerra Civil espanyola donant suport a la Segona República. Estaven formades per brigadistes, procedents de més de 50 països d'Europa i Amèrica, organitzats a través dels partits d'esquerra socialistes i comunistes dels seus respectius països. Van ser retirats l'octubre de 1938 per la pressió internacional.

FET y de las JONS: sigles de Falange Española Tradicionalista i de les Juntes d'Ofensiva Nacional Sindicalista, l'organització política creada per Franco el 1937 mitjançant el Decret d'Unificació, que fusionava el moviment tradicionalista carlista amb les formacions feixistes de Falange Espanyola i de les JONS. Va ser l'única formació política autoritzada durant el franquisme, sent coneguda com a Moviment Nacional.

Secció Femenina: organització fundada el 1934 com a branca femenina de Falange Espanyola. Va ser dirigida per Pilar Primo de Rivera i durant el franquisme va monopolitzar l'educació de les dones amb la finalitat de formar ames de casa, subordinades als homes i destinades a tenir fills i educar-los segons les normes establertes pel règim. Per al seu adoctrinament es va crear el 1937 el Servei Social, que imposava la prestació obligatòria de treballs socials per a totes les dones durant sis mesos.