Sistema Sanitari Espanyol: Organització i Funcionament

Determinants de la Salut

Els determinants de la salut són els factors que influeixen en l'estat de salut d'una persona. Es poden classificar en:

• Estil de vida: hàbits i comportaments individuals.
• Medi ambient: factors físics, químics i biològics externs.
• Biologia humana: genètica i característiques individuals.
• Sistema sanitari: accés i qualitat dels serveis de salut.

Indicadors de Salut

Els indicadors de salut són dades que permeten mesurar l'estat de salut d'una població. Es poden obtenir de diverses fonts:

• Censos de població i padrons municipals.
• Registre civil.
• Registre de morbiditat.
• Enquestes a la població.
• Publicacions institucionals com l'INSERSO.

Els indicadors de salut es poden agrupar en:

• Esperança de vida.
• Mortalitat.
• Morbiditat.
• Incapacitat i salut subjectiva.
• Salut maternoinfantil.
• Hàbits i estils de vida.

Característiques d'un Sistema Sanitari Òptim

Un sistema sanitari òptim ha de ser:

• Universal: accessible per a tota la població.
• Integral: cobrir totes les necessitats de salut.
• Equitatiu: oferir igualtat d'oportunitats en l'accés.
• Eficient: utilitzar els recursos de manera òptima.
• Flexible: adaptar-se a les necessitats canviants.
• Participatiu: implicar els ciutadans en la presa de decisions.

Models de Sistemes Sanitaris

Existeixen diferents models de sistemes sanitaris:

• Liberal o de lliure mercat: com als Estats Units.
• Socialista: com a Corea del Nord i Cuba.
• Mixt: combinació de finançament públic i privat. Dins d'aquest model trobem:
  • Assegurança obligatòria/mutualista o de Bismarck: com a França i Alemanya.
  • Pressupostos de l'Estat/model Beveridge o de sanitat pública: com a Espanya i Itàlia.

Llei General de Sanitat

La Llei General de Sanitat estableix els principis bàsics del Sistema Nacional de Salut (SNS) a Espanya, com ara:

• Assistència universal i integral.
• Prestacions bàsiques per a estrangers.
• Organització descentralitzada.

Sistema Nacional de Salut (SNS)

Administració de l'Estat

El Ministeri de Sanitat és el responsable de proposar i executar la planificació i l'assistència sanitària, així com de coordinar els sistemes sanitaris de les comunitats autònomes (CCAA). Té competències en:

• Sanitat exterior: vigilància, seguretat i col·laboració internacional.
• Productes farmacèutics: autorització de nous medicaments, fixació de preus i finançament, medicaments per a emergències i ajuda internacional, regulació de la importació de medicaments no autoritzats.

Comunitats Autònomes (CCAA)

Les CCAA integren els centres, serveis i establiments sanitaris en el seu territori.

Corporacions Locals

Les corporacions locals, tot i que no estan representades al Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS), tenen competències en el control sanitari del medi ambient, el transport, la indústria i l'alimentació.

Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS)

El CISNS és l'òrgan de coordinació, cooperació, comunicació i informació entre les CCAA i l'administració pública. Coordina l'atenció sanitària, la contractació de productes farmacèutics i sanitaris, i els principis de les polítiques de planificació sanitària en diferents temes, com ara les vacunes. Està format per un representant de cada CCAA i un nombre igual de representants de l'administració pública.

Àrea de Salut

L'àrea de salut és una demarcació geogràfica responsable de la direcció de les institucions sanitàries, com ara l'assistència primària i els programes de salut. Té una denominació lliure, com ara"departamen". Cada àrea de salut compta amb un hospital i atén entre 200.000 i 250.000 habitants. A la Comunitat Valenciana hi ha 24 àrees de salut.

Zona de Salut

La zona de salut és la divisió de l'àrea de salut i la unitat territorial d'organització dels serveis d'atenció primària. Constitueix el primer nivell d'assistència i atén entre 5.000 i 25.000 habitants. A Gandia hi ha 8 zones de salut.

Assistència Primària

L'assistència primària es presta en centres de salut i consultoris. Està coordinada per un metge i compta amb professionals sanitaris i no sanitaris. Ofereix les següents prestacions:

• Medicina general.
• Urgències.
• Laboratori bàsic.
• Control de grups de risc.
• Atenció bucodental.
• Atenció maternoinfantil.
• Educació per a la salut.

Les seves funcions són:

• Prevenció i promoció de la salut.
• Assistència sanitària.
• Rehabilitació.
• Docència i investigació.

Assistència Especialitzada

L'assistència especialitzada es presta als hospitals. Ofereix les següents prestacions:

• Diagnòstic.
• Tractament.
• Rehabilitació.
• Cures.
• Promoció de la salut.
• Educació sanitària.
• Prevenció de malalties.

Les seves funcions són:

• Assistència.
• Docència.
• Investigació.

Cartera Comuna de Serveis

La cartera comuna de serveis és la llista mínima de prestacions acordades al CISNS per reial decret. Inclou:

• Bàsica de serveis assistencials (pública): atenció primària, especialitzada, urgències i transport sanitari urgent.
• Suplementària (amb prescripció i aportació de l'usuari): farmàcia, ortoprotètica, productes dietètics i transport sanitari no urgent.
• Serveis accessoris (amb aportació de l'usuari): no essencials que milloren la salut en pacients crònics.

Serveis complementaris: tècniques o procediments que ofereix cada CCAA amb els recursos dels seus pressupostos.

Accés al SNS

Assegurats

• Treballadors de la Seguretat Social (SS).
• Persones que reben prestacions de la SS (aturats, pensionistes).
• Desocupats inscrits al SEPE.

Beneficiaris

• Cònjuge o excònjuge a càrrec de l'assegurat.
• Fills menors de 26 anys o amb discapacitat superior al 65% a càrrec de l'assegurat.
• Residents a Espanya amb targeta sanitària a càrrec d'un beneficiari.

Altres casos

• Persones autoritzades a residir a Espanya que no superin el màxim d'ingressos establert.
• Estrangers menors de 18 anys.
• Estrangeres embarassades.
• Persones no autoritzades a residir a Espanya en cas d'accident o urgència per malaltia greu.

Mutualitats

Les mutualitats ofereixen serveis sanitaris públics i privats, i els seus membres paguen un percentatge menor pels productes farmacèutics. Alguns exemples són:

• MUFACE: per a funcionaris civils.
• ISFAS: per a les forces armades i la Guàrdia Civil.
• SNS: a través de concerts i acords per a la prestació de determinats serveis.

Ètica Sanitària

L'ètica sanitària es basa en els següents principis:

• Beneficència: actuar en benefici del pacient.
• No maleficència: no causar dany al pacient.
• Autonomia: respectar la capacitat del pacient per prendre decisions informat.
• Justícia: distribuir els recursos sanitaris de manera equitativa.

Relació amb els Pacients i Drets dels Pacients

La relació amb els pacients es basa en:

• Informació: proporcionar informació clara i comprensible.
• Intimitat i dignitat: respectar la intimitat i la dignitat del pacient.
• Confidencialitat: protegir la confidencialitat de la informació del pacient.

Eficàcia

L'eficàcia és la capacitat d'aconseguir els objectius. Per exemple, un servei d'ambulàncies que arriba al lloc de l'incident en menys de 10 minuts és un servei eficaç si aquest és l'objectiu establert.

Eficiència

L'eficiència és la capacitat d'obtenir el màxim rendiment dels recursos disponibles. Per exemple, un servei que aconsegueix un objectiu amb 50 ambulàncies és més eficient que un altre que ho aconsegueix amb 60.

Cost d'Oportunitat

El cost d'oportunitat és el benefici que es podria haver obtingut si s'haguessin utilitzat els recursos en la millor de les alternatives possibles.