Sistemes de Seguretat al Vehicle: Guia Completa de Tecnologies

Sistemes de Seguretat Preventiva al Vehicle

Els sistemes de seguretat preventiva busquen disminuir els riscos d'accident sense intervenir directament en la conducció, tot i que sí en les circumstàncies que l'envolten. Aquests sistemes poden ser part del vehicle o de la infraestructura viària per la qual circula. Els sistemes de confort i tot el que contribueixi a millorar les condicions d'habitabilitat i conducció del vehicle són exemples clars de sistemes de seguretat preventiva.

Sistemes de Seguretat Activa

Els sistemes de seguretat activa són els dispositius integrats al vehicle amb la funció d'evitar la pèrdua de control del vehicle i, per tant, els accidents. Exemples d'aquests sistemes són:

• Els sistemes ABS (antibloqueig de frens).
• Els sistemes de control d'estabilitat ESP.
• Els innovadors sistemes de direcció activa, que arriben a actuar sobre el sistema de direcció independentment del conductor.

Sistemes de Seguretat Passiva

Els sistemes de seguretat passiva són els dispositius que redueixen al màxim les conseqüències d'un accident, quan aquest ja és inevitable. Alguns exemples de sistemes de seguretat passiva són els cinturons de seguretat i els seus pretensors, els airbags, etc.

Configuració Motriu i Estabilitat

Una correcta disposició dels conjunts mecànics del vehicle pot aconseguir un centre de gravetat baix, un repartiment de pesos equitatiu entre els eixos del davant i del darrere, i un moment d'inèrcia reduït. El centre de geometria és el punt en què conflueixen els eixos longitudinal i transversal al voltant dels quals s'articulen els moviments de balanceig i capcineig, respectivament. Com més pròxims estiguin el centre de gravetat i el centre de geometria entre si, més fàcil serà el maneig del vehicle. Per això, els conjunts mecànics se situen en una posició el més centrada possible, generalment a la part davantera del vehicle.

Sistema de Frens

ABS: Antibloqueig de Frens

El sistema ABS detecta quan una o més rodes es bloquegen davant d'una acció de frenada enèrgica, disminuint-ne o eliminant-ne la pressió sobre els elements de fre fins que es restableix la rodadura. Instantàniament es torna a aplicar pressió sobre els frens, per exercir la seva acció reductora de velocitat. Aquest cicle de frenada-reducció de pressió-frenada es repeteix sempre que sigui necessari, en fraccions de segon. Com més modern sigui el sistema ABS, major serà la rapidesa o la freqüència d'aquests cicles. A efectes pràctics, es redueix la distància de frenada i es manté la direccionalitat del vehicle, permetent esquivar obstacles puntuals.

Sistema ESP: Control Electrònic d'Estabilitat

El sistema ESP utilitza el sistema de frens per efectuar petites correccions de trajectòria per evitar derrapatges per subviratge o sobreviratge després d'una frenada. Per això, frena les rodes que corresponguin. El sistema ESP detecta si la trajectòria del vehicle difereix de la imposada pel conductor, efectuant les esmentades correccions. El sistema controla la potència aplicada a les rodes, disminuint-la si és necessari. Encara que cada fabricant usa la seva pròpia denominació, la més estesa és la ESP de la firma BOSCH, que va ser la firma que el va desenvolupar.

Sistemes de Direcció

La servodirecció millora la rapidesa de resposta i permet disminuir la relació de desmultiplicació, que sense servoassistència comportaria un accionament excessivament dur. D'altra banda, el sistema de direcció també permet usar cotes de la direcció amb valors més severs, que afavoreixin la reversibilitat. Generalment, s'incrementa el valor de l'angle d'avançada per afavorir la reversibilitat a partir de mitja velocitat. La servoassistència més usada en l'actualitat és la del tipus elèctric, en la qual un motor pas a pas o de corrent continu efectua la tasca d'assistència. També és molt usada la del tipus hidràulic.

Alguns vehicles de gamma alta disposen de direccions d'assistència variable, en què l'accionament de la direcció s'endureix a mesura que s'incrementa la velocitat, millorant així l'estabilitat i permetent un elevat grau d'assistència. S'estan implantant les direccions amb relació de desmultiplicació variable, amb les quals es redueix l'angle de gir del volant a baixa i mitjana velocitat. Per exemple, en ciutat o en una carretera de muntanya, la relació de desmultiplicació és molt baixa, entorn a 10:1. A mesura que la velocitat del vehicle augmenta, aquesta relació també augmenta fins a valors pròxims a 18:1.