Societat i Empresa Col·lectiva: Concepte, Tipus i Règim Jurídic

Societat i empresa col·lectiva

1. Elaboració dogmàtica del concepte de societat

1.1 Societat i associació. La societat en general

Les persones s'uneixen per unificar esforços per assolir objectius comuns. Aquesta és la base del concepte de societat. La legislació ha anat creant unes formes jurídiques amb les quals els empresaris es poden basar per exercir la seva activitat empresarial. Cada cop és més important el dret empresarial.

El concepte de societat és objecte de polèmica doctrinal, tot i ser el fonament del dret de societats. L'art. 116 del Codi de comerç (CCom) ens diu que el contracte de companyia (societat) és aquell pel qual diverses persones s'obliguen a posar alguna cosa en comú per obtenir-ne un lucre. Aquesta definició enllaça amb l'art. 1665 del Codi civil (CC), que també parla de dues o més persones que posen en comú diners, béns o indústria, amb ànim de repartir-se entre si els guanys obtinguts. Així doncs, podem dir que estem davant d'un concepte ampli i tradicional de societat, en el qual un dels elements bàsics és l'ànim de lucre.

Posteriorment s'ha anat reformant i s'ha anat eliminant l'ànim de lucre. Aquesta és la tesi defensada, per exemple, per Sánchez Calero: en virtut d'aquesta concepció no és necessari l'ànim de lucre, així com tampoc que tingui personalitat jurídica. S'inclou en aquest concepte la societat civil i mercantil, i també integra la societat i l'associació.

1.2 Societat i associació

El fenomen de la societat entronca amb el fenomen associatiu. L'art. 22 CE reconeix el dret d'associació. La Llei orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d'associació, desenvolupa aquest art. 22 CE, però l'art. 1.4 d'aquesta llei exclou de l'àmbit les societats mercantils.

La diferència principal entre associació i societat serà que normalment les societats tenen ànim de lucre (volen guanyar diners) i les associacions no (per pròpia estructura).

• La societat agrupa persones que, amb un fons comú, desenvolupen l'activitat amb una finalitat normalment de lucre. En la societat, els socis aporten un fons a la societat, i des d'aquell moment i des que la societat adquireix personalitat jurídica, els socis deixen de ser titulars d'allò que han aportat, i passa a ser titularitat de la societat, que amb aquests fons desenvoluparà la seva activitat. Podem diferenciar la societat del concepte de comunitat pel seu objecte i activitat, en aquest cas empresarial.
• A la comunitat no hi ha activitat, és una entitat que agrupa els fons d'aportacions dels comuners, i els seus membres tenen l'ús i gaudiment d'aquella cosa comuna que és titularitat de tots els seus membres.

Es constitueix una societat amb un altre (SA o SL). Si un dels socis aporta 1.000 € i l'altre 2.000 €, l'únic que arrisquen són aquests 1.000 € i 2.000 €. Si la responsabilitat no fos limitada, el creditor podria acudir contra tots els seus béns presents i futurs (art. 1911 CC), si el deute fos superior a 3.000 €.

Els administradors no aporten res a la societat, però en alguns casos, si els creditors no cobren de la societat, podran anar contra el patrimoni particular dels administradors: és un règim de responsabilitat diferent al dels socis.

Quins són els motius bàsics per voler constituir una societat?

1. Responsabilitat: els socis no responen amb el seu patrimoni privat.
2. Fiscalitat: els impostos a pagar van en funció dels beneficis. En el cas dels particulars, el tipus pot ser superior al 40%. Les societats tenen un tipus impositiu del 30%, i un 25% les pimes.

Als efectes de l'Impost de societats, són pimes les empreses amb un volum de negocis inferior als 80.000 €, amb aquesta escala:

Base imposable:

• Fins a 120.000 €: 25%
• La resta: 30%

En canvi, si fos autònom, pagaria el 40%.

3. Unificar esforços per a un projecte comú. A diferents socis els pot interessar ajuntar capital o diferents especialitats. D'altra manera, haurien d'actuar per separat. Per exercir l'activitat, s'hi val més anar junts.

1.3 Societat en general

Concepte:

Partim de la part econòmica de la Constitució. L'art. 38 CE protegeix la llibertat d'empresa en el marc d'una economia de mercat (de forma individual o col·lectiva).

Tradicionalment, el concepte de societat es basa en l'art. 116 CCom, que ens diu que el contracte de companyia (= societat) és aquell pel qual diverses persones s'obliguen a posar alguna cosa en comú per obtenir-ne un lucre. Aquesta definició enllaça amb l'art. 1665 CC, que també parla de dues o més persones que posen en comú diners, béns o indústria, amb ànim de repartir-se entre si els guanys obtinguts.

El concepte modern és més ampli. Serà societat aquell ens que opera en el dret mercantil quan intervingui en el comerç i de caràcter permanent. La definició de societat parteix de diferents aspectes:

1. Origen negocial. Perquè hi hagi societat cal que hi hagi un contracte de societat; per tant, cal que hi hagi un acord de voluntats i no pot ser mai per origen legal. Per exemple:
   • En el cas de la comunitat de béns hereditària, pot semblar una societat, però no pot ser considerada com a tal.
   • L'altre cas que cal esmentar és la massa passiva del concurs: són els creditors que volen cobrar del deutor. És una associació, però no una societat.
2. Finalitat comuna.
3. Comunitat de contribució a la finalitat. Tots els socis col·laboren per aconseguir la finalitat comuna.

Aquesta definició integra d'alguna manera els ordres civil i mercantil. Inclou també el concepte d'associació, perquè s'ha exclòs l'element "ànim de lucre". Aquest concepte va ser introduït per Cándido Paz Arias, que defineix la societat com una associació voluntària dirigida a la consecució d'una finalitat comuna, mitjançant una comunitat de contribució. Als seus autors, com Uría, diuen que és un fons patrimonial comú amb la finalitat de repartir els guanys.

La definició en relació a l'art. 116 CCom és que la finalitat de lucre no és essencial, sinó que és la més general o usual. El fonament de la diferència està en l'art. 22 CE: aquest precepte, quan parla del dret d'associació, no parla de l'ànim de lucre.

Cal dir també que hi ha determinats tipus socials de caràcter atípic en els quals no s'exigeix l'ànim de lucre, per exemple, les agrupacions d'interès econòmic.

El sistema del dret de societat en l'ordenament jurídic espanyol es basa en una societat general del tràfic jurídic, supletòria quan no tenim cap tipus de normativa aplicable (completarà els buits). Aquesta és la societat civil (art. 1665 CC), que es configura com a tipus societari residual. Així, doncs, aquest és el model bàsic. La societat col·lectiva és el model supletori pel dret mercantil, és a dir, la normativa aplicable de forma supletòria serà la de les normes de societat col·lectiva.

La societat com a negoci jurídic

Com a negoci jurídic, la societat té el seu origen en el contracte de societat (acte de constitució de la societat). Aquest contracte és el que fa que es crei una organització de diverses persones a les quals l'ordenament jurídic reconeixerà personalitat jurídica.

L'art. 116 CCom parla de 2 o més persones per constituir una societat, però actualment s'admet una sola persona (societat limitada unipersonal, SLU).

En la societat hi han de concórrer els 3 aspectes:

1. Origen negocial.
2. Finalitat comuna.
3. Comunitat de contribució comuna.

A més, com a qualsevol contracte, ha de tenir els requisits essencials:

• Consentiment: acord de voluntats dels socis per constituir la societat. La jurisprudència parla de l'affectio societatis.
• Objecte: béns constituïts per les aportacions dels socis per al desenvolupament de l'activitat.
• Causa: la finalitat que volen els socis, normalment serà l'ànim de lucre.

Quant a la forma del contracte de societat, no diu enlloc que hagi de ser d'una forma determinada, però si volem constituir un tipus social determinat, podria ser que se'ns demanés una forma concreta:

• Per a la SA i la SL es demana escriptura pública i la inscripció al Registre Mercantil.
• Per a les societats col·lectives (SC) no s'exigeix forma determinada, a no ser que sigui titular de béns immobles, ja que en aquest cas l'art. 1667 CC diu que serà necessària escriptura pública.

L'art. 119 CCom diu que les societats mercantils requereixen escriptura pública i inscripció al Registre Mercantil. Aquest article, però, no estableix l'escriptura pública per a l'existència de la societat, sinó perquè sigui una societat regular.

Cal acudir a la resolució de la Direcció General dels Registres i del Notariat, de 22 d'abril de 2000, en la qual, tot i negar-se la personalitat jurídica de les societats irregulars, es reconeixen els efectes dels actes i contractes que desenvolupin aquestes.

La societat com a persona jurídica. Societat interna i societat externa

Analitzem l'element institucional, la figura que es crea a través del contracte de societat.

Tant l'art. 116 CCom com l'art. 7 de la Llei de SA i l'art. 11 de la Llei de SL ens diuen que quan s'inscriu una societat al Registre Mercantil, aquesta aconsegueix personalitat jurídica.

Efectes del contracte de societat:

• Obligacional: els socis (o un sol soci) s'obliguen a aportar béns, capital o indústria.
• Organitzatiu: també anomenat "efecte institucional". Pel contracte de societat s'atribueix una personalitat jurídica a la societat diferent a la dels socis.

Això només es dona amb les societats externes, que són aquelles en què els socis volen que es conegui l'existència de la societat. Les societats internes són les que els socis no volen que els tercers coneguin de l'existència de la societat.

Des del moment en què es fa un contracte amb una altra persona (exemple: compra de mercaderia), una part s'obliga a lliurar la mercaderia i l'altra a pagar el preu. En cas que la part obligada no lliuri la mercaderia o aquesta no sigui conforme, l'altra part pot resoldre el contracte per incompliment, és a dir, pot incomplir també la seva obligació de pagament perquè el que li han servit no és conforme amb el contracte (art. 1124 CC, obligacions recíproques).

D'això se'n diu exceptio non adimpleti contractus (= excepció de contracte no complert), i significa que una de les parts, davant l'incompliment de l'altra, pot abstenir-se de complir la seva prestació.

Aquesta excepció no és aplicable al contracte de societat: un soci no pot negar-se a complir les seves obligacions al·legant que un altre soci ha incomplert les seves.

La diferenciació que es fa en el dret de societats respecte a la societat externa i la societat interna és pensant quan volem que una societat tingui una projecció externa o només volem que tingui efectes interns entre els socis:

1. Societat externa: els socis busquen que l'efecte organitzatiu tingui una projecció en el tràfic mercantil.
2. Societat interna: els socis busquen només un efecte obligacional i creen una organització que no tingui activitat en el tràfic mercantil (exemple: comptes de participació). De cara a fora actua la persona que actua darrere, i a una sèrie de persones que no surten a la llum (inversors). Es prohibeix que els propis socis esdevinguin competència de la pròpia societat col·lectiva (arts. 136 i 138 CCom), perquè en el dret de societats els socis col·lectius exerceixen els drets de bona fe. És a dir, el soci industrial no pot prestar els serveis a una altra societat a no ser que estigui permès per la pròpia societat, que l'autoritzin els altres socis, i no hi hauria problema.

Naixement de la personalitat jurídica:

Segons l'art. 116 CCom, l'art. 7 de la Llei de SA i l'art. 11 de la Llei de SL, la societat adquireix personalitat jurídica quan s'inscriu al Registre Mercantil.

Això no és acceptat per la doctrina majoritària de forma general per a totes les societats, ja que sense la inscripció també pot haver-hi personalitat jurídica. La doctrina entén que amb el contracte de societat (acord de voluntat dels socis) ja n'hi ha prou perquè la societat adquireixi personalitat jurídica; en aquest cas se li aplica el règim residual (societat col·lectiva).

El règim de responsabilitat i de representació són indisponibles. El rigor mercantil?

3.1 Doctrina de l'aixecament del vel

Tenim a veure amb la societat com a persona jurídica.

El fet de tenir personalitat jurídica comporta principalment:

• Separació de patrimonis entre socis i societat: la responsabilitat dels deutes de la societat és només de la societat.
• Capacitat d'obrar en el tràfic: autonomia patrimonial.

Però aquesta separació de patrimonis es pot aprofitar de forma fraudulenta. Per tant, la doctrina de l'aixecament del vel parteix d'una concepció formalista de la persona jurídica.

La doctrina de l'aixecament del vel té un origen jurisprudencial: a l'inici, els tribunals dels EUA ("disregard of the legal entity").

El punt de partida a Espanya el trobem a la STS de 28-05-84, on diu: "...en el conflicte entre seguretat jurídica i justícia (...) s'ha decidit (...) penetrar en el substratum personal de les entitats o societats a les quals la llei confereix personalitat jurídica pròpia, amb la finalitat d'evitar que, a l'amparo d'aquesta ficció o forma legal (...) es puguin perjudicar ja interessos privats o públics o bé ser utilitzada com a camí del frau (...) admetent-se la possibilitat que els jutges puguin penetrar (aixecar el vel jurídic) a l'interior d'aquestes persones quan sigui precís per evitar l'abús de la seva independència..."

Principis en què es basa aquesta doctrina:

1. La personalitat no pot emparar els actes executats en frau de llei (art. 6.4 CC).
2. Els drets s'han d'exercir conforme a la bona fe (art. 7.1 CC).
3. La llei no emparará l'abús de dret o l'exercici antisocial (art. 7.2 CC).

Però s'ha d'anar amb molt de compte, doncs no en tots els supòsits es pot aplicar l'aixecament del vel: les simples coincidències no són suficients, sinó que s'ha de provar que es tracta d'una façana (instrument d'una altra societat per a fins fraudulents).

Així, doncs, tal com diu la SAP de Girona de 15-06-01, "la penetració en el substrat social constitueix una mesura excepcional".

Supòsits d'aplicació de la doctrina de l'aixecament del vel:

• En l'àmbit laboral s'utilitza molt (reclamacions dels treballadors a l'empresa). És freqüent trobar que els treballadors estiguin en nòmina en una empresa diferent a la que actua en el tràfic.
• Infracapitalització: situació en què es crea una societat amb menys capital social que el necessari per desenvolupar l'activitat de la societat.
• Grup d'empreses: actua una societat com si fos independent, però té un vincle amb un grup d'empreses (mateixos socis, mateix domicili social, etc.). S'aplicarà el criteri d'unitat de decisió, és a dir, es veurà si hi ha grups d'empreses o no.
• Confusió de patrimonis: normalment es dona en societats petites, hi ha confusió entre el patrimoni particular i el de la societat (exemple: es compra un cotxe amb leasing a nom de la societat, però l'utilitza el soci majoritari, o la seva dona o els fills).
• Actuació en benefici d'un tercer: per exemple, la persona figura a nom d'una societat, però actua per a un altre (es pot donar en el cas de les filials d'una empresa).

4. La societat irregular i la societat de fet

4.1 La societat irregular

La societat irregular és el supòsit en el qual una societat actua en el tràfic (compra, ven, fa actes i contractes), però sense haver estat inscrita en el Registre Mercantil, i amb la voluntat dels socis de no inscriure la societat en el Registre Mercantil.

S'ha de diferenciar de la societat en formació, que és aquella en la qual hi ha escriptura de constitució de la societat i que encara no s'ha inscrit al Registre Mercantil, però es vol inscriure. Durant aquest període anterior a la inscripció, fins que aquesta es produeix, es realitzen actes i contractes als quals s'aplica el règim jurídic de la societat en formació (art. 15 Llei de SA).

La societat irregular es regeix pel règim establert a l'art. 16 Llei de SA i té les següents característiques:

• No hi ha voluntat d'inscripció.
• A les seves actuacions s'hi apliquen les normes de la societat col·lectiva.
• Respecte als tercers que contracten amb una societat irregular, en aplicació del principi de protecció del tercer, els actes i contractes tindran plens efectes.
• Respecte als socis, responen de forma personal amb tot el seu patrimoni present i futur, de forma il·limitada (art. 1911 CC) i de forma solidària dels deutes contrets per la societat irregular.

4.2 La societat de fet

S'ha elaborat una doctrina sobre la societat de fet a partir d'aquells acords de voluntat de diferents persones per desenvolupar de forma conjunta una activitat sense constituir formalment la societat. Tornant a l'exceptio non adimpleti contractus, cal tenir present que tampoc és aplicable en aquest cas.

En el supòsit (exemple: compravenda), una persona s'obliga a lliurar el bé i l'altra a pagar el preu. No obstant, per poder aplicar l'excepció, l'incompliment ha de tenir rellevància suficient com per ser pres en consideració. Si no és rellevant, s'haurà d'exercir l'acció de sanejament de vicis. Si l'incompliment del venedor és greu, es podrà aplicar l'excepció. Només s'aplica al dret civil, però no al dret de societats.

5. El sistema de tipus de societats en l'ordenament jurídic espanyol

Els tipus legals bàsics en l'ordenament jurídic espanyol són:

• Societat col·lectiva: el Codi de comerç conté un article (art. 127-130) que preveu:

Facultat de qualsevol soci d'oposar-se a què es porti a terme qualsevol altre soci. El que permet és que la representació d'aquesta oposició no afectarà als tercers, o sigui, respon el soci que ho ha realitzat, és a dir, efectes interns. Si s'hi ha oposat un soci, el que ho ha fet frau respon, però la societat queda vinculada. Què vol dir això? Que el Codi configura la representació solidària: tots tenen representació solidària que vincula amb els tercers. Serà responsabilitat interna, però no eximeix de responsabilitat davant els tercers (exemple de l'última STS). Encara que desconeguin les seves actuacions.

Qui respon pels deutes?

La societat en si, com a conseqüència de la personalitat jurídica de què està dotada la pròpia societat. Es respon amb els béns individuals de cada soci quan la societat no té prou patrimoni per respondre del deute aliè, perquè els deutes són col·lectius.

Legislació: art. 127 CCom.

Els socis modifiquen per unanimitat la societat i en poden crear una de nova perquè pugui ingressar un nou soci. Es regulen els requisits de modificació del contracte de la societat col·lectiva, amb el propòsit de crear una nova personalitat jurídica.

• Societat comanditària simple.
• Societat comanditària per accions.
• Societat anònima.
• Societat limitada.
• Altres: societat laboral (SA o SL), societat anònima esportiva (SAE), societat de capital risc (SCR), societat de garantia recíproca (SGR), agrupacions d'interès econòmic (AIE), cooperatives i mutualitats.

Tenint en compte la funció econòmica, la societat tindrà un tipus o un altre. També les necessitats dels socis i administradors (gestors) són les que fan que evolucionin els tipus de societat.

Podem agrupar els tipus de societat en:

1. Societats personalistes: l'element personal té molta importància.
2. Societats capitalistes: l'element capital és el que té importància.

L'art. 122 CCom diu: "Com a regla general, les societats mercantils es constituiran adoptant alguna de les formes següents:

1. La regular col·lectiva.
2. La comanditària, simple o per accions.
3. La anònima.
4. La de responsabilitat limitada".

El Codi de comerç originari només contemplava 3 tipus de societats: col·lectiva, comanditària i anònima. Actualment s'ha afegit la societat limitada (SL) i altres tipus socials creats per lleis especials.

a) Societat col·lectiva

• Els socis intervenen en l'administració.
• Els socis tenen responsabilitats il·limitades del deute social.
• Representació i responsabilitat es pot limitar.
• Control: soci col·lectiu, requisits per a la capacitat empresarial.
• Responsabilitat solidària davant de tercers.
• I responsabilitat interna de l'actor davant dels socis oponents.

b) Societat comanditària simple

• Els socis comanditaris no intervenen en la gestió.
• Els socis comanditaris només responen amb el que han aportat.

c) Societat comanditària per accions

• Els socis col·lectius gestionen. Els socis comanditaris no intervenen en la gestió.
• Societat eminentment capitalista.

d) Societat anònima

• És el prototip de societat capitalista.
• Els socis no responen dels deutes socials: només hi ha un tipus de soci, el capitalista.
• L'element personal no té importància (és "anònima").
• Està sotmesa a un règim imperatiu.

e) Societat limitada

• Es regeix per la regulació del tipus de la SA, amb una particularitat: es permet l'exercici de l'autonomia de la voluntat dels socis (tenen més capacitat de configurar el règim de la societat).
• Té un règim dispositiu, més flexible.

f) Altres

Es tracta de tipus especials. En funció de la concreta activitat econòmica (banca, assegurances, inversió, etc.), la llei ha anat creant nous tipus per adaptar-se a les diferents necessitats dels socis:

• Societat laboral (SA o SL).
• Societat anònima esportiva (SAE).
• Societat de capital risc (SCR).
• Societat de garantia recíproca (SGR).
• Agrupacions d'interès econòmic (AIE), cooperatives, mutualitats.

6. El problema de la distinció entre societats civils i societats mercantils

7.1 La importància de la distinció

Ens cal diferenciar perquè si ens trobem davant d'una societat mercantil se li aplicaran les normes dels contractes mercantils que regula el Codi de comerç (títol IV). En canvi, a la societat civil se li aplicaran les normes del Codi civil.

També coneixeran dels litigis jutjats diferents si es tracta d'un tipus o un altre. A tot el bloc de l'estatut de l'empresari se li aplicarà la legislació mercantil.

És una diferència que a la resta de països no és gaire important, perquè gairebé no hi ha societats civils. A Espanya, en canvi, sí que n'hi ha de societats civils, el motiu és l'exempció de l'impost de societats, però cada vegada n'hi ha menys (bàsicament es tracta de professionals liberals: advocats, etc.).

7.2 Diferència entre societat civil i societat mercantil

a) Societat mercantil:

1. Serà mercantil la societat que adopti la forma que preveu el Codi de comerç o les lleis especials (criteri de forma).
   • Encara que sembli una societat civil (ex. advocats), si es constitueix amb la forma que preveu el Codi de comerç o les lleis, serà mercantil.
   • L'art. 3 de la Llei de SA i l'art. 3 de la Llei de SL diuen: "...qualsevol que sigui el seu objecte, tindrà caràcter mercantil...", però abans ha de ser una SA o una SL. Si no hi ha escriptura de constitució ni s'ha inscrit (societat irregular), no podem dir que és mercantil en base a l'art. 3 (Lleis de SA i SL), per això s'ha d'acudir a un altre criteri.
2. Serà mercantil quan ens trobem davant d'una societat que no s'hagi inscrit però que porti a terme activitats mercantils (criteri per la matèria).

b) Polèmica sobre personalitat jurídica i inscripció de la societat civil:

L'art. 1670 CC diu: "Les societats civils, per l'objecte a què es consagrin, poden revestir totes les formes reconegudes pel Codi de comerç. En tal cas, els seran aplicables les seves disposicions en tot allò que no s'oposi a les del present Codi".

Això diu que les societats civils puguin inscriure's al Registre Mercantil. No es pot establir per cap reglament, sinó que s'ha de fer per llei. D'aquí ve la resolució de la Direcció General dels Registres i del Notariat (DGRN) de 14-02-01, per la qual s'anul·lava l'article del reglament del Registre Mercantil que així ho recollia.

El fet que no es pugui inscriure una societat civil al Registre Mercantil no vol dir que aquestes no puguin tenir personalitat jurídica, ni que no puguin inscriure els seus béns immobles al Registre de la Propietat. La societat civil, encara que no tingui personalitat jurídica, pot ser titular de béns immobles i inscriure'ls al Registre de la Propietat (el registrador no pot denegar la inscripció).