La societat industrial i el moviment obrer: història
Clasificado en Historia
Escrito el en
con un tamaño de 3,12 KB
De la societat agrària a la industrial
1. La configuració de la societat de classes
Les revolucions liberals van eliminar la societat estamental i van establir la igualtat jurídica. Així, les diferències socials van passar a ser, sobretot, econòmiques. En aquest context es van consolidar dues grans classes:
- La burgesia: propietària dels mitjans de producció.
- El proletariat: que no té propietats i depèn del salari per viure.
2. Els nous grups dirigents
La burgesia alta (industrials, comerciants i banquers) es va convertir en el grup dominant econòmic i social, sovint aliat amb la noblesa. Aquesta elit va imposar uns valors basats en el treball, l’estalvi i la moral familiar, així com un estil de vida de luxe. Paral·lelament, va aparèixer una classe mitjana formada per professionals i funcionaris, que va tenir un paper estabilitzador en la societat.
3. Les classes populars
El proletariat estava format per obrers industrials, jornalers i treballadors del servei domèstic. Vivien amb salaris baixos i en condicions precàries (jornades llargues, insalubritat i manca de drets). Les dones i els infants tenien un paper important en el treball, amb salaris més baixos i una presència significativa de treball infantil. A mitjan segle XIX, el proletariat era encara reduït i concentrat sobretot a Catalunya.
4. Els orígens del moviment obrer
El moviment obrer va néixer com a resposta a la desigualtat social i les males condicions de vida. Les primeres formes d'acció van incloure:
- Luddisme: destrucció de màquines.
- Societats d'ajuda mútua.
- Sindicats: que reclamaven millores laborals.
- Cartisme: que defensava el sufragi universal masculí.
A Espanya es van desenvolupar vagues i associacions obreres, destacant la vaga general de Barcelona de 1855.
5. Ideologies obreres i internacionalisme
Van sorgir ideologies que volien transformar el capitalisme:
- Marxisme (Marx i Engels): defensa la revolució obrera i una societat sense classes.
- Anarquisme (Proudhon, Bakunin): rebutja l'Estat i defensa la llibertat individual.
- Socialisme utòpic.
A escala internacional es van crear la Primera Internacional (marcada per la divisió entre corrents) i la Segona Internacional (que va impulsar la jornada de 8 hores i el Primer de Maig).
6. El moviment obrer a Espanya
A Espanya, el moviment obrer es va difondre després de 1868 amb l'arribada de l'anarquisme (Fanelli) i el marxisme (Lafargue). Es va crear la FRE i, posteriorment, el PSOE (1879) i la UGT (1888). Durant aquest període, hi va haver una forta tensió entre anarquistes i marxistes, i el moviment va patir una repressió constant.