Societat oberta vs. societat tancada: Anàlisi crítica

SOCIETAT OBERTA

Es tracta d’una societat en què els ciutadans que la componen tenen llibertats civils.

És una societat permeable que inclou diferents grups d’humans i un lliure desenvolupament en la societat.

La societat oberta desperta a enemics, tant de membres interns com externs, que volen transformar-la en societat tancada.

La qüestió està en tenir els mecanismes necessaris per defensar-se i evitar problemes amb els enemics.

SOCIETAT TANCADA

És una societat totalitària.

Es caracteritza per no tenir en compte les llibertats civils, per ser una societat excloent i per voler una uniformitat, clonació ideològica.

PROBLEMES PER A FER UN DIAGNÒSTIC

Un diagnòstic es fa per saber els valors que estan més presents en la societat, però sorgeixen una sèrie de problemes:

• Ens falta distància, ja que el que avui és valuós, en uns anys ja no ho és. La solució és admetre que es tracta d’un diagnòstic provisional en el temps.
• Els valors són intangibles, no es poden quantificar. Però tant i ser intangibles, es poden deduir analitzant els estils de vida.
• La subjectivitat, és molt típica quan fas un diagnòstic de manera general, acabes deixant de ser objectiu. La solució és poder sumar els màxims punts de vista possibles per no ser objectiu.
• Segments de població. És difícil saber allò valuós per una societat quan hi ha tantes diferències, el que s’ha de fer és identificar els valors d’un segment en concret al que et vols dirigir.

JÜRGEN HABERMAS

Autor de la teoria de l’acció comunicativa 1981. Comença la teoria amb una pregunta: és possible arribar a acords amb societats moralment diferents?

Habermas no creu en el funcionalisme ni en el relativisme, ja que ens veiem obligats a utilitzar el diàleg com a forma de comprensió entre societats. Perquè el diàleg pugui ser possible s’han de complir uns punts: tenir reconeixement de la dignitat de l’altre, que tingui equitat, fer ús de la racionalitat, arribar a un consens, clar i tenir contenció emocional.

Aquesta teoria ha tingut moltes crítiques:

• Primer de tot, es creu que és un model massa utòpic i ideal, per tant, inaplicable en societats pluralment diferents.
• En segon lloc, es critica que en la societat que vivim hi ha relacions de poder, per tant, condiciona molt el diàleg de l’emissor cap al receptor.
• Per últim, es creu que com més arrelades i profundes siguin les teves conviccions, més difícil serà arribar a acords o a un consens.

Per tant, la teoria de Habermas és difícil d’aplicar per aquests conceptes.

JOSÉ ORTEGA Y GASSET- REBEL·LIÓ DE MASSES

Apareix un nou home, l’home massa. És aquell que es caracteritza per ser uniforme i homogeni.

La massa condemna a l’home a ser igual, elimina les diferències i ho arrodoneix tot, fent que l’home perdi la seva riquesa de ser diferent.

És més fàcil obeir en massa que en soledat, per tant, l’home massa no pot pensar en soledat ja que la massa condemna a qui pensa diferent.

ELIAS CANETTI- MASSA I PODER

Elias Canetti fa una relació entre massa i poder.

Qui controla la massa controla el poder, a través de missatges emocionals. Es diu que com més homogeneïtzada sigui la massa, més ràpid s’arriba al poder totalitari.

Però qui te el poder ha de tenir cura i ser responsable amb els missatges que emet ja que la massa es pot encendre. El que es vol es que la massa es mogui però sense destruir.