Societats mutualistes

CLASSES MITJANES: Es deffnelx per oposició als privilegiats i al baix proletariat. Està formada per aquelles persones d'ingresses regulars Peroque no son rics, que - atostumen a tenir un treball assaIariat.
ClASSES POPULARS: Sen la major part de poblacto agrupen un ventall de eettera socials que en revolució liberal eren el grup social desfavorit: antics artesan, Ilauradors pobres, jornalers sense terra i el nou Proletat. Industrial•
TERRATINENTS AGRARIS: Grans propietaris de terres, nobles i burgesos, que vivien dels beneficts de les terres. Per la desamortioació es va consolidar la ProPtefat latifundista
PROLETARIAT: classe social formada per obrers industrialdzats camperols sense recursos que fenen el seu treball a canvi de un salari. Els seus enemics eren la burgesia.
JORNALERS: pagesos sense terres que treballaven a jornal en les proptetats dels terratinents agraris. El jornaler era un assalariat agran
UTOPISME: Pensament filosofic que pretén la creactó de societats igualitanes, basades en la propietat collectiva i en el repartiment equitattu de la riquesa. Te una visió posittva de la historta i del esser burna.
SOCIETATS MUTUALISTES: Societats de socors mutus entre obrers, que asseguraven ajuda en cas de desocupacto, malaltia, mort a canvi d'una petIta quota. . Soctetats de socors mutus actuaven com a societats de resistencia proventen d'antigues forrnes de protecoo dels artesans per oficis.
ANARQUISME: Doctrina poldico-social que preconitza la Illbertat total de la persona humana i Ia desapanció . L'Estat í de la propietat privada.
SOCIALISME: Ideologia pohhca que propugna un sisterna econonhc basat en la socialització dels mitjans de producció, que passen a ser controlat, Per l'Estat. Pretén destruir la societat capItallsta I COnstruir un nou ordre caracteritzat per l'emancipació de classe obrera.
LUDDISME: moviment d'ongen angles contra el nou sIstema industrial, que es manifestava en una acció espontania i viotenta que incloia la destrucció de maquInes, la crema de fabriques, etc.

FRE: Federació regional espanyola de l'AIT fundada en 1870 al congres de Barna establerta i dirigida per anarquistes. Foren declarats ilegals al 1872, s'alinearen als anarquistes, finalment tingueren que passar a la clandestinitat.

CNT: Confederacló Nacional del treball. Slndicat fundat el 1910. La seua ideologia, basava en la independancia del proletariat respecte a la burgesla I a l'estat• sindlcal dels treballadors la voluntat d'enderrocar el capitallsme per l'expropiació

 FTRE: federació de treballadors de la repubtica espanyola. Necessitat d'adaptarse a la nova Ilel que prohibia organitiacions de caracter internactonal dlrigide des de l'estranger.
UGT: és una organittació sindical obrera espanyola d'orientacló socialista.
AGRICULTURA EXTENSIVA: Model agrícola localitzat sobre grans terrenys en reglons amb baIxa densitat de poblacion, que necesita poca mà d'obra inversión escassa. Els rendiments solen ser poc alts, pero el fet que els costos siguen baixos i que la producctó siga masiva permet mantener preus de venda molt competitius.
LIGA AGRARIA: Associació de propietaris cerealístics que van actuar com a grup de pressto per aconseguir un arancel protector.
FIL.LOXERA: És un insette arribdt d'Amenca(1868) que atacava les vinyes.
ALTOS HORNOS DE VIZCAYA: Complex siderúrgic espanyol més Important durant gran part del s.XX. Van anar en augment la seva competitivitat durant tota la decada anterior exportant ferro i acer biscal a tota Europa
LLEI DE LA CADIRA: (8912), els empresaris havien de proporcionar una cadlra a toteS les dones que treballaven a la indústria o al comerç. María de Echarri.
AIT: de l'associació internacional de treballadors, La formaven seccionso federacions de diversos paisos i la dirigia un Comité central, Defensa. L'emancIpaeló obrera i la conquista del poder polític per alliberar-se de l'opressió economiea f aconseguir la transformació social.
-