Sociolingüística: Bilingüisme, Prejudicis i Polítiques Lingüístiques del Català
Clasificado en Francés
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,2 KB
Sociolingüística: Conceptes Clau
La sociolingüística és l'estudi de l'ús i la relació de la llengua en la societat. Actualment, parlem de contacte entre llengües (per exemple, el català prové del llatí, i hi ha pobles on es parlava una primera llengua). El contacte entre llengües pot sorgir per motius bèl·lics, econòmics, migratoris, entre d'altres.
Multilingüisme
El multilingüisme és la capacitat de parlar diverses llengües.
Volksgeist
El Volksgeist, o l'esperit del poble, sorgeix al segle XIX amb la finalitat de vincular la nació i la llengua com a símbol d'identitat d'un país.
Prejudicis Lingüístics
Els prejudicis lingüístics són afirmacions o creences que no es corresponen amb la realitat sobre una llengua (per exemple, les que es troben en obres de Benito Pérez Galdós o Narcís Oller).
Alguns prejudicis lingüístics comuns sobre el català inclouen:
- Es diu que el català és una llengua minoritària. (A nivell mundial, és la 88a llengua i a Europa, la 9a per nombre de parlants).
- Es preveu que de les 5000-6000 llengües actuals, només en quedaran unes 2500.
- S'ha intentat fer creure als catalans que la seva és una llengua minoritària amb l'objectiu de minoritzar-la, és a dir, de reduir-ne l'ús i la presència.
Tipus de Bilingüisme
Individual | Institucional | Social |
|---|---|---|
Actiu: S'entenen i es parlen dues llengües. Passiu: S'entén i es parla una llengua, però se n'entén una altra. Simètric: Les dues llengües tenen el mateix abast i ús. Asimètric: Només una de les llengües és considerada important o dominant. Instrumental: Les dues llengües són útils en tots els àmbits. Integrador: Una llengua és útil i necessària per adaptar-se al país. | Aquest tipus de bilingüisme només està reconegut en certs països on diverses llengües estan reconegudes, com per exemple Bèlgica i Suïssa. També anomenat bilingüisme territorial, com és el cas d'Espanya. | Limitat: Només una minoria de la població és bilingüe. Massiu: Tota la població és bilingüe. Oficial: Una llengua és oficial (p. ex., el francès a França). No oficial: Una llengua no és oficial (p. ex., el català a França). Neutre: S'usen lliurement dues llengües amb la mateixa importància. Diglòssic: Una llengua té més importància o prestigi que l'altra. |
Polítiques Lingüístiques
Països amb protecció de llengües minoritàries:
- Itàlia: Oficial: italià; protegeix l'alemany i el francès.
- Anglaterra: Oficial: anglès; protegeix el gal·lès.
- Països Baixos: Oficial: neerlandès; no el protegeixen formalment, però afavoreixen el frisó.
Països sense atenció a llengües minoritàries:
- França: Un país, una llengua (ideal de la Revolució Francesa). Oficial: francès. L'estat ha anat històricament en contra de llengües com l'occità, el català o el bretó.
Diglòssia
En lingüística, la diglòssia és una situació que es produeix quan, en una societat determinada, coexisteixen dues llengües (o varietats d'una mateixa llengua) estretament relacionades. Una d'elles gaudeix d'un alt prestigi i s'utilitza generalment en l'àmbit governamental i en textos formals, mentre que l'altra, de baix prestigi, és la llengua vernacla parlada quotidianament. La varietat de prestigi alt tendeix a ser la més formalitzada, i les seves formes i vocabulari sovint influeixen en la varietat vernacla, tot i que sovint en una forma modificada.