Sòcrates i Plató: Filosofia, Teoria de les Idees i Ètica

Sòcrates: Optimisme Epistemològic

Sòcrates (s. V aC), contrari al moviment sofista, creia que l'ésser humà és capaç d'acceptar i assolir la veritat, la qual és única per a tothom. La raó és la via per assolir-la, fet que s'anomena optimisme epistemològic (amb la lògica es pot arribar a la veritat).

El mètode socràtic

• 1. Acceptació de la pròpia ignorància: El punt de partida necessari.
• 2. Fase deductiva (ironia): Feia preguntes innocents que portaven els interlocutors a contradir-se i quedar en evidència.
• 3. Fase constructiva (maièutica): Començant de zero, s'establien bases sòlides que han esdevingut el fonament del pensament actual.

Ètica de Sòcrates

Protagonitza una revolució moral: per primera vegada, la bondat, la moralitat i l'ètica es desvinculen del grup social i s'associen al coneixement. Per tant, no hi ha persones dolentes, sinó ignorants; això s'anomena intel·lectualisme moral.

Plató: Context i Filosofia

Plató (428 aC) va néixer en una família rica i va ser educat pels millors mestres de l'època, destacant Sòcrates. Escriu en forma de diàleg perquè creu que és la millor manera d'arribar a la veritat, sent Sòcrates el protagonista de les seves obres.

Context històric

• Lliga de Delos: Unió de les polis gregues (Atenes, Esparta).
• Guerres del Peloponès: Conflicte entre grecs (Atenes contra Esparta). La victòria d'Esparta va imposar una oligarquia militar basada en la disciplina i l'educació comuna.

Plató va trobar atractiu aquest model de polis, fet que va influir en la seva filosofia a través de dos principis:

• Motiu polític: Només els filòsofs podran ser governants, ja que són els únics que estudien la veritat.
• Metafísica: Branca que explica la natura amb conceptes que estan més enllà de la physis. Aquest pensament es va plasmar en l'Acadèmia, centre on s'impartia filosofia i on va estudiar Aristòtil.

La Teoria de les Idees

es un intent d'integrar les idees de les 2 teories vigents de l'època.

-mon sensible: realitat captada pels sentits,mon canviant, hi ha canvi correspon al mon d'Heraclit, mon imperfecte.

-Mon intel.ligible: realitat captada per la log. i intel.lig. no existeix canvi tot es un conjunt d'idees perfectes i eternes(mon perfecte).

Plato es dualista separa dos mons, i a la veg. es idealista ja qe el mon d les idees esta sobrevalorat, per sobre del mon sensible. Per Platp el mon de les idees es una realitat antolgica( es a dir existeixen pero en aquell mon,.

MON INTEL.LIGIBLE: models perfectes.

MON SENSIBLE: copies imperfectes.