Sostenibilitat i Producte de Proximitat: El Futur de la Cuina

Sostenibilitat emocional i valor del producte

La sostenibilitat emocional implica valorar la feina dels altres, l'emoció i la cultura. Ajudar la gent és fonamental, ja que et poden tornar el que dones per ells. Sense tots els productors, no podríem fer el que fem.

Producte de proximitat

Tenim sort de viure a la Mediterrània, en un territori únic en productes. Malauradament, en els últims 60 anys, s'ha perdut un 60% de varietats vegetals i un 90% de varietats d'animals, que són irrecuperables. Si perdem la biodiversitat, perdem la cultura. Per sort, hi ha associacions i persones que lluiten per la seva producció.

Sense un gran producte, no es pot fer una gran cuina. Si no tens el millor producte, la resta és una gran mentida.

El paper dels productors

Els productors són els savis i els precursors; els professionals que tenen cura del nostre territori i dels nostres productes. En els últims 30 anys, hem perdut un 65% de productors i el 70% dels que queden tenen més de 65 anys. Davant aquesta dada, hem de tenir una certa preocupació:

• Sense pagesos, pescadors i ramaders, estarem en mans de les grans multinacionals.
• Ells definiran i decidiran què i com menjarem.
• Un poble que no es pot abastir mai podrà ser sobirà.

Aquest és el futur; si no, serem esclaus de les multinacionals.

Varietats autòctones

Per ser coherents amb el nostre missatge, a l'hora de cuinar és important utilitzar productes i varietats autòctones, que ens diferenciaran de la competència, a banda de col·laborar en la vida i la biodiversitat. Ser cuiner va més enllà del fet culinari en si mateix.

Co-creació

La nova tendència és la co-creació, que ens porta més enllà, cap a la feina cooperativa amb productors i clients. Es tracta de definir un nou producte i consultar els agents implicats per fer-lo personalitzat i de màxima qualitat.

Varietats assimilades

Hem assimilat com a nostres productes arribats d'Amèrica, com ara el tomàquet, les mongetes o la xocolata. Això mateix passà a l'Edat Mitjana amb les espècies, com el gingebre o la canyella. Actualment, encara rebem aquest tipus d'assimilació que ens enriqueix. Sempre que pugueu, doneu als vostres pagesos noves varietats.