Sotmetiment de l'Administració a la Llei i al Dret

Principi de progressivitat: -Suposa un agument de la contribució en una proporció major de l’augment de la riquesa.-Té una finalitat redistributiva i permetre fer progressar el sistema.-Progressivitat és aquella coracterísitca del sistema tributari segons el qual mesura que augmenta la riquesa de cada subjecte, augmenta la contribució en una proporció superior a l’incremnt a la riquesa. “Els que tenen més contribueixen en proporció superior als que tenen menys”-La progressivitat és una caracterísitca que afecta no a cada figura tributària singular, sinó al conjunt del sistema tributari, exigient que els impostos amb caràcter progressiu tinguin un pes important. -La progressivitat i l’objectiu de redistirbució de la renda, tenen una connexció important amb el valor de la igualtat i la capacitat econòmica. -El TC estableix que; “la igualtat es perfectament compatible amb la progressitiviat de l’impost” Principi de no-confiscació/ no confiscatorietat: -S’estableixen x equilibrar l’economia social i com a funció social de la propietat privada i la redistribució-S’introdueix a fi de que el sistema tributari no arribi a tancar o desinstentivar el sistema de la riquesa. -L’art 31 CE conclou afirmant que; “el sistema tributari no tindrà abast confiscatori “-Aquesta norma única en el nostra ordenament jurídcis, s’introdueix com a garantia davant de possibles abusos en la progressivitat del sistema. -Juridicament aquest principi confon a dos plans que s’han de tenir ven diferenciats:El de la regulació de la contribució de la despesa pública.El de la regulació del dret de propietat.-Si una llei configura un tribut que arrbes a produir efecte confiscatori o d’anul·lació del dret de propeitat, el precepte seria fixat com a anticonstitucional.-El TC estableix que aquest principi només pot predicar-se quan l’exacció de l’impost produeixi efectes de tal índole, fent necessari la prova que demostri que l’imposició perjudica la font de riquesa de la qual deriva el fet imposable. Principi de caràcter formals: -L’art 31.3 CE “Sólo podrán establecerse prestaciones personales o patrimoniales de carácter público con arreglo a la ley”-Art. 133 CE: “1. La potestad originaria para establecer los tributos corresponde exclusivamente al Estado, mediante ley.-D’aquests dos preceptes se’n deriva l’anomenat principi de legalitat. Principi de legalitat:-Fonament: s’identifia en aquest principi l’existència d’autoimposició o consentiment de l’impost a través de la representació dels contribuents “no taxation without representation”-S’estableix per repartir la càrrega tributària d’acord amb el principi democràtic-Font material: parlament Font formal: llei. -Aquest principi; estableix la necessitat d’una llei formal per establir tributs. -L’estat social democràtic de dret fa necessari el reconeixament del principi de legalitat tirbutària, en varis sentits;1.Per la funció de garantia individual a que fa referència 2.Per assegurar la democràcia en el procediment d’imposició o establiment de les vies de repartiment de la càrrega tributària.3.Per una garantia d’igualtat i tractament uniforme de la ciutadania 4.Per procurar una segureat jurídica. Àmbit que cobreix el principi de legalitat: Creació ex novo i regulació dels elements essencials del tribut: reserva de llei relativa-La doctrina distingeix al tractar la institució de la reserva de llei entre: La reserva de llei absoluta: la llei ha d’establir la completa regulació de la matèria. La reserva de llei relativa: la llei pot limitar-se a establir els principis i critèries dins els quals la concreta discipla podrà ser establierta posteriorment per una font secundària.-El TC entèn la reserva de l’art 31.3 com a merament relativa, ja que estabelix només un acord amb la llei.-Els tributs locals és imprescindible la reserva relativa, ja qu eés l’uncia que permetcoesionar les exigència pròpies del principi de legalitat amb les exigència pròpies de l’autonomia financera local. -En quant a la reserva relativa, cal fer dues precissions: LA remissió a la font seguncràia ha de contenir amb suficient determinació els límits i criteris dins dels quals ha d’actuar la font, per`que el tribut sigui regulat << d’acord amb la llei>>Lesquema de la reserva relativa ha d’obeir a justificaicons racionals, derivades de la pròpia naturalesa del tribut.-El TC estableix que; “ es tracta d’una reserva relativa en la que, tot i que els criteris o principis que han de regir la materia s’hagin de contenir en una llei, resulta admissible la colaboració del regalament.