Sunion carles riba metrica

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,22 KB

 


Joan

SALVAT PAPASSEIT TOT LENYOR DE DEMÀ El seu títol es paradoxal. Ell, el que enyora es el que sap que pot passar, explica escenes costumistes de les classes populars de Barcelona, no ho pot viure si esta malalt. Es un retrat costumista i fa una emotiva reflexió sobre la malaltia (tuberculosi) i la consciencia duna mort propera. Gran optimisme de la vida, però si no pot passar, no passa res perquè el cicle quedarà tancat. La seva estructura podem qualificar-la danàrquica: absència de rima, no hi ha regularitat estròfica, com no hi es tampoc en el nombre de síl·labes dels versos que oscil·len entre tres i dotze.  CAL·LIGRAMA 2 Un cal·ligrama es un poema del qual el text forma un dibuix que en visualitza el contingut. Encara que els cal·ligrames son cubistes, Papasseit es classifica en futurista, ja que aquí també hi ha un canvi de cossos.  Aquest cal·ligrama en situa en el port de Marsella. Es un diàleg entre una donzella que parla en francès i el mariner que en parla català, en aquest diàlegs la donzella sofereix. El mariner, amb influencia de la literatura popular, es un personatge que va buscant lamor pel mar. Marineret que no vigila.. octosíl·lab, rima apariada assonant, paral·lelisme anafòric: remeten a la literatura popular i tradicional. Els versos en francès tenen rima consonant i son de 6 síl·labes. Els versos son regulars. Aquest poema te una clara influencia de la literatura tradicional tant en forma com en tema. CARLES RIBA SUNIÓN!... Aquest poema (sonet) va ser escrit a Bierville, a França, on Riba es va refugiar com a exiliat. Intenta explica breument la relació entre aquesta circumstancia personal, que apareix als últims quatre versos, i la mitificació del mon hel·lènic que suposa tota la resta de poema. Fa referència a columnes del temple de Posidó que shavien caigut al fons marí, hi ha una identificació amb el temple. Pel que fa als recursos retòrics, hi ha una apostrofa Sunión! I antítesi, oh precís, oh fantasmal!. El record del temple dona reforç a lexiliat (jo poètic) per continuar endavant en un temps difícil i advers. Cops de fortuna: moments adversos, difícils a lexili. Ruïna: sentit material però tot i aquesta, esperitualment pensa que sha enriquit per tot el que ha trobat.  ric del que ha donat: lexperiència ha fet mes ric en si mateix, mes savi en experiència humana. Les elegies son exaltacions, poemes nostàlgics.  Lelegia està formada per versos alexandrins, dart major. No podem discernir-ne una pauta a seguir per la rima ja que aquesta és irregular durant tot el poema. Cal destacar que la seva forma segueix moltes de les característiques del classisicime com per exemple: lharmonia, lequilibri o la proporcionalitat. QUE JO NO SIGUI MÉS COM UN OCELL TOT SOL.. Aquest poema esta fet en un moment concret amb uns ànims concrets en els quals el poeta es sent rebutjat per la societat però intel·lectualment esta per damunt de tots els altres. Riba tenia fama de difícil pel seu grau dintel·lectualisme. Pel que fa a la forma es estròfica de lestança, cinc versos alexandrins amb dos denneasíl·labs i un altre, lúltim, hexasíl·lab. Rima:ABBACDDDC. Pel que fa a lestructura, les diferents parts del poema coincideixen en aquest cas amb cadascuna de les estrofes. A la primera estança ens parla del desig del jo poètic de defugir la solitud, tot utilitzant la imatge de locell que sobrevola un gran riu-la vida- que deixa de ser << aigua lliure>> en arribar a la ciutat. La segona insisteix en el pas de la vida, i el <<jo>> poètic hi considera que te menys que no pas aquells que evoquen la felicitat o que salimenten de la pròpia recança, sent que no comparteix pròpiament els sentiments de la col·lectivitat i sen dol. La tercera es plantegen dues alternatives: o be la didentificar-se plenament amb la societat -llançar-se <<sang i sentits >> a la presa o al cant- o be la de mantenir-se com un <<ocell reial>> abatut per un tret i, doncs, <<vençut rebel>> a qui ningú no plany. Es refereixi al paper del poeta en la societat i,doncs, a si li cal defugir-la o be integrar-shi plenament. 

Entradas relacionadas: