Superar prejudicis antropocentrics

Superar prejudicis antropocèntrics: La teoria de l’evolució ha suposat un important canvi de perpectia en la posició dominant i de superioritat en què els èssers humans ens havíem situat tradicionalment. A la llum d’aquesta teoria, l’antropocenrtisme o actitud de situar-nos com a centre i culminació de l’univers, s’ha de revisar per tal de no caure en prejudicis que falsegen de forma ingènua la nostra realitat. Tanmateix, haurem de tenir en compte que no podem evitar una certa forma d’antropocentrisme derivada de la nostra manera pròpia de conèixer: el subjecte que coneix (l’ésser humà), interpreta l’objecte de coneixement segons les seues estructures cognoscitives, però també segons la influència de la seua cultura.  Entenem per prejudici antropocèntric tota doctrina o perspectiva que prenga les peculiaritats de l’espècie humana com a model per a fer judicis i valoracions sobre uns altres éssers vius i com a criteri del que es considera bo, correcte, valuós i iportant. Un dels primers problemes dels antics era superar els prejudicis antropocèntrics que ens col·locaven per damunt de les altres espècies i que ens otorgaven poder pel fet d’haver estat creats per un Déu. Un altre fou afirmat que el llenguatge articulat era exclusiu dels homes. El plantejament de l’home com a centre de l’univers es fa palés ja amb Protàgore quan diu que l’home és la mesura de totes les coses, comentari, clarament, antropocèntric. Però no tots els prejudicis venien dels antics, també ens n’han arribat del cristianisme. Des d’una falsa antropologia, es distingueix la possibilitat d’un llenguatge articular, segons Cassirer. La possibilitat de comunicar-se és a l’abast de tots els éssers vius. El llenguatge articulat permet, segons Cassirer una actitud antropològica important com és la curiositat. No tan sols ens importa allò que ens envolta sinó també, en tant que nosaltres som temporalitat, les coses que han ocorregut en el passat i les que podran ocòrrer en el futur. Aquests comentaris no refuses tot l’antropocentrisme, ja que, un cert antropocentrisme és inel·liminable, però Déu ser construit amb seny. Nietzsche diu que hi ha que superar un antropocentrisme visceral que posa l’home per damnut de la resta d’éssers vius.