Suports i Lleis del Franquisme: Anàlisi 1938-1947

El suport de l'exèrcit, partit, Església i actituds socials

Les famílies del règim

La institució que va defensar el nou règim totalitari de manera més ferma va ser l'exèrcit.

L'únic partit polític permès va ser la Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (FET y de las JONS), un conjunt de carlins, falangistes i tradicionalistes espanyols. Al voltant d'aquest partit es van crear quatre organitzacions de masses:

• El Frente de Juventudes, que tenia la funció d'adoctrinar les noves generacions.
• La Sección Femenina de Falange, amb la funció de formar els ideals de les dones (ideals cristians conservadors, paper subordinat de la dona, esposa, mare i mestressa de la llar).
• El Sindicato Español Universitario (SEU), encarregat de controlar els universitaris.
• La Central Nacional Sindicalista (CNS), que integrava patrons (caps d'empreses) i treballadors en una mateixa organització. El que es coneix com a sindicat vertical.

L'Església catòlica també va ser un dels principals defensors del règim, ja que compartia els ideals religiosos i morals i, a canvi del seu suport, rebia els recursos econòmics suprimits durant la Segona República (pressupost de culte i clergat).

Va rebre el suport actiu de les classes socials altes, l'oligarquia tradicional i el suport dels petits i mitjans propietaris agrícoles del nord d'Espanya. Les classes mitjanes van adoptar una posició passiva envers el nou règim. Una gran part de les classes populars es van oposar a la formació del nou Estat, principalment perquè es consideraven els perdedors de la Guerra Civil. Aquesta oposició va rebre una repressió molt intensa.

El règim franquista estava envoltat per grups polítics que compartien una ideologia i interessos semblants. Però alhora existien diferents tendències, les anomenades "famílies polítiques" formades per:

1. Militars: la institució més fidel al règim; ministres, procuradors de les Corts o governadors civils sovint eren militars.
2. Els falangistes: molt influents en els primers anys. Acostumaven a ocupar ministeris com el d'habitatge; perdran influència en favor de catòlics i tecnòcrates.
3. Els carlins: influents al nord.
4. Els alts càrrecs de l'Església catòlica: sempre influents, especialment en la fase nacionalcatòlica dels anys 50.
5. Alguns grups monàrquics conservadors.
6. Franquistes purs.
7. Tecnòcrates: que lideraran el creixement econòmic dels anys 60 i primers 70.

La institucionalització del règim

Organigrama de poder i lleis fonamentals

El Franquisme, per dotar-se de legitimitat, va aprovar les Lleis Fonamentals. Les cinc primeres foren:

• Fuero del Trabajo (1938): Regulava les relacions laborals i establia els principis del funcionament del nacionalsindicalisme i l'autarquia. Establia l'existència d'un únic sindicat legal i prohibia les vagues.
• Ley Constitutiva de las Cortes (1942): Creava el sistema de les Corts com a òrgan legislador només deliberatiu supeditat a Franco.
• Fuero de los Españoles (1945): Una declaració de drets dels espanyols subordinada als principis del Movimiento i sense cap garantia de poder-los exercir.
• Ley del Referéndum Nacional (1945): El cap de l'Estat, Franco, podia convocar un referèndum per sotmetre a consulta popular.
• Ley de Sucesión (1947): Establia Espanya com a regne i preveia la monarquia com a successora del franquisme. Aquesta llei també ratificava Franco com a cap de l'Estat.