Tàrraco i Ilerda: Història i llegat de les ciutats romanes

Tàrraco: Capital de la província imperial

El naixement de Tàrraco és fruit de l’enfrontament entre Roma i Cartago pel control econòmic i polític de la Mediterrània occidental. Tarraco rebé de Juli Cèsar la categoria de colònia. Octavi August, durant els hiverns dels anys 25-26 a.C., li atorgà el títol de capital de la província imperial tarraconense i l'anomenà Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco. El procés de monumentalització culminà a finals del segle I d.C., durant l’època de la dinastia Flàvia.

Estructura urbana de Tàrraco

A Tàrraco cal distingir dues parts ben diferenciades:

• Part alta: dedicada al culte, a edificis per a l’administració provincial i a espectacles.
• Part baixa: destinada a residències i a l'administració local.

La ciutat s'organitzava en tres terrasses:

1. La superior, destinada al culte.
2. La segona, destinada a edificis d'administració i de govern de tota la província.
3. La tercera, on s'ubicava el circ.

Tot el perímetre de Tàrraco es va envoltar amb una muralla de la qual es conserva més d’un quilòmetre. La ciutat comptava amb circ, amfiteatre i teatre.

Ilerda: Cruïlla de camins i història

Ilerda estava situada en un encreuament de camins, amb el riu Segre com una important via de comunicació. Una extensa àrea de les valls del Segre i del Cinca estava habitada pel poble dels ilergets. Les restes més antigues de construccions romanes són datades a finals del segle II a.C., però la fundació de la ciutat probablement s'ha de situar a l'inici del segle I a.C.

Desenvolupament i crisi d'Ilerda

A l'època d'August, la ciutat va obtenir el títol de municipium i va ser monumentalitzada. Ilerda pertanyia al districte judicial de Cesaraugusta (l'actual Saragossa). La ciutat és molt coneguda per la batalla que s'hi va produir entre Cèsar i els partidaris de Pompeu (49 a.C.), descrita en l'obra De bello ciuile.

La muralla s'estenia des del Turó de la Seu Vella fins a l'antic curs dels rius Segre i Noguerola, abastant 23 hectàrees. La ciutat s’allunya dels cànons de les fundacions romanes. A la cruïlla del Cardo Maximus i del Decumanus Maximus, s'alçaven unes grans termes, un edifici molt important d'Ilerda. Durant el segle III d.C., la ciutat degué patir una forta crisi, ja que s'abandonaren molts edificis.