Tarraco Romana: Història, Monuments i Llegat de Tarragona

Tarraco és una ciutat de fundació romana que es va constituir en el context de la Segona Guerra Púnica (enfrontament entre cartaginesos i romans).

Origen i fundació de Tarraco

Durant la Segona Guerra Púnica, Anníbal (un destacat general cartaginès) va atacar la península Itàlica per terra. Els cartaginesos, que tenien el seu origen púnic i havien perdut el control del mar, disposaven de diverses colònies a la península Ibèrica. Tot i que Anníbal aconseguia guanyar els romans a cada batalla que lliurava, la seva posició era vulnerable.

Per aquest motiu, els romans van decidir atacar la península Ibèrica l'any 218 aC per tallar tots els subministraments que li arribaven a Anníbal des d'allà i, d'aquesta manera, debilitar-lo. Els romans van desembarcar a la ciutat d'Emporion (l'actual Empúries), on hi havia una colònia grega amb la qual ja mantenien relacions, fet que garantia una bona acollida.

A prop del riu Ebre, van trobar un emplaçament estratègic: un turó elevat que dominava els voltants i un riu natural. Aquest lloc és Tarraco (l'actual Tarragona), un punt ideal tant per a l'atac com per a la defensa (218 aC). Els fundadors de la ciutat van ser els germans Gneu i Publi Corneli Escipió.

A causa d'això, la ciutat de Tarraco també és coneguda com a Opus Scipionum ("Obra dels Escipions"). Inicialment, hi van instal·lar un campament militar que, amb el temps, esdevindria una gran ciutat.

Estructura urbana de la ciutat romana

Les típiques ciutats romanes seguien un traçat hipodàmic o reticular. Aquest nom prové d'Hipòdam de Milet, considerat el pare de l'urbanisme, i es caracteritza per formar una xarxa regular de carrers.

L'estructura es basava en dos eixos principals:

• Els carrers cardus (orientats de nord a sud).
• Els carrers decumanus (orientats d'est a oest).

El cardus maximus (el carrer més gran) travessava el centre de la ciutat i connectava amb les portes de les muralles per permetre-hi l'accés.

Al bell mig de la ciutat es trobava el fòrum, la plaça principal i el cor de la vida urbana. En aquest espai s'ubicaven:

• El temple principal.
• Les basíliques, d'ús civil (no religiós), on es feien els judicis.
• L'ajuntament (curia).

Edificis d'entreteniment romà

Per al lleure de la ciutadania, es van construir grans edificis d'espectacles:

• Teatres (amb capacitat per a fins a 20.000 persones): s'hi representaven drames i tragèdies.
• Amfiteatres (amb capacitat per a fins a 80.000 persones): s'hi feien combats de gladiadors o lluites de fures i animals. També s'hi celebraven naumàquies (combats navals), per a les quals s'inundava l'arena.
• Circs (amb capacitat per a entre 120.000 i 150.000 persones): s'hi disputaven curses de cavalls. Comptaven amb les carceres, les cotxeres d'on sortien els cavalls.

En els circs es feien curses de:

• Quadrigues: carros tirats per quatre cavalls.
• Bigues: carros tirats per dos cavalls.

La persona que conduïa aquests carros era l'àuriga. Les curses de carros eren l'espectacle més popular, molt més que el teatre, i de vegades generaven tanta passió que es produïen enfrontaments mortals entre aficionats rivals (coneguts com a "ultres").

Els dos fòrums de Tarraco

Tarraco disposava de dos fòrums diferenciats:

• Fòrum municipal: destinat al govern i l'administració de la ciutat.
• Fòrum provincial: destinat al govern de tota la província.

Evolució històrica i decadència

La ciutat va rebre un gran impuls urbanístic i polític entre els anys 29 i 26 aC, període en què l'emperador Cèsar August s'hi va instal·lar mentre dirigia les campanyes per conquerir l'última part de la península Ibèrica. En la seva època de màxima esplendor, Tarraco va arribar a tenir uns 30.000 habitants.

Amb el pas del temps, Tarraco va anar perdent rellevància en favor de Barcino (Barcelona), especialment a partir del segle V dC (476 dC), arran de l'assentament dels pobles bàrbars.

L'any 713, amb l'arribada dels àrabs, Tarraco va quedar pràcticament abandonada; la població va fugir i la ciutat es va deshabitar. No va ser fins a l'any 1113 que va recuperar la seva importància, quan els comtes catalans van reconquerir Tarragona, van repoblar la ciutat i en van iniciar la reconstrucció.

Altres restes arqueològiques de Tarraco

• Aqüeducte: canalitzacions d'aigua que els romans construïen per abastir la ciutat. Donaven una gran importància a l'aigua, especialment per a les termes (els banys públics). L'aqüeducte presentava una lleugera inclinació constant per permetre el flux de l'aigua per gravetat.
• La Via Augusta: una de les principals calçades romanes que passava vora les muralles. Connectava Cadis (Gades) amb Roma i era la via de comunicació més important de la península Ibèrica.

La religió: del politeisme al cristianisme

Per als romans, el temple era considerat la llar de la divinitat o un magatzem sagrat; per això, els actes religiosos es feien a l'exterior, davant del temple o en plena natura. En canvi, els cristians celebraven els seus cultes a l'interior de l'església.

L'any 312 dC, amb la promulgació de l'Edicte de Milà, es va concedir la llibertat de culte, i posteriorment la religió cristiana va esdevenir l'oficial de l'Imperi, desplaçant progressivament el politeisme. Com a part d'aquest procés, l'emperador va cedir algunes de les antigues basíliques civils als cristians perquè les utilitzessin com a llocs de reunió.