Taylorisme, Fordisme i Imperialisme: Conceptes Clau

Models d'organització industrial

Taylorisme

Mètode d'organització industrial sorgit al principi del segle XX, que tenia la finalitat d'augmentar la productivitat eliminant els moviments inútils de l'obrer i optimitzant el temps emprat per reduir costos. El seu nom es deu a l'impulsor estatunidenc, l'enginyer Frederic W. Taylor.

Fordisme

Sistema d'organització industrial que sorgeix de l'aplicació de la filosofia taylorista a la producció d'automòbils senzills i barats, destinats al consum massiu. Va adaptar la cadena de muntatge al sector automobilístic i va incrementar els salaris dels treballadors per estimular el consum. La va posar en pràctica Henry Ford l'any 1913 a Detroit (EUA).

Formes de domini en l'imperialisme (1850-1914)

Colònia

Territori dominat per una potència estrangera (metròpolis). Els nadius no tenien govern propi i depenien totalment de la metròpolis, que exercia una veritable política d'ocupació. Era administrada per un governador, ajudat per funcionaris i un exèrcit. Exemples: l'Índia i Rhodèsia (britànics), el Congo (belgues), i l'Àfrica Equatorial i Occidental (francesos).

Concessió

Cessions temporals d'enclavaments territorials per a la seva explotació per part d'una metròpolis. No s'exercia cap domini polític, sinó que les potències colonitzadores gaudien d'avantatges comercials, si bé els tractes econòmics tenien influència en l'economia del país. Exemples: la Xina, Hong Kong i Xangai.

Protectorat

Territori que mantenia formalment el govern tradicional indígena, però l'exèrcit, la política exterior i l'economia depenien de la metròpolis. Exemples: Egipte i Birmània (Gran Bretanya) o el Marroc, Tunísia, Laos i Cambodja (França).

Conferència de Berlín (1884-1885)

Conferència política reunida a Berlín (novembre 1884 - febrer 1885), promoguda per Alemanya i França per defensar els seus interessos comercials i colonials davant l'amenaça angloportuguesa a la zona del baix Congo. Presidida per Otto von Bismarck, va comptar amb representants de les principals potències (Rússia, Àustria-Hongria, Bèlgica, Dinamarca, Estats Units, Suècia, Noruega, Turquia, Itàlia i els Països Baixos).

Resolucions principals:

• Creació de l'Estat Lliure del Congo (sota la sobirania del rei Leopold II de Bèlgica).
• Acord de la llibertat de navegació pels rius Níger i Congo.
• Principi d'ocupació efectiva, que va iniciar la cursa per conquerir territoris africans, consolidant zones d'influència i creant les bases del repartiment del continent.
• Prohibició de l'esclavitud dels pobles colonitzats.