El teatre i el circ a l'antiga Roma

El teatre. Els ludi scaenici:

Pel que fa al teatre, a l’època arcaica els romans van imitar els etruscs, però més endavant tingueren en compte la tradició dels grecs. Deixant de banda les representacions populars es considera que l’inici del teatre romà cal situar-lo a l’any 240 aC, en el qual durant les celebracions dels ludi Romani, es representà una drama grec traduït al llatí per Livi Andrònic. Durant el període d’or del teatre romà, en el qual van escriure els comediògrafs Plaute i Terenci, l’edifici teatral consistia en un senzill escenari de fusta aixecat en un espai davant d’un temple, en el qual els espectadors assistien drets durant les representacions. L’any 145 aC; Luci Mummi, conqueridor de l’Hèl•lada, va fer erigir, imitant els grecs, un teatre de fusta, que va ser destruït després dels jocs perquè les lleis romanes prohibien mantenir un edifici permanentment. Fins l’any 55aC.. a Roma no hi va haver cap teatre de pedra. Va ser aleshores que Pompeu en va fer construir un amb l’excusa que les grades eren l’escalinata d’accés al temple de Venus que havia erigit ell mateix. L’any 13 aC. Corneli Balb en va promoure la construcció d’un altre. El tercer teatre de Marcel, aixecat per August, amb una capacitat de 20.000 espectadors. El teatre romà tenia una orchestra semicircular on seien les autoritats. La majoria d’espectadors se situaven a la cavea, dividida en seccions (cunei) en forma de tascons, on hi havia les grades amb seients de pedra, als quals s’arribava per unes escales (scalae) . La part de la graderia que tocava l’orquestra, l’ocupaven els ciutadans de més categoria i estava separada de la part superior per un corredor (praecinctio). De vegades, la primera fila (prima sedes) estava formada per seients amb braços , fets de pedra. Cada espectador accedia al teatre amb una téstera, com les entrades actuals, que indicava el lloc on havia de seure, al qual era conduït per un acomodador. L’escenari estava format per l’escena (scaena) , o fons de la plataforma (proscaenium) on actuaven els actors, la qual no podia superar el metre i mig d’alçada per tal que els espectadors de les primeres files poguessin contemplar l’espectacle. El decorat de l’escena, anomenat frons sacenae, que era permanent i fet de pedra, tenia tres portes per les quals sortien i entraven els actors i estava profusament adornat amb columnes i estàtues. La plataforma on actuaven els actors es podia ampliar amb una estrada (pulpitum) i entre la graderia i el prosceni hi havia els accessos (ingressus) cap a l’orquestra.

El circ, ludi circenses:

El circ era l’indret on tenien lloc les curses de carros i, de vegades, les curses de cavalls amb exercicis d’acrobàcia, curses pedestres i lluites atlètiques. L’espai consistia en una pista de terra batuda (harena) de planta rectangular amb els extrems semiciruclars. En un dels extrems en forma d’arc hi havia les cotxeres o carceres, d’on sortien els carros quan l’emperador o el magistrat més important, des de la llotja i assegut en un setial ( pulvinar) , donava la sortida deixant caure un mocador (mappa) de la mà. Als costats llargs de l’edifici i a l’hemicicle d’un extrem hi havia la cavea on s’asseia el públic dalt d’u mur (podium) que separava l’arena de la graderia. La pista estava dividida per una mena d’espina dorsal (spina) , damunt de la qual s’erigien estàtues, obeliscs, fonts ornamentals i els septem ova, una mena de marcador format per set ous que un esclau aixecava cada vegada que els carros feien una de les set voltes preceptives al voltant de l’espina. Als seus extrems hi havia unes columnes còniques (metae) , al voltant de les quals havien de firar els carros que corrien.