El teatre de Manuel de Pedrolo: una crònica del feixisme espanyol

El teatre de Manuel de Pedrolo

Cristina Palomares

Manuel de Pedrolo (1918-1990) fa un teatre que al mateix temps que és una crònica del feixisme espanyol planteja unes situacions humanes universals que el fan perdurables.

El teatre de Pedrolo ens dóna una visió del franquisme, tot trascendint-lo i portant la repressió i la lluita que s’hi oposen al clos de l’existencial. Pedrolo mateix parla del teatre que fa: “La vida és absurda, això sí, i les situacions en què es troben els meus personatges en pateixen; ells, però, s’enfronten amb aquestes situacions amb una lògica força rigorosa: el seu pensament vol introduir l’ordre en el desordre. Perquè el desordre són els tabús, les limitacions, la injustícia, tot allò que frena el desenvolupament de l’home. [...] em preocupa d’obrir els ulls a la gent, de mostrar-los com viuen subjectes a uns tabús que els empobreixen humanament.”

Els recursos que va utilitzar van ser sempre variats, així com les tècniques: psicologia, simbolisme, policíaca...

En totes les seues obres hi ha present un o més personatges que s’enfronten a la situació opressiva que pateixen.

Els personatges habiten un món tancat que els separa de manera radical del món exterior. Així, ens trobem amb uns personatges empresonats, els més decidits dels quals lluiten per enderrocar els murs de llur presó.

Pedrolo, preocupat en un sentit trascendent per la condició de l’home, però compromès amb un país i un moment molt concrets, hereta la temàtica existencial, absorbida de manera àmplia i ser serveix de les formes de l’absurd davant la necessitat indefugible d’utilitzar una certa dosi d’esoterisme. Pedrolo prescindeix de la inconcreció esotèrica, les tècniques de l’absurd s’esvaneixen. I, llavors, ens permeten de veure què hi havia darrera la boirina: una acció de denúncia contra la injustícia, contra l’intent de genocidi cultural i polític o de genocidi perpetrat contra el poble català a partir de 1939.

Teatre

• Cruma. Barcelona: Nereida, 1950.
• La nostra mort de cada dia. Palma de Mallorca: Moll, 1958.
• Homes i No. Barcelona: Horta, 1959.
• Tècnica de cambra. Palma de Mallorca: Moll, 1964.
• Situació bis. Barcelona: Occitània, 1965; Barcelona: Millà, 1976.
• Darrera versió, per ara. Barcelona: Edicions 62, 1971.
• Sóc el defecte. Palma de Mallorca: Moll, 1975.
• Algú a l'altre cap de peça. Palma de Mallorca: Moll, 1975.
• Pell vella al fons del pou. Palma de Mallorca: Moll, 1975.
• L'ús de la matèria. Barcelona: Edicions 62, 1977.
• Aquesta nit tanquem. Barcelona: Edicions 62, 1978.
• Bones notícies de sister. Barcelona: Millà, 1979.
• Acompanyo qualsevol cos. Barcelona: Millà, 1979.
• Els hereus de la cadira. Barcelona: Millà, 1980.
• D'ara a demà: comèdia en un acte. Barcelona: Millà, 1982.
• Teatre (2 vols.) Barcelona: Edicions 62, 1999-2000.