El Teatre Romàntic i el Realisme en la Literatura Catalana

El teatre romàntic

Al segle XIX, el teatre català va passar de ser un entreteniment popular a convertir-se en un gènere de prestigi.

• Serafí Pitarra: L'autor més important. Va inventar el "català que ara es parla" (un llenguatge col·loquial, no arcaic) per connectar amb el poble.
• Del sainet al drama: Es va passar de peces curtes i humorístiques (sainets) a drames més seriosos i tragèdies (com les de Guimerà).
• Èxit social: El teatre en català va guanyar públic i es va professionalitzar, deixant de ser només per a cases particulars o aficionats.

Àngel Guimerà

Considerat el millor dramaturg del segle XIX.

Trajectòria en tres etapes:

• Tragèdies històriques en vers (1879-1889): Influència romàntica. Destaca Mar i cel.
• Drames realistes en prosa (1890-1900): Màxim èxit amb temes socials. Destaquen Maria Rosa i Terra baixa.
• Etapa de provatures (1901-1911): Intenta adaptar-se al Modernisme sense gaire èxit i torna al seu estil inicial.

Motius recurrents del seu teatre:

• El complex de mestís: Personatges que se senten entre dues cultures, exclosos.
• La infància i l'orfenesa: Un període idealitzat o traumàtic que marca la personalitat del protagonista.
• El fracàs amorós: L'amor sempre apareix ple d'obstacles que porten a un final tràgic.

El Realisme

Moviment que busca reflectir la societat de forma objectiva durant la segona meitat del segle XIX.

Característiques principals:

1. Verisme i objectivitat: Rebuig de la idealització.
2. Desig científic: Anàlisi detallista de la realitat.
3. Raó sobre sentiment: La raó és l'eina que capta el món.
4. Realitat contemporània: Inspiració en el món urbà i rural.
5. Vida quotidiana: Apareixen obrers i camperols.
6. Temes socials: Èmfasi en els diners, el treball i les condicions del proletariat.
7. Crítica social: Denúncia de les xacres del capitalisme i la vida urbana.
8. Estil versemblant: Narrador extern i ús del llenguatge adequat a cada personatge.

Conceptes clau:

• Verisme: Moviment d'origen italià que busca la realitat més crua i científica.
• Naturalisme: Evolució del realisme que explica la conducta humana segons l'herència genètica i l'entorn social.
• Referent: L'anglès Charles Dickens amb l'obra David Copperfield.

i 3.2. El Realisme català i la narrativa

1. Context: Aparició de la novel·la moderna a Catalunya.
2. Dificultat: Manca de tradició narrativa des del segle XV (Tirant lo Blanc).
3. Consolidació: Es passa de les traduccions d'autors estrangers (Walter Scott) a crear una novel·la pròpia que reflecteix la societat catalana del moment.

Narcís Oller

El creador de la novel·la catalana moderna i màxim representant del Realisme.

Trajectòria en tres etapes:

1. Formació: Transició del Romanticisme al Realisme. Obra: La papallona.
2. Plenitud: S'adscriu totalment al Realisme i Naturalisme. Obres clau: L'Escanyapobres (avarícia) i La febre d'or (l'ascens i caiguda de la burgesia per la borsa).
3. Noves fórmules: S'acosta a la novel·la psicològica i al Modernisme. Obra: Pilar Prim.

Taula d'autors destacats del segle XIX