Quines dues tècniques van utilitzar els grecs en la decoració de mosaics?

Cap a la fi de l'Edat Mitjana, existia un cert malestar en sectors molt extensos de la societat pel rumb que havia agafat l'Església. Entre els motius de aquest desconcert cal remarcar: el luxe exagerat de que s'envoltava l'alta jerarquia eclesiàstica./l'escassa cultura i la relaxació dels costums del clero, que no era un bon exemple de comportament tenint en compte que administrava els sagraments i interpretava la Bíblia./La compra venda de càrracter eclesiàstics, no pas per vocació religiosa, sinó per treure'n benefici economic./La venda de butlles i d'indulgencies, que era una manera d'enriquí l'Església amb l'excusa d'atorgar el perdó dels pecats i de facilitar l'accés al Paradís.

LA CRÍTICA DE Martí Luter:

En 1517, Martí Luter, un alemany, va publicar a l'església de wittenberg(Alemanya)una llista de 95 tesis contra la doctrina catòlica i la jerarquia eclesiastica. En aquell escrit condemnava l'enriquiment de l'església, negava el valor de les indulgències i defensava una nova religiositat fonamentada en tres principis basics:La salvació per la fe/L'autoritat de la Bíblia/El sacerdoci universal. A més la doctrina luterana negava la sobirania del papa, eliminava els ordes religioso i el culte a les imatges i reduÏa el nombre de sagraments a dos: el baptisme i l'eucaristia.

EL CONCILI DE TRENTO: 

Per frenar l'expancio del protestantisme, l'Església va iniciar un procés de renovació que ha estat anomenat Contrareforma. El papa Pau III va convocar un concili a la ciutat italiana de Trento, en la qual es va procurar la correcció dels errors de l'església. Un del ordres que van crear fou la CCompanyia de Jesús, fundada per sant Ignasi de Loiola el 1540.

EL TRIBUNAL DE LA INQISICIÓ:

Per impedir la penetració del protentantisme als paisos católics, el papa va crear, l'any 1542, la Congregació de Sant Ofici o inquisició romana. La inquisició sotmetia als sospitosos d'heretgia a un judici públic anomenat acte de fe. En aquesta cerimonia, el condemnat havia d'abjurar públicament de les seves creences.Si ho feien, podien tornar al si de l'Església; sinó no ho feien, eren condemnats, en alguns casos a la foguera. També es va fundar la Sgrada Congregació de l'Índex, que elaborava i publicava la llista de llibres contraris a la doctrina catòlica, la lectura dels qual estava prohibida als creients.

LES GUERRES DE Religió: 

La ruptura religiosa va provocar enfrontaments i querres entre catòlics i protestants, i la intolerància religiosa e va expandir per Europa.

ELS MODELS DE L'ANTIGUITAT:

Els arquitectes es van inspirar directament en els vestigis darqueologics i van adoptar els estils classics, tot varrejant elements grecs i romans/Es van inspirar en la mitologiua grecoromana i la van utilitzar com a tema per a les seves obres. També van utilitzar com a tema `per a les seves obres. També va exalçar la bellesa del cos huma./ Amés van millorar les tècniques com pla pintura al fresc i van inventar de noves com la pintra a l'oli o la prespectiva.

L'ARQUITECTURA:

Els arquitectes van aspirar a crear un espai harmonic amb l'us d'elements sencills i ordenats. Van utilitzae els elements constructius classica: la llinda, el fris, la columna grega, l'arc de mig punt i la cúpula roman atant en esglésies com en els palaus i altres edificis.

LA PINTURA:

Els pintors van recrear la mitologia clàssica, les escenes religioses i els retrats psicologic i la natura idealitzafda. Per les seves obres utilitzaven les lleis de la prespectiva

ESCULTRURA:

Els escultors es van interessar per la representació del cos huma i per mostrar-ne els volums amb una proporcionalitat i una harmonia perfecta. Es feien escultures exemptes i relleus per ornamentar els edificis. També es va esculpir bi¡Ustos de presonatges de l'època i, per primenra vegada des de l'Antiguitat, estàtues eqüestres. Vonien donar volum a les seves obres i representar emocions i sentiments.