Tegp
Clasificado en Otras materias
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 12,95 KB
1.SUPORTS. El support és lelemnt receptor de la pintura o dibuix. La sva unció n es pasiva, actua km 1 elemn xpressiu mtjançan ls kualitats mterials i frmals.
1.1.PROPIETATS MTERIALS DLS SPORTS. Els cmportamns físiks dls mterials k frmen l sport dnen una serie de kualitats: LABSORCIÓ, LA FLEXIBILITT, TRANSPARÉNCIA I TXTURA. Així pdem tnir: ABSORBENTS: Cartó, parets d guix, etc. FLEXIBLES: Paper, krtulina, tela. RÍGIDS: 1 mur d pret, taula d fsta, cràmika…TRANSPARENTS: Ppe vital, cel.luloide, acetal…OPACS: Tela, taula d fsta, paper, un mur… LLISOS: Papers i krtulines setinades sns gra…TXTURATS: Pper de dvrss gramatges i grans, mur, taula d fsta…
PROCED: SUPORT:
Pastel….……...Paper
Tremp………...Tela, taula d fsta
Fresc ……..…. Mur
Collage…….…Paper, cartró, tela, diversos…
Akuarela…..….Paper
Cera…… … …Paper, taula d fsta.
Tmpera….……Paper
Oli…….…… .. Tela, taula d fsta.
1.2.PROPIETATS FRMALS DLS SUPORTS. La frma dl suport stà íntimamn rlacionada m la cmposició d l’obra, i en triarla, hem d valorar l seu vlor xpressiu cm a frmat. Un frmat rctanglar t 2 psicions lògiques posibles sgns predumini l sntit d la vrtikalitat, la sgns psicio, d predmini hritzntal, es + stada i rposada.
1.3.FORMATS NRMALITZATS.San adoptat uns akords internacionalmnt m la fnalitat dunifikar ls frmats, m ls bneficis k aixo importa a la industria i fbrikacio d’objktes dversos i pl kmerç.
MIDES UNIVRSALS D BSTIDRS. N pntura susen frmats (F:FIGURA, P:PAISATGE, M:MARINA).i unes mides univrsals d la sguent mnera: num indika la mida, kda num krresponen a 3 frmats rktnglars k sbtenen rduint l kstat + ptit dl rktngle d bse.
2.SUPORT PAPER, FUSTA,TELA…
Gramatge (pes x mtre kuadrat)à Pper: d 70 a 180 gr/m2, Creolina: de 180 a 250, Cartones: d 250 a 400, cartó: + de 400.
3.INTROD.GNERAL ALS PROC.PICTÒRIKS. L pntura stà kmposada x 2 lmntns basiks: ls pgmnts I lglutinan. Els Pigmants son sbstancies minerals, vgtals o sntètikes, d dversos colors obtinguts d mnera organika o kimika prsntats n frma d kolor.
Els Aglutinants sn els elmnts q adhereixen I fixen aksta pols entre si I tb al support al k sapliken.
3.1 CLASS. TRADICIONAL DLS PROCED. S fa dakord m leskala d mjor a mnor grau d lluminsitat d cda proced.
- PASTEL: És l proced. Am mes lluminsitat pk gairebe n porta aglutinan. Als pigm. Purs sels I afegeix una kola lleugera x donarlos cohesió i frmar barres k ens serviran x pntar directamen.
- FRESC: És una tecnika k sutilitza dsd mol antic a ls pntures mrals. L seu us ja es mol estes a lepoka dl romànik, a les dcoracions dsglesies. L mur fa de suport i laglutinan s la kalç.
- AQUAREL.LA.: Forma part dl grup d proa. Acuosos, ja qe laigua es el seu diluent, xo l seu aglutinan s la goma aràbiga.
-AIGUADA O GOUACHE(GUAIX O TMPERA): Els pigmnts stan brrjats tb m gma arabiga o similars ( cola d cnill), xo ara tnen inkorporades altres càrregues, k son substancies neutres, sns pder coloran xo k ls dnen cos i els fan + opaks.
-TREMP D’OU: És un dls proa. Mes antiks, fins al descobrimnt d la pntura a loli. Laglutinan es el rvell dun ou de gllina, k t inkrporat una brreja n frma d’emulsio daigua i doli de lli.
TREMP D COLA: N aket grup i a algas proa. K empren dversos tipus de coles km a aglutinans: cola d cnill, de peix, caseïna, (drivada d la llet. ttes usen aigua km a diluen.
-TREMPS DE COLES VINÍLIKES O AKRÍLIKES: La industria a permes sintetitza i produir dterminades mlekules n kdena d mnera aïllada o kmbinada, k sn la bse dl k cneixem km a pintura plàstica, acrílica o vinílica.
-PINTURA A L’OLI: Descoberta pls grmans van Eyck, va ser incorporada a l’art al s.XV. L’aglutinan + komú s loli d lli ( o llinosa), k kuan s’asseka fa k la pintura frmi una plikula fina d certa flexibilitat, resistent i insoluble.
-CERES (ENCÀUSTICA):Tb s un procediment mol antic. Avui al mrcat trobem ls kolors d ceres ja en frma d barres, mol utilitzades a les escoles. D vgades el problema k presenten és la capacitat limitada d ser brrejades.
-COLLAGES: Aquest procediment no usa pròpiament pigmants ni aglutinant, sinò k l k fa és apropiarse d les kualitats d mterials diversos km pden ser les sves kloracions, txtures, frma k s pot duna intencionadamnt retallant i estripant i llabrs nganxar ls diversos mterials a la kmposicio organitzada dakord m ls nstres interesaos i pla d treball.
4.MATERIALS DVERSOS D’US N ART.
Antigamnt l pintor s fbrikava ls seus mterials al taller. Ara poks u fan, pk l kmers ofereix ls avntatges d servir ls mterials ja preparats, xo aixo kmporta tb l dsconeixemen x mnka d cntakte directa am ls preparacions. Recomanació: utilitzar ls stris I utensilis adkuats, I n prfecte stat d cnservació.
-PINZELLS: Es fan m pèl dalguns animals. Pot kmbia la flexibilitat, duresa o forma, dpenen del seu ús o x kin procediment.. Pèl tou x proced. Acuosos, els de pèl d MRTA, d teixò i dorella d bou,x pintures denses km mol fluides, ja k son suaus i resistents.
-AERÒGRAF: S km un pinzell d’aire, kom un plvoritzador. Està acoblat a un ptit mtor daire kmprimit.. Emprat x disseny gràfik.
-LLAPIS PLOM O D GRAFIT: El llapis pt ser de grafit massis, o b tnir la barra dins un revestiment d fusta o portamines, k poden ser d gruixos variables.
-LLAPIS COMPOST O LLAPIS CARBÒ: Am aket llapis acnseguim un Ngr. Intens, mol apropiat x fer dibuixos al clarobscur, i k permet gradacions d grisos en difuminar-lo.
-LLAPIS SÈPIA: Llàpis d clor castañ fosc, ml utilitzat n esbosos, rtrats i dibuixos d fgures.
-LLAPIS I BARRES D SANGUINA: És una variant d lanterior, am un traç més vermellós i un to càlid k el fan tb usat en rtrats i fgures.
-LLAPIS D KOLORS:Son pok i mal koneguts n les sves pssibilitats n el kamp d lart x star infravalorats km a estri d’escola per nens.
-BARRES CONTÉ: És mes gras per tenir mes koncentració de surge a la seva cmposició. És fácil d’escampar i difuminar. Cal aplicar un fixador.
-CARBONET:Són bastonets de dferents gruixos, d fusta d bruc, salze o circells d cep carbonitzats n foros a altes tmperatures. Sutilitza x fer esbosos i dbuixos d clar-obscur.
-PASTEL. PASTEL A L’OLI.. Mitjà artistik fundat al s.XVIII. La cmposicio es pigment al k s afegit una proprció d goma aràbiga o de tragacant. L suport aurà de ser porós i texturat.
-GUIXOS.Es fa am calcita calcinada feta pols i aglutinada am goma aràbiga.
-CERES-S’apliken per fregamnt al suport, am + o - intensitat de pressió.
-TINTES(XINA, SÈPIA, DE COLORS): Emprada pl egipcis i potenciat pls xinesos. Es feia en una pastilla sòlida, k x disoldrela i ferla likida s’anava fregant damunt una pedra am una cubeta de recipient tot tirant aigua destil.lada.
-PLOMES, CANYES,PLOMINS:Antigamnt ssaven plomes dau tallades a biaix x ser buides al seu interior, o cañes am diferents seccions, similars a les actuals plomes d’escriptura.
Procediments Secs:
1 . El Llapis: Necessari i expressiu per desenvolupar composició. Els primers dibuixos: Durer, Van Eyckm, Botticelli... Vareta anomenada punta de plata, que estava feta de plom i estany. Son imatges tonals dibuixades del natural fetes amb lineas fines. El Grafit es va descobrir a Bavaria als 1400, pro no l van anomer aixi fins el 1789. El primer llapis de grafit es va fer al 1662, barrejat amb gomes, resines i coles. Al 1761 Faber va fer la fabrica de llapis a Anglaterra. Napoleó va aconseguir que el llapis de fusta fos fet amb: mescla d'argila, grafit, aigua i pasta endurida en forns.Tipus: Grafit, Carbó i carboni i llapis de color.
2.Carbonet: Mitjà de dibuix força inestable, es dificil no tacarse les mans, per aixo la ma no ha de tocar el paper. El carbonet es un mitjà exepcional per la execució de esbossos rapids. Es pot borrar (difuminar) amb: bola de pa, goma ova amassada, drap, esfum´, bola de cotoó o els dits. La inestabilitat obliga a fixar el dibuix amb fijador o laca de perruqueria.
Medi artistic mes antic (prehistoria), Per aconseguirlo es cremaven branques d'arbre, ossos carbonitzats... Es una gran tecnica pre grans zones.
Proces de fabricació: Canyes de saüc bullides, pelades i assecades aun una maquina enfarfadora. Despres es lliquen i es posen en 9h a bullir. Es pela, es deixen assecar a l'aire i es tornen a lligar per ser tallades a les mides estandart. E'escalfa amb la sorra (que impedeix que entri aire) i despres d'un temps es posen en forns d'alta temperatura duran algunes hores.
Tipus: prim, mig i gruixut de "sauce", per decorats, llapis de carbó, carbó comprimit i carbónet de vid
Carbonet: palets de diferents gruixus i graus de duresa. El fi = Cep. Capses de 20cm de longitud i(els mes grosos) 6mm de diametre.
Carbó comprimit: pigment negre de fum amb agent aglutinant barrejat i comprimit en barretes cuadrades o rodones. Mides: de 7-10cm longi. i 1/2cm de diametre. Dificils d'esborrar, mes dur, tons negres mes densos, no apte per medi d'esbossos perque pot ennegrir els tons, pero com a medi de dibuix si. Es manipulable amb dits/esfumins
Carbó d'oli: barretes de carbonet amb oli vegetal. Es coloquen dins un pot d'oli i es tenqen unes 24h. Un cop extretes i assecades, s'emboliquen am paper destany individual per no deixar passar laire ja que s'assequen rapidament.
llapis de Carbó : Sintetic, barreja de carbo+sutje. barra fina de carbo comprimit, es pot recobrir de gusta. Extra tou 6B, tou 4b, mig 2b i dur HB.
Fixador: antigament eren de goma laca, almaciga o resina diluides en alcohol; actualment son laca d'aerosol. també hi ha l'opcio de posar 2o3 capes de emulsio acrilica amb pistoles de pulveritzacio d'aire comprimit.
Esfumins: suavitzen tons o linies mes suaus per crear tons graduals o barrejats. Tambe serceixen per a pintar si li posem pols de carbonet i despres pintem.
CAL APROFITAR LA TEXTURA DEL PAPER per aconseguir diferents tons.
3.PASTELS: Pigment pur, sense intervencio de materials. porta aglutinant nomes per aguantar la forma de barreta. Barretes toves, dures i semidures. Pigments triturats, exlosos de plom per la toxicitat i inalacio durant el treball. MItjans artistics mes fragil i inestable = fixarlo amb precaució de no alterar-lo encara que mai acabara prou agafat.
al S. XVIII apareix el pastel amb diferents autors importants, com Edgar Degas, pro abans d'ella va ser una pintora veneciana (Rosalba Carriere) qe va tenir exit durant la regencia de Lluis XV. Millor pastelista del Rococó: Quentin de la tour. Al 1780, a França, trevallaben 2500 pastelistes.
Hi ha gran diferencia de color debut a la saturació.
Se sol aplicar sobre paper de fibre vegeta, pH neutre, gra aspre, cartins, gasa encolada...
Fabricació dels pastels: sobre una fulla de seda, dos munts de pigment i l'altre de blanc de zenc. Es barrejen els dos en el paper. es divideix la mescla i es retir la meitat. colocar l'altre meitat sbre una placa de vidre i posar aigua destilada per fer una pasta. amassar la pastaamb una espatula i posar goma de tragacant per fer d'aglotinant. emblicar carto en paper de premsa i tulilitzarlo per rodar la barra fins que quedi de forma cilindric. assecar 24h.
Pastels Tous: tecniques:
Esboós, traç, impast amb pastel, pastel amb altres mitjans, vapor i pinzell.
Degas: Utilitzava una tecnica de traços vigorosos de pastel sobre un fons difuminat. Obres de dones fent-se la toilette conten variants de sobreposició i juxtaposició de tons amb efectes difuminats part inferior: predominen verds sobre taronja-morat. La pell: suau rosa i verd amb llums rosa i blancs. Ombres: morades de to mes clar
Fixador: es recomenable que s'assequi aviat, que es vagi fixant en diverses fases del treball per evitar la fixació final. La fixacio canvia el to dels colors.
Com conservar el pastel?En llocs secs, sense fongs, enmarcats en cartó absorbent i un full de paper encerat entre el carto i la pintura. Si tenen celulosa, hi ha menys risc de fongs qe no amb gomes naturals
Teqniques convencionals del pastel:
Retrats: 1r dibuix a llapis, despres estabilr els tons, es dispensa al voltant de les zones de llum els tons en rosa i groguenc mes clar per crear el front. amb un difuminadores fan le sfusions entre colors.
Paisatges.
1.1.PROPIETATS MTERIALS DLS SPORTS. Els cmportamns físiks dls mterials k frmen l sport dnen una serie de kualitats: LABSORCIÓ, LA FLEXIBILITT, TRANSPARÉNCIA I TXTURA. Així pdem tnir: ABSORBENTS: Cartó, parets d guix, etc. FLEXIBLES: Paper, krtulina, tela. RÍGIDS: 1 mur d pret, taula d fsta, cràmika…TRANSPARENTS: Ppe vital, cel.luloide, acetal…OPACS: Tela, taula d fsta, paper, un mur… LLISOS: Papers i krtulines setinades sns gra…TXTURATS: Pper de dvrss gramatges i grans, mur, taula d fsta…
PROCED: SUPORT:
Pastel….……...Paper
Tremp………...Tela, taula d fsta
Fresc ……..…. Mur
Collage…….…Paper, cartró, tela, diversos…
Akuarela…..….Paper
Cera…… … …Paper, taula d fsta.
Tmpera….……Paper
Oli…….…… .. Tela, taula d fsta.
1.2.PROPIETATS FRMALS DLS SUPORTS. La frma dl suport stà íntimamn rlacionada m la cmposició d l’obra, i en triarla, hem d valorar l seu vlor xpressiu cm a frmat. Un frmat rctanglar t 2 psicions lògiques posibles sgns predumini l sntit d la vrtikalitat, la sgns psicio, d predmini hritzntal, es + stada i rposada.
1.3.FORMATS NRMALITZATS.San adoptat uns akords internacionalmnt m la fnalitat dunifikar ls frmats, m ls bneficis k aixo importa a la industria i fbrikacio d’objktes dversos i pl kmerç.
MIDES UNIVRSALS D BSTIDRS. N pntura susen frmats (F:FIGURA, P:PAISATGE, M:MARINA).i unes mides univrsals d la sguent mnera: num indika la mida, kda num krresponen a 3 frmats rktnglars k sbtenen rduint l kstat + ptit dl rktngle d bse.
2.SUPORT PAPER, FUSTA,TELA…
Gramatge (pes x mtre kuadrat)à Pper: d 70 a 180 gr/m2, Creolina: de 180 a 250, Cartones: d 250 a 400, cartó: + de 400.
3.INTROD.GNERAL ALS PROC.PICTÒRIKS. L pntura stà kmposada x 2 lmntns basiks: ls pgmnts I lglutinan. Els Pigmants son sbstancies minerals, vgtals o sntètikes, d dversos colors obtinguts d mnera organika o kimika prsntats n frma d kolor.
Els Aglutinants sn els elmnts q adhereixen I fixen aksta pols entre si I tb al support al k sapliken.
3.1 CLASS. TRADICIONAL DLS PROCED. S fa dakord m leskala d mjor a mnor grau d lluminsitat d cda proced.
- PASTEL: És l proced. Am mes lluminsitat pk gairebe n porta aglutinan. Als pigm. Purs sels I afegeix una kola lleugera x donarlos cohesió i frmar barres k ens serviran x pntar directamen.
- FRESC: És una tecnika k sutilitza dsd mol antic a ls pntures mrals. L seu us ja es mol estes a lepoka dl romànik, a les dcoracions dsglesies. L mur fa de suport i laglutinan s la kalç.
- AQUAREL.LA.: Forma part dl grup d proa. Acuosos, ja qe laigua es el seu diluent, xo l seu aglutinan s la goma aràbiga.
-AIGUADA O GOUACHE(GUAIX O TMPERA): Els pigmnts stan brrjats tb m gma arabiga o similars ( cola d cnill), xo ara tnen inkorporades altres càrregues, k son substancies neutres, sns pder coloran xo k ls dnen cos i els fan + opaks.
-TREMP D’OU: És un dls proa. Mes antiks, fins al descobrimnt d la pntura a loli. Laglutinan es el rvell dun ou de gllina, k t inkrporat una brreja n frma d’emulsio daigua i doli de lli.
TREMP D COLA: N aket grup i a algas proa. K empren dversos tipus de coles km a aglutinans: cola d cnill, de peix, caseïna, (drivada d la llet. ttes usen aigua km a diluen.
-TREMPS DE COLES VINÍLIKES O AKRÍLIKES: La industria a permes sintetitza i produir dterminades mlekules n kdena d mnera aïllada o kmbinada, k sn la bse dl k cneixem km a pintura plàstica, acrílica o vinílica.
-PINTURA A L’OLI: Descoberta pls grmans van Eyck, va ser incorporada a l’art al s.XV. L’aglutinan + komú s loli d lli ( o llinosa), k kuan s’asseka fa k la pintura frmi una plikula fina d certa flexibilitat, resistent i insoluble.
-CERES (ENCÀUSTICA):Tb s un procediment mol antic. Avui al mrcat trobem ls kolors d ceres ja en frma d barres, mol utilitzades a les escoles. D vgades el problema k presenten és la capacitat limitada d ser brrejades.
-COLLAGES: Aquest procediment no usa pròpiament pigmants ni aglutinant, sinò k l k fa és apropiarse d les kualitats d mterials diversos km pden ser les sves kloracions, txtures, frma k s pot duna intencionadamnt retallant i estripant i llabrs nganxar ls diversos mterials a la kmposicio organitzada dakord m ls nstres interesaos i pla d treball.
4.MATERIALS DVERSOS D’US N ART.
Antigamnt l pintor s fbrikava ls seus mterials al taller. Ara poks u fan, pk l kmers ofereix ls avntatges d servir ls mterials ja preparats, xo aixo kmporta tb l dsconeixemen x mnka d cntakte directa am ls preparacions. Recomanació: utilitzar ls stris I utensilis adkuats, I n prfecte stat d cnservació.
-PINZELLS: Es fan m pèl dalguns animals. Pot kmbia la flexibilitat, duresa o forma, dpenen del seu ús o x kin procediment.. Pèl tou x proced. Acuosos, els de pèl d MRTA, d teixò i dorella d bou,x pintures denses km mol fluides, ja k son suaus i resistents.
-AERÒGRAF: S km un pinzell d’aire, kom un plvoritzador. Està acoblat a un ptit mtor daire kmprimit.. Emprat x disseny gràfik.
-LLAPIS PLOM O D GRAFIT: El llapis pt ser de grafit massis, o b tnir la barra dins un revestiment d fusta o portamines, k poden ser d gruixos variables.
-LLAPIS COMPOST O LLAPIS CARBÒ: Am aket llapis acnseguim un Ngr. Intens, mol apropiat x fer dibuixos al clarobscur, i k permet gradacions d grisos en difuminar-lo.
-LLAPIS SÈPIA: Llàpis d clor castañ fosc, ml utilitzat n esbosos, rtrats i dibuixos d fgures.
-LLAPIS I BARRES D SANGUINA: És una variant d lanterior, am un traç més vermellós i un to càlid k el fan tb usat en rtrats i fgures.
-LLAPIS D KOLORS:Son pok i mal koneguts n les sves pssibilitats n el kamp d lart x star infravalorats km a estri d’escola per nens.
-BARRES CONTÉ: És mes gras per tenir mes koncentració de surge a la seva cmposició. És fácil d’escampar i difuminar. Cal aplicar un fixador.
-CARBONET:Són bastonets de dferents gruixos, d fusta d bruc, salze o circells d cep carbonitzats n foros a altes tmperatures. Sutilitza x fer esbosos i dbuixos d clar-obscur.
-PASTEL. PASTEL A L’OLI.. Mitjà artistik fundat al s.XVIII. La cmposicio es pigment al k s afegit una proprció d goma aràbiga o de tragacant. L suport aurà de ser porós i texturat.
-GUIXOS.Es fa am calcita calcinada feta pols i aglutinada am goma aràbiga.
-CERES-S’apliken per fregamnt al suport, am + o - intensitat de pressió.
-TINTES(XINA, SÈPIA, DE COLORS): Emprada pl egipcis i potenciat pls xinesos. Es feia en una pastilla sòlida, k x disoldrela i ferla likida s’anava fregant damunt una pedra am una cubeta de recipient tot tirant aigua destil.lada.
-PLOMES, CANYES,PLOMINS:Antigamnt ssaven plomes dau tallades a biaix x ser buides al seu interior, o cañes am diferents seccions, similars a les actuals plomes d’escriptura.
Procediments Secs:
1 . El Llapis: Necessari i expressiu per desenvolupar composició. Els primers dibuixos: Durer, Van Eyckm, Botticelli... Vareta anomenada punta de plata, que estava feta de plom i estany. Son imatges tonals dibuixades del natural fetes amb lineas fines. El Grafit es va descobrir a Bavaria als 1400, pro no l van anomer aixi fins el 1789. El primer llapis de grafit es va fer al 1662, barrejat amb gomes, resines i coles. Al 1761 Faber va fer la fabrica de llapis a Anglaterra. Napoleó va aconseguir que el llapis de fusta fos fet amb: mescla d'argila, grafit, aigua i pasta endurida en forns.Tipus: Grafit, Carbó i carboni i llapis de color.
2.Carbonet: Mitjà de dibuix força inestable, es dificil no tacarse les mans, per aixo la ma no ha de tocar el paper. El carbonet es un mitjà exepcional per la execució de esbossos rapids. Es pot borrar (difuminar) amb: bola de pa, goma ova amassada, drap, esfum´, bola de cotoó o els dits. La inestabilitat obliga a fixar el dibuix amb fijador o laca de perruqueria.
Medi artistic mes antic (prehistoria), Per aconseguirlo es cremaven branques d'arbre, ossos carbonitzats... Es una gran tecnica pre grans zones.
Proces de fabricació: Canyes de saüc bullides, pelades i assecades aun una maquina enfarfadora. Despres es lliquen i es posen en 9h a bullir. Es pela, es deixen assecar a l'aire i es tornen a lligar per ser tallades a les mides estandart. E'escalfa amb la sorra (que impedeix que entri aire) i despres d'un temps es posen en forns d'alta temperatura duran algunes hores.
Tipus: prim, mig i gruixut de "sauce", per decorats, llapis de carbó, carbó comprimit i carbónet de vid
Carbonet: palets de diferents gruixus i graus de duresa. El fi = Cep. Capses de 20cm de longitud i(els mes grosos) 6mm de diametre.
Carbó comprimit: pigment negre de fum amb agent aglutinant barrejat i comprimit en barretes cuadrades o rodones. Mides: de 7-10cm longi. i 1/2cm de diametre. Dificils d'esborrar, mes dur, tons negres mes densos, no apte per medi d'esbossos perque pot ennegrir els tons, pero com a medi de dibuix si. Es manipulable amb dits/esfumins
Carbó d'oli: barretes de carbonet amb oli vegetal. Es coloquen dins un pot d'oli i es tenqen unes 24h. Un cop extretes i assecades, s'emboliquen am paper destany individual per no deixar passar laire ja que s'assequen rapidament.
llapis de Carbó : Sintetic, barreja de carbo+sutje. barra fina de carbo comprimit, es pot recobrir de gusta. Extra tou 6B, tou 4b, mig 2b i dur HB.
Fixador: antigament eren de goma laca, almaciga o resina diluides en alcohol; actualment son laca d'aerosol. també hi ha l'opcio de posar 2o3 capes de emulsio acrilica amb pistoles de pulveritzacio d'aire comprimit.
Esfumins: suavitzen tons o linies mes suaus per crear tons graduals o barrejats. Tambe serceixen per a pintar si li posem pols de carbonet i despres pintem.
CAL APROFITAR LA TEXTURA DEL PAPER per aconseguir diferents tons.
3.PASTELS: Pigment pur, sense intervencio de materials. porta aglutinant nomes per aguantar la forma de barreta. Barretes toves, dures i semidures. Pigments triturats, exlosos de plom per la toxicitat i inalacio durant el treball. MItjans artistics mes fragil i inestable = fixarlo amb precaució de no alterar-lo encara que mai acabara prou agafat.
al S. XVIII apareix el pastel amb diferents autors importants, com Edgar Degas, pro abans d'ella va ser una pintora veneciana (Rosalba Carriere) qe va tenir exit durant la regencia de Lluis XV. Millor pastelista del Rococó: Quentin de la tour. Al 1780, a França, trevallaben 2500 pastelistes.
Hi ha gran diferencia de color debut a la saturació.
Se sol aplicar sobre paper de fibre vegeta, pH neutre, gra aspre, cartins, gasa encolada...
Fabricació dels pastels: sobre una fulla de seda, dos munts de pigment i l'altre de blanc de zenc. Es barrejen els dos en el paper. es divideix la mescla i es retir la meitat. colocar l'altre meitat sbre una placa de vidre i posar aigua destilada per fer una pasta. amassar la pastaamb una espatula i posar goma de tragacant per fer d'aglotinant. emblicar carto en paper de premsa i tulilitzarlo per rodar la barra fins que quedi de forma cilindric. assecar 24h.
Pastels Tous: tecniques:
Esboós, traç, impast amb pastel, pastel amb altres mitjans, vapor i pinzell.
Degas: Utilitzava una tecnica de traços vigorosos de pastel sobre un fons difuminat. Obres de dones fent-se la toilette conten variants de sobreposició i juxtaposició de tons amb efectes difuminats part inferior: predominen verds sobre taronja-morat. La pell: suau rosa i verd amb llums rosa i blancs. Ombres: morades de to mes clar
Fixador: es recomenable que s'assequi aviat, que es vagi fixant en diverses fases del treball per evitar la fixació final. La fixacio canvia el to dels colors.
Com conservar el pastel?En llocs secs, sense fongs, enmarcats en cartó absorbent i un full de paper encerat entre el carto i la pintura. Si tenen celulosa, hi ha menys risc de fongs qe no amb gomes naturals
Teqniques convencionals del pastel:
Retrats: 1r dibuix a llapis, despres estabilr els tons, es dispensa al voltant de les zones de llum els tons en rosa i groguenc mes clar per crear el front. amb un difuminadores fan le sfusions entre colors.
Paisatges.