Teixit Muscular: Esquelètic, Cardíac i Llis

Teixit muscular:

• Esquelètic

• Miocardi

• Llis

Múscul esquelètic:

Tipus de teixit muscular estriat que presenten els músculs units a l’esquelet.

Està format per cèl·lules o fibres allargades i multinucleades que situen els seus nuclis a la perifèria.

Obeeixen a l’organització de proteïnes d’actina i miosina i que li confereixen aquests estriaments que es veu perfectament al microscopi.

Són usats per a facilitar el moviment i mantenir la unió os-articulació a través de la seva contracció.

Són, de contracció voluntària, encara que poden contreure’s involuntàriament.

El cos està format aproximadament d’un 40% d’aquests tipus de múscul i un 10% de múscul cardíac i visceral.

Teixit muscular cardíac:

El miocardi, és el teixit muscular del cor, encarregat de bombejar la sang pel sistema circulatori a través de les contraccions.

El miocardi conté una xarxa abundant de capil·lars indispensables per cobrir les seves necessitats energètiques. El múscul cardíac funciona involuntàriament i rítmicament, sense tenir estimulació nerviosa. És un múscul miogènic, és autoexcitable.

Teixit muscular llis:

Conjunt de nombroses cèl·lules musculars que formen la porció contràctil de diversos òrgans:

• El tracte gastrointestinal

• El conductes d’algunes glàndules

• L’arbre bronquial

• El sistema genitourinari

• Les artèries, venes, vasos limfàtics de grans dimensions...

• Present en la pell del penis, escrot, arèola de la mama, del mugró i en el múscul horribles del pèl.

Les cèl·lules musculars es caracteritzen per presentar una morfologia allargada (al voltant de 20 a 500 micres de longitud per 5 a 8 micres de gruix)

El nucli està situat en una posició central i té un o dos nuclèols.

El citoplasma conté nombrosos feixos de filaments d’actina i miosina, disposats d’una manera menys regular que en les fibres musculars estriades.

Estan envoltades per una membrana basal, desenvolupada per elles mateixes, i per una fina xarxa de fibres de col·lagen reticulars i elàstiques.

Teixit nerviós:

És el teixit histològic encarregat de la recepció i transmissió d’estímuls.

Cèl·lules que intervenen:

• Neurona: són capaces de reaccionar davant un estímul extern o intern igualment. També condueixen la transmissió dels impulsos elèctrics resultants d’aquests estímuls. Són els veritables efectors de la comunicació entre òrgans.

• Cèl·lula glial: són la sustentació i protegeixen a les neurones.

• Endoteli: el teixit nerviós sol estar força irrigat degut a l’elevat consum energètic i d’oxigen.

Neurona:

És formada pel cos cel·lular i l’axó. Al cos cel·lular hi ha el nucli i el citoplasma de la cèl·lula. Del cos creixen dos tipus de prolongacions: les dendrites, curtes i amb ramificacions arborescents, i l’axó, envoltat per la beina de mielina i que acaba en ramificacions independents, les quals entren en contacte amb un altre cos neuronal, amb un òrgan efector o amb prolongacions dendrítiques d’una altre neurona.