Quin és el múscul que bombeja la sang?

El miocardi, el teixit muscular del cor, és el responsable de bombejar la sang pel sistema circulatori mitjançant les seves contraccions.

El múscul esquelètic és voluntari?

Sí, el múscul esquelètic és de contracció voluntària, tot i que pot contreure's també involuntàriament.

On es troba el teixit muscular llis?

Es troba en el tracte gastrointestinal, els conductes d'algunes glàndules, l'arbre bronquial, el sistema genitourinari, les artèries, venes i vasos limfàtics de grans dimensions, i en la pell del penis, l'escrot, l'arèola de la mama i el mugró.

Teixit muscular: esquelètic, cardíac i llis

Resumen

El document descriu els tres tipus de teixit muscular: l'esquelètic (estriat i de contracció voluntària), el cardíac o miocardi (que bombeja la sang i funciona de manera involuntària i rítmica) i el llis (present en vísceres, vasos i altres òrgans). També introdueix breument el teixit nerviós, les seves cèl·lules i l'estructura de la neurona.

Puntos clave

El teixit muscular esquelètic és estriat, format per fibres multinucleades amb els nuclis a la perifèria, i de contracció voluntària.
El miocardi és el teixit muscular del cor; funciona involuntàriament i rítmicament, és miogènic i té una xarxa abundant de capil·lars.
El teixit muscular llis forma la porció contràctil de nombrosos òrgans, com el tracte gastrointestinal, l'arbre bronquial i els vasos sanguinis.
Les cèl·lules del múscul llis són allargades, amb el nucli central i sense l'estriació regular del múscul esquelètic.
El teixit nerviós s'encarrega de la recepció i transmissió d'estímuls, mitjançant neurones, cèl·lules glials i endoteli.
La neurona està formada pel cos cel·lular, les dendrites i l'axó, que pot estar envoltat per la beina de mielina.

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

Teixit muscular:

Esquelètic
Miocardi
Llis

Múscul esquelètic:

Tipus de teixit muscular estriat que presenten els músculs units a l’esquelet.

Està format per cèl·lules o fibres allargades i multinucleades que situen els seus nuclis a la perifèria.

Obeeixen a l’organització de proteïnes d’actina i miosina i que li confereixen aquests estriaments que es veu perfectament al microscopi.

Són usats per a facilitar el moviment i mantenir la unió os-articulació a través de la seva contracció.

Són, de contracció voluntària, encara que poden contreure’s involuntàriament.

El cos està format aproximadament d’un 40% d’aquests tipus de múscul i un 10% de múscul cardíac i visceral.

Teixit muscular cardíac:

El miocardi, és el teixit muscular del cor, encarregat de bombejar la sang pel sistema circulatori a través de les contraccions.

El miocardi conté una xarxa abundant de capil·lars indispensables per cobrir les seves necessitats energètiques. El múscul cardíac funciona involuntàriament i rítmicament, sense tenir estimulació nerviosa. És un múscul miogènic, és autoexcitable.

Teixit muscular llis:

Conjunt de nombroses cèl·lules musculars que formen la porció contràctil de diversos òrgans:

El tracte gastrointestinal
El conductes d’algunes glàndules
L’arbre bronquial
El sistema genitourinari
Les artèries, venes, vasos limfàtics de grans dimensions...
Present en la pell del penis, escrot, arèola de la mama, del mugró i en el múscul horribles del pèl.

Les cèl·lules musculars es caracteritzen per presentar una morfologia allargada (al voltant de 20 a 500 micres de longitud per 5 a 8 micres de gruix)

El nucli està situat en una posició central i té un o dos nuclèols.

El citoplasma conté nombrosos feixos de filaments d’actina i miosina, disposats d’una manera menys regular que en les fibres musculars estriades.

Estan envoltades per una membrana basal, desenvolupada per elles mateixes, i per una fina xarxa de fibres de col·lagen reticulars i elàstiques.

Teixit nerviós:

És el teixit histològic encarregat de la recepció i transmissió d’estímuls.

Cèl·lules que intervenen:

Neurona: són capaces de reaccionar davant un estímul extern o intern igualment. També condueixen la transmissió dels impulsos elèctrics resultants d’aquests estímuls. Són els veritables efectors de la comunicació entre òrgans.
Cèl·lula glial: són la sustentació i protegeixen a les neurones.
Endoteli: el teixit nerviós sol estar força irrigat degut a l’elevat consum energètic i d’oxigen.

Neurona:

És formada pel cos cel·lular i l’axó. Al cos cel·lular hi ha el nucli i el citoplasma de la cèl·lula. Del cos creixen dos tipus de prolongacions: les dendrites, curtes i amb ramificacions arborescents, i l’axó, envoltat per la beina de mielina i que acaba en ramificacions independents, les quals entren en contacte amb un altre cos neuronal, amb un òrgan efector o amb prolongacions dendrítiques d’una altre neurona.