El Tempietto de Bramante: Anàlisi Arquitectònica i Estil

Descripció del Tempietto

El temple presenta unes característiques ben peculiars, ja que és un exercici sobre la idea de planta central.

Exterior

La seva planta és circular i es divideix en dos pisos:

• Primer pis: Comença amb una escala circular; tres de les seves escales representen les tres virtuts teologals: la fe, l'esperança i la caritat. Les escales limiten amb el peristil de setze columnes d’ordre toscà, damunt les quals s’aixeca un preciós entaulament clàssic format per un arquitrau, un fris dividit en tríglifs i mètopes decorades amb els instruments del martiri de sant Pere i objectes de la litúrgia cristiana, i una cornisa.
• Accés: Al peristil s’hi accedeix per una entrada que dóna directament a la porta d’accés (axialitat) i les columnes s’aixequen sobre un petit podi. A la paret del fons, a més de la porta, s’obren finestres rectangulars i falses pilastres com a relació amb les columnes.
• Pis superior: S’inicia amb una balustrada que encercla un cos cilíndric que fa les funcions de tambor i contribueix a la lleugeresa del conjunt. Aquí se succeeixen una sèrie de finestres obertes, finestres cegues i nínxols amb forma de semicúpules coronades per una petxina. Aquestes fornícules, buides, permeten algun element decoratiu a la part superior.

Damunt d’aquests elements s’aixeca una magnífica cúpula de mitja esfera, els nervis de la qual conflueixen en una llanterna rematada amb una creu.

Interior

A l’interior hi ha una única cel·la de planta circular amb pilastres adossades al mur, erigida damunt la cripta construïda al lloc on es creu que es va plantar la creu en què va ser crucificat sant Pere. Al costat oposat a l’entrada principal hi ha un altar petit, de tan sols 4,5 m de diàmetre, pensat per a la celebració litúrgica d’un grup de fidels poc nombrós.

Entorn i integració urbanística

En un primer moment, l’autor va plantejar fer un pati circular envoltant la seva obra per així ressaltar-la. Això, però, no es va fer i el templet va quedar a l’interior del claustre rectangular del monestir de San Pietro, que actualment està ocupat per l’Acadèmia de Belles Arts d’Espanya a Roma.

De tota manera, la monumentalitat ha quedat potenciada gràcies a les proporcions i la llum, que genera clarobscurs entre els diferents espais i volums.