Temps extratextual

Segons el tractament psicològic dels personatges, poden Ser dinàmics o rodons, o bé estàtics o plans.

a) Els personatges dinàmics o rodons són complexos Des del punt de vista psicològic perquè evolucionen, canvien la seva manera de Pensar i d’actuar, en funció del desenvolupament dels esdeveniments.

b) Els personatges estàtics o plans presenten una Psicologia molt simple: no experimenten una evolució interior, de manera que Les seves reaccions són totalment previsibles per part dels lectors. Per Exemple, l’heroi d’una història d’aventures és pla perquè les seves reaccions Són totalment previsibles.

4. L’espai

5. El temps

1. El temps històric o extern: Historia pasada.

2. El temps narratiu o intern: Quant temps dura la Historia.

A l’hora d’explicar una història, el narrador ho pot fer De manera cronològica o lineal, és a dir, ordenant els fets segons el pas real Del temps. Ara bé, a vegades l’ordre és diferent:

a. Llatina “in Medias res”El narrador pot explicar la historia el mig del relat.

b. Analepsi o Retrospecció. També sol utilitzar-se el terme cinematogràfic “flash-back”.

c. Si el narrador adelanta un fet o esdeveniment que Tindrà lloc posteriorment, es tracta d’una prolepsi, Anticipació o “flash forward.”.

d. Si hi ha diverses històries que s’interelacionen en Una mateixa narració, es tracta de la tècnica del contrapunt.

6. L’estructura

Quan es té en compte la forma o el contingut, hi ha  dos tipus d’estructura, la interna i L’externa.

1. L’estructura interna es divideix en:

a)Plantejament

b)Nus:

c)Desenllaç:

2 L’estructura externa: és la separació formal: Per capítols, per parts...