Temps lliure, oci i lleure: una visió completa

Temps lliure

És un temps que no es correspon amb cap institució educativa concreta, però ofereix unes grans possibilitats de descans, entreteniment, diversió, oci i desenvolupament personal.

Oci

Podem definir l’oci com l’actitud per afrontar el temps lliure d’una manera autònoma i satisfactòria.

S’entén per temps lliure el referent temporal que podem ocupar amb accions molt diverses, mentre que quan parlem d’oci o lleure, fem referència a una manera d’utilitzar el temps lliure

Característiques d’oci i lleure

El lleure està en relació directa amb saber utilitzar lliurement, el temps exempt d’obligacions laborals o escolars socials.

Té a veure amb un conjunt d’activitats específiques molt relacionades amb el món del joc i la recreació.

Permet una participació social més àmplia i més lliure, amb possibilitats d’integració en la vida de grups recreatius, culturals i socials.

En l’oci es dóna una condició d’iniciativa i de llibertat personals que accentuen el valor de l’autonomia i de la llibertat davant la necessitat.

La pedagogia del lleure

La pedagogia del lleure té com a objectiu aconseguir un entorn de llibertat i independència d’acord amb l’edat de la persona que s’ha d’educar

Objectius:

• Aprendre a descansar i a divertir-se.
• Desenvolupar-se com a persona integralment.
• Saber viure en societat.

Característiques generals del joc

Voluntari, lliure. Juguem quan ens ve de gust, en qualsevol lloc i a qualsevol moment.

Divertit, agradable, alegre, satisfactori. El joc és una activitat que ens agrada tant a tots i que ens aporta records molt agradables, a causa que sempre és sinònim de passar-li-ho bé.

Espontani, instintiu, irracional. Mentre en totes les altres activitats acostumem a mostrar-nos massa seriosos i formals, quan juguem ens oblidem de totes aquestes coses i, de seguida, ens lliurem tal com som a aquesta pràctica plaent.

Gratuït, improductiu, intranscendent. Generalment el joc suposa una activitat momentània que reuneix a un grup de persones que volen passar-li-ho bé sense buscar res a canvi.

Incert, fluctuant, aventurer. En començar un joc generalment no coneixem el resultat final, ens resulta pràcticament impossible endevinar tot el que va a succeir.

Ambivalent, oscil·latori. En el joc poden ocórrer coses molt diferents, per exemple saltar d'alegria per haver marcat un gol i tot seguit cridar per no haver aconseguit interceptar correctament una passada important del contrari…

Compromès, intencionat, conscient. Quan juguem cada protagonista es veu obligat a prendre decisions, a interpretar contínuament la situació en la qual es troba i a oferir una resposta personal mitjançant les accions de joc.

Estètic, creatiu. Cada joc té la seva pròpia estètica i harmonia. Aquesta característica ajuda al fet que no només sigui una activitat agradable per qui juga, sinó que els jocs també són divertits pels observadors.

Fantasiós, simbòlic, fictici. Al jugar ens introduïm en un món ple de personatges ficticis i d'accions que no es corresponen amb la vida real. La ficció implica una oposició amb el món real i permet al subjecte alliberar-se de les exigències que el real li imposa…

Seriós, necessari, solemne. Per a la persona que participa realment d'un joc, en aquell moment, el més important és tot el que esdevé en aquesta pràctica.

Reglat, normativitzat. Tot joc té regles, enteses com un conjunt d'aspectes que ens indiquen dins de quines limitacions podem intervenir tots els jugadors en les mateixes condicions.

El joc lliure

El nen juga espontàniament sense cap ordre o adreça de tipus formal. La durada del joc és variable i depèn dels propis participants. Són representants els jocs de carrer.

El joc dirigit

És el joc propi de la intervenció educativa. Existeixen unes regles les quals han de ser acceptades per tots, sent el propi tècnic el que les imposa.