Teoria de la Coherència i el Debat Realisme vs Idealisme
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,42 KB
Teoria de la realitat de la coherència
La teoria de la coherència es basa en els següents principis:
- La veritat no es correspon necessàriament amb la realitat externa.
- Una idea ha de ser coherent dins d'un sistema filosòfic per ser considerada certa.
Formulada inicialment per Hegel, han aparegut diferents versions que han interpretat de forma diversa la noció clau de coherència. Totes aquestes teories coincideixen a utilitzar com a criteri de veritat la coherència de la dada o proposició amb la resta del saber ja acceptat i dotat, al seu torn, de coherència interna.
Els coherencialistes rebutgen la teoria de la correspondència, que intenta establir la veritat sobre dades suposadament segures (experiències, dades dels sentits, evidències o deduccions). En canvi, proposen considerar veritable una proposició quan es pot integrar en un conjunt de proposicions que ja es consideren veritables. Es tracta d'un criteri col·lectiu en virtut del qual res no és veritable aïlladament; cada dada està essencialment referida i connectada amb la resta dels sistemes de sabers.
Realisme vs. Idealisme
El Realisme
El realisme assenyala la prioritat de la cosa (res) en el procés de coneixement. Les coses constitueixen l'element central i determinant al voltant del qual gira tota l'explicació del coneixement. La formulació més característica del realisme es troba en Aristòtil.
El realisme defensa que la realitat (l'objecte per conèixer) existeix per si mateixa, independentment del subjecte, fet que genera un objectivisme. Considera que la ment s'adapta a les coses i que el subjecte pot conèixer la realitat tal com és.
L'Idealisme
El sentit del realisme es comprèn millor en contrast amb l'idealisme, que va sorgir a partir del segle XVI amb Descartes. L'idealisme considera que la realitat no existeix independentment del subjecte que la coneix.
El que és indubtable, segons aquesta línia de pensament, és l'existència de la consciència: podem dubtar d'allò que coneixem (objectes), però no podem dubtar que estem coneixent. L'idealisme manté que els objectes s'adapten al subjecte, la qual cosa fa que el nostre coneixement dels objectes depengui de la nostra forma de conèixer.