Teoria del Coneixement i Psicologia de Plató

Els graus del coneixement

• Episteme (ciència, saber): fa referència al coneixement d’allò intel·ligible, de les Idees.
• Doxa (opinió): fa referència al coneixement sensible i, per tant, no és fiable.

Nivells de la Doxa

• Eikasia (imaginació): és el grau de coneixement més baix. Es constitueix per aquelles afirmacions que només es recolzen en l'observació sensible (per exemple: “la lluna creix i decreix”, “els pals es torcen quan els introduïm en l’aigua”).
• Pistis (creença): grau de coneixement basat en l’observació sensible, però des d’una perspectiva crítica. Constitueix l’intent d’entendre els fenòmens basant-nos en hipòtesis explicatives (per exemple: “la lluna té fases perquè l'ombra de la Terra la cobreix durant el seu cicle”). Per a Plató, aquest tipus de coneixement no és un saber, però sí que es pot considerar una opinió raonable.

Nivells de l'Episteme

• Dianoia (raonament): grau de coneixement superior perquè estudia objectes intel·ligibles, però no tots; només arriba a les Idees matemàtiques. És un saber en si mateix, però necessita fer hipòtesis explicatives, raonaments discursius i sovint s’ajuda de representacions sensibles; per això no és perfecte.
• Noesis (intuïció intel·lectual): el saber absolut. Segons Plató, implica una visió, una intuïció directa de les Idees, i s’hi arriba mitjançant la dialèctica.

La Dialèctica i el procés intel·lectual

• Dialèctica: és una tècnica d’anàlisi conceptual que ens ajuda a entendre la jerarquia que hi ha entre les Idees.
• Procés intel·lectual: es basa en el pas d’una idea a una altra, d’un coneixement a un altre, tendint a una intel·lecció més general.
• Dialèctica ascendent (progrés epistemològic): partint de la ignorància, amb el temps es crea opinió i després s'arriba a descobrir o recordar el veritable saber.
• Dialèctica descendent (reconeixement de l’estructura intel·ligible): quan l’individu, com a filòsof, té accés a l’estructura del món intel·ligible, anirà reconeixent o recordant les diferents idees de l’estructura suprasensible en l’experiència del món sensible.

Altres conceptes fonamentals

• Mite de la caverna: cèlebre al·legoria del platonisme; relat i interpretació en la qual trobem la dialèctica ascendent i descendent.
• Dualisme antropològic: parteix de la distinció entre cos i ànima per herència socràtica. El cos és corruptible, voluble, limitat i passional; en canvi, l’ànima és immortal i capaç d’apropar-se a la divinitat.