La Teoria de les Idees i l'Epistemologia de Plató
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,56 KB
La Teoria de les Idees de Plató
Plató articula els seus pensaments a través de la Teoria de les Idees.
Motius:
- Continuar l'obra de Sòcrates.
- Defensa de la polis.
- Volia elaborar una teoria de l'ésser.
Maièutica: conversa entre dos interlocutors fins a arribar a la veritat.
La realitat es divideix en dos mons: el món sensible i el món intel·ligible; a aquesta divisió l'anomena dualisme ontològic.
Epistemologia
Plató considera que la realitat es divideix en el món sensible i l'intel·ligible; a aquesta divisió l'anomena dualisme ontològic.
El món sensible està format pels objectes que estan a l'abast de la nostra vista. Aquests tenen una vida finita ja que, igual que els éssers vius, neixen i moren. En dir això, se sobreentén que no són perfectes, ja que la perfecció és eterna. Això ens porta al món intel·ligible, el qual està format per la realitat més absoluta: les idees, les quals perduren sense variar al llarg del temps i són els models dels objectes del món sensible. A més, aquests "objectes" no poden ser analitzats pels nostres sentits, sinó per la nostra part racional.
Les idees són les essències de les coses sensibles perquè, perquè hi hagi un home just, abans hi ha d'haver una Idea d'Home i una altra de Justícia; per tant, el món sensible és una imitació imperfecta del món intel·ligible.
Segons Plató, la tasca de tot filòsof és realitzar un camí que comprendrà des del món sensible al món de les idees i contemplar la Idea de Bé. Juntament amb aquests dos nivells de realitat, Plató distingeix dos nivells de coneixement; és el que ell anomena dualisme epistemològic:
- El primer és el coneixement científic (episteme), que ens ofereix una visió clara i objectiva de la realitat. Per arribar a aquesta visió hem de deixar de banda els sentits i les aparences, perquè aquest tipus de coneixement és absolut i, per això, només es pot obtenir a través de les idees.
- El segon coneixement és l'opinió (doxa), que és un coneixement relatiu, ja que s'estableix a partir dels objectes del món sensible i aquests són canviants, per la qual cosa d'ells no es pot obtenir un coneixement absolut.