Teoria de la paraula viva

Segle XIX el gènere novel.Lístic deixa de ser un document de la realitat quotidiana. Actitud pessimista i crítica envers la societat i el gènere humà. Està inspirada en el Decadentisme i el Simbolisme. Tema de conflicte entre l'individu i la societat. Reflecteix la crisi de valors. Destacam com a autor a Víctor Català (Caterina Albert i Paradís).

La novel.La simbòlica:

Es el subgènere novel.Lístic més representatiu i original del Modernisme. Transmeten una visió simbòlica seguint la Concepció del món i de l'individu pròpia dels autors modernistes. Arreplega les següents característiques:

-Argument: Individu sensible, lluita per ser ell mateix, contradicció entorn i natura.

-Estil: Transmitir emocions i sentiments. Retrata de manera simbòlica i evita qualsevol tret objectiu.

-Llenguatge: paraules i expressions dialectals, rudes i amb adjectivació connotada.

-Escenari: L'acció transcorre en un medi rural.

-Els personatges: Tenen una dimensió simbòlica. Protagonista=artista modernista enfronta societat i altres personatges idees negatives.

L'Obra paradigmàtica de la novel.La simbòlica és Solitud(1905) de Víctor Català. La protagonista de la història, Mila, ha de lluitar per no ser anul.Lada ni per la societat ni per la natura.

Expressió Romàntica trenca amb la poesia de la Renaixença i adopta l'espontaneisme i arbitrarisme (europeus).

a) Espontaneisme: Joan Maragall. Sentiment i emoció, espontaneïtat.

b) Arbitrarisme: Defensen la forma treballada. L'escola Mallorquina(M.Costa i Llobera, J.Alcover).

Joan Maragall I Gorna: El poeta de la "paraula viva": Barcelona(1860-1911) es casà i tengué tretze fills. Burgès culte i sensible. Prestigi social i intel.Lectual. Va estodiar dret.

La teoria de la "paraula viva": Elogi de la paraula, Elogi de la poesia: espontaneïtat, emoció pura, sinceritat, puresa sentiments.

-La poesia és un acte de l'esperit: revela realitat transcendental amagada rera una realitat objectiva. Xoc emotiu entre poeta i món.

-La paraula ha de ser viva i espontània: Espontània, inspiració.

-El poeta és un vident, un guia per a la resta d'homes: El poeta es qui té mes capacitat de percepció. Per Joan Maragall la poesia es vocació, inspiració i paraula viva. Joan Maragall: Poesies, Visions i cants.

Grups temàtics de la poesia de Maragall: Poesia decandentista(La vaca cega), Poesia vitalista(Oda a Espanya; desastre colonial del 98), Poesia nacionalista(Visions i cants), Poesia de la natura.

Els modernistes trenquen amb el model estètic de la Renaixença (costumisme i romanticisme). Dues tendències: El teatre d'idees o regeneracionista. El principal exemple és el dramaturg noruec Henrik Ibsen. Aquest corrent teatral tractava temes que tenien molt impacte social. Per transmetre uns continguts ideològics i morals progressistes recorr a les convencions de la literatura realista. El teatre simbolista o poètic. Segueix la influència del belga Maurice Maeterlinck. A diferència d'Ibsen, Maeterlinck no pretenia transmetre continguts ideològics de cap tipus. Les obres de teatre d'aquest vessant representen realitats simbòliques en les quals es fan presents els conceptes d'art i d'artista defensats pels modernistes. El màxim representant del teatre simbolista català és Santiago Rusiñol i la seva obra Cigales i formigues(1901).

Santiago Rusiñol. (Barcelona 1861-Aranjuez 1931) pintor y escritor.

El 1901 va estrenar Cigales i formigues, Rusiñol era defensor de l'art per art. L'auca del señor Esteve és l'obra que trenca definitivament la primera Concepció de l'artista, enfrontat a la societat. Fou pintor, venia a Mallorca -> Illa de la calma, Paradís. L'artista i la societat -> Rusiñol hi manifesta el reconeixement de l'esforç i de l'aportació de les dues classes socials en conflicte.