Teoria de la sexualitat infantil: els 5 períodes segons Freud

Freud va destacar 5 períodes en aquest procés:

Fase Oral (0-18 mesos):

Freud considera que la sexualitat no va lligada als genitals de l’individu. L’instint sexual es actiu en els humans des de que són nadons. L’acte de succió de llet, estimula una part de la boca estretament lligada amb la sexualitat (FASE ORAL→ utilitza la boca per descobrir coses). Tots els objectes desconeguts se’ls posen a la boca.

Fase Anal (18- 2/3 anys):

El nadó té més llibertat de moviments. Comença a explorar i descobrir el món per ell sol. El nen començarà a controlar la funció dels seus esfínters. Comença a experimentar la seva pròpia autonomia. El nen s’adona que es capaç de controlar una funció vital del seu cos i això li provoca plaer. En aquesta fase es desenvolupa l’autonomia i llenguatge (inici de la socialització). Segons Freud, poden existir problemes a l’hora de no poder superar aquesta etapa (motiu de neurosi). La gent obsessiva amb l’ordre i el seu espai personal són un clar exemple d’individus que no han acabat de superar la fase anal, es queden enrocats en ella. Es molt comú en nens que estan en la fase anal i tenen un germà petit.

Fase Fàl·lica (3-7 anys):

Les nenes en aquesta fase se n’adonen que el cos dels nens es clarament diferent al seu. Segons Freud les nenes senten enveja envers el cos masculí, perquè pensen que ells tenen alguna osa que elles no tenen. En aquesta etapa, també es el moment en que el nen imitarà el roll del pare i la nena, el de la mare (juguen a pares i mares, etc). Freud determina el complex d’Èdip i d’Electra (complex → complexitat).

Complex d’Èdip: El nom prové de la tragèdia grega on Èdip sense saber-ho, acaba matant al seu pare, es casa amb la seva mare, i la deixa embarassada (el pare es l’exemple a seguir i també la rivalitat pel fill). En aquesta etapa començarà a desenvolupar la seva consciència moral (els valors que ha de respectar envers la societat).

Complex d’Electra: Es el mateix cas que el complex d’Èdip, però a la inversa. En aquest cas, la mare serà més exigent amb la filla, al igual que el pare serà més exigent amb el fill. Això es degut a que els pares es senten identificats amb els fills i coneixen millor, personalment, el caràcter de cada gènere.

La fase fàl·lica es supera quan els nens i les nenes es comencen a agradar els uns amb els altres. Hi ha un interès recíproc. Cada un d’ells comença a desenvolupar el seu paper. Aquest factor ja no es present en la següent fase. Aquest fase es supera, quan deixen de veure el progenitor del mateix sexe com un rival. Es comença a superar, sobretot, quan la persona ja comença a tenir integrada la consciència social.

Fase de Latència (7-12/13 anys)

Fase en que la sexualitat està dormida. No te la presencia que tenia durant la fase anterior. L’individu canalitza aquesta sexualitat en l’amistat. Li donen més importància a les relacions entre individus del seu mateix sexe. Els nois van amb els nois i les noies van amb les noies. Aquest fet es dona perquè es senten més identificats i més segurs i veuen que es molt més fàcil l’aprenentatge social en persones del seu mateix sexe. L’individu s'afiança en el que serà la seva personalitat. Prepara el cos a nivell hormonal.

Fase Productiva (de 12/13 anys en davant)

En l’adolescència l’individu torna a ser egocèntric, però es un egocentrisme diferent. L’individu necessita ser el centre de la seva realitat, ja que necessita començar a experimentar que es lliure, a desenvolupar els seus propis pensaments i a tindre una responsabilitat moral... L’ésser es troba en un moment complexa, ja que reflecteixen el que havien experimentat en les fases anteriors. L’individu també es capaç d’argumentar les seves idees pròpies. ‘adolescent no està d’acord normalment amb el món que viu, mostren molta disconformitat. Es la primera vegada que l’individu pot establir els seus propis límits sense l’autoritat d’un adult. L’individu està aprenent a viure lliurament. Experimenta, en aquest sentit per estar preparat per la vida adulta que l’espera. Per tant l’adolescent constantment es posa en situacions de risc. També es una etapa d’il·lusions, originalitat, nous projectes, plans... Volen canviar el món gràcies a les seves potencialitats. Per tant posseeixen una gran energia per tal de aportar el seu coneixement al món. Cap a l’edat adulta tendeixes a ponderar la teva responsabilitat n vers la vida dels altres. Si les coses funcionen d’una manera serà per algun motiu. Tot i així, un adult mai hauria de renunciar els seus somnis d’adolescent.