Teories de la causalitat i el dolo en dret penal

Teories de la causalitat en dret penal

• a) Teoria de l'equivalència de les condicions: Totes les condicions que han determinat la producció d'un resultat tenen el caràcter jurídico-penal de causa. Si se suprimís mentalment, el resultat no s'hauria produït.
• b) Teoria de l'adequació: Només pot considerar-se causa d'un resultat aquella que a priori pot considerar-se apta (adequada) per produir aquella classe de resultats previstos al tipus (causes típicament adequades). Una acció serà adequada quan una persona, en la mateixa situació que l'agent, hagués pogut preveure que el resultat es produiria. Com que la previsibilitat objectiva és àmplia, s'utilitza el criteri de la diligència deguda per limitar la causalitat.
• c) Teoria de la causa jurídicament rellevant: Utilitza l'equivalència de les condicions per establir la causa en sentit natural, però la limita mitjançant criteris jurídics (previsibilitat objectiva i diligència deguda).

El dolo

1. El tipus d'injust del delicte dolós

El tipus d'injust té una vessant objectiva (elements que caracteritzen el supòsit de la norma penal) i una vessant subjectiva (el contingut de la voluntat que regeix l'acció: fi, selecció de mitjans i efectes concomitants).

2. Concepte i elements del dolo

El delicte dolós suposa una agressió conscient contra un bé jurídic protegit. El dolo es defineix com la consciència i voluntat de realitzar el tipus objectiu d'un delicte.

A) Elements del dolo

• Element intel·lectual: El subjecte ha de conèixer els elements objectius del tipus. No cal un coneixement exacte (per exemple, en l'abús sexual a menors, basta una representació aproximada de l'edat).
• Element volitiu: No basta amb el coneixement; cal voler realitzar els elements objectius. Els mòbils del subjecte (venjança, política, etc.) són indiferents per al dolo, tot i que poden incidir en la pena.

B) La teoria de la probabilitat

Davant la dificultat de provar l'element volitiu en el dolo eventual, aquesta teoria admet la seva existència quan l'autor es representa el resultat com de molt probable producció i, tot i això, actua. Si la probabilitat és remota, es tractarà d'imprudència conscient.