Teories Ètiques i Filosofia Moral: Què és el Bé?

1. Com sabem què és el bé? (Coneixement moral)

• Intel·lectualisme moral: Identifica el bé amb el saber. Mitjançant la raó, l'ésser humà comprèn què és el bé i, en conseqüència, actua bé (virtut). Sòcrates n'és el màxim exponent, afirmant que ningú fa el mal a posta, sinó per ignorància.

• Emotivisme moral (David Hume): El bé no és una propietat que es pugui conèixer amb la raó, sinó un sentiment subjectiu d'aprovació o reprovació que sorgeix en nosaltres en observar una acció. La raó només serveix com a eina per trobar els mitjans per aconseguir el que el sentiment ha determinat.

• Ètiques materials vs. formals:

  • Materials: Valoren el contingut de l'acció (què fem). Són teleològiques, és a dir, s'orienten a una finalitat o bé suprem (com la felicitat o el plaer).

  • Formals: Valoren la forma o la voluntat de l'acció (com ho fem). No donen normes concretes, sinó que l'individu, de manera autònoma, ha de decidir seguint principis com l'imperatiu categòric de Kant: actua seguint una màxima que puguis voler que esdevingui llei universal.

2. Amb qui hem d'actuar bé? (L'abast de l'ètica)

Individualisme: Posa l'èmfasi en el bé de l'individu.

• Igualitarisme (Bentham): El bé comú és la suma dels interessos individuals, que s'han d'harmonitzar mitjançant lleis.

• Egoisme ètic (Nietzsche): Afirma la desigualtat humana. El bé és allò que intensifica la força vital i les pulsions individuals, fins i tot a costa dels altres.

Universalisme: Vincula el bé propi al bé de tots. Sòcrates proposa la maièutica (diàleg) per arribar a la veritat i al coneixement del bé.

3. Teories ètiques: Què és exactament el bé?

• Eudemonisme (Aristòtil): El bé suprem és la felicitat. S'aconsegueix mitjançant l'excel·lència de la raó, trobant el just terme mitjà (virtut) entre l'excés i el defecte en les nostres accions i passions.

• Hedonisme (Epicur): El bé és el plaer. L'objectiu és l'absència de dolor i el restabliment de l'equilibri (plaer en repòs o ataràxia). Cal prioritzar els desitjos naturals i necessaris (senzills) i rebutjar els falsos desitjos socials (èxit, fama).

• Justícia com a equilibri (Plató): La justícia és l'harmonia de l'ànima. Es produeix quan la part racional (saviesa) governa sobre la irascible (fortalesa) i la concupiscible (moderació).

• Justícia social (Marx): Denuncia que el sistema capitalista genera alienació (deshumanització del treballador). La justícia implica l'abolició de la propietat privada i la socialització dels mitjans de producció per crear una societat solidària on cadascú aporti segons la seva capacitat i rebi segons la seva necessitat.