Terra Baixa: Anàlisi Completa de l'Obra de Guimerà

Estructura de Terra Baixa

L'estructura tradicional de l'obra teatral es divideix en tres actes. El desenllaç comença al segon acte.

Primer Acte

És el més extens i important. Inclou elements premonitoris com el somni de Manelic, quan Tomàs explica com Manelic es refereix a Marta com a 'cabreta', i el monòleg de Marta. El ritme és accelerat al principi i es va frenant als altres actes. Les escenes corresponen a l'entrada i sortida dels personatges (hi ha dos tipus: les que desenvolupen la trama i les que només dramatitzen sense evolució). El temps pot ser extern i intern. Entre la primera i la segona escena transcorren deu dies.

Tipologia

Diferenciem el monòleg de Marta, on es veu el seu desenvolupament entre el que sent per Manelic i Sebastià. Guimerà utilitza els aparts (l'actor es dirigeix al públic) i, a partir d'això, el públic descobreix l'evolució de Manelic.

Segon Acte

Apunta cap al desenllaç (l'espectador coneix millor Marta, es desfà el problema amb Manelic i podem copsar el poder de Sebastià sobre els altres personatges, que canvia al tercer acte). Hi ha alternança entre escenes còmiques i tràgiques.

Tercer Acte

Comença calmat. Al final de l'obra s'inverteixen dues situacions: Sebastià, el lladre de Marta, que abans era l'amo, i Manelic ja no és tractat com un tonto.

Tipus de Narracions

Hi ha tres tipus de narracions: tècnica religiosa (somni de Manelic), narrativa melodramàtica (història de Marta) i narració de contes populars (narració de Tomàs).

Llenguatge

Té aspectes modernistes i realistes (crítica a la societat). L'ús del llenguatge incorpora molts mots quotidians, llenguatge col·loquial, i vol reflectir la forma en què es parlava a l'època. Si evoluciona la trama, el llenguatge és ràpid, amb frases curtes; si no evoluciona, el llenguatge és lent.

Personatges

Hi ha tres personatges principals: Sebastià, Marta i Manelic. Altres personatges donen informació dels personatges principals quan parlen d'ells. Veurem Manelic com a tonto, però després canviarà. Sebastià és presentat com a amo de tot, i sempre utilitza l'imperatiu. Marta és insignificant (no té família).

Amors

Sebastià i Marta tenen un amor possessiu, físic i tòxic. Manelic dona força i autoestima a Marta amb el seu amor, i els fa prendre bones decisions.

Secundaris Importants

Nuri, Tomàs i Xeixa són secundaris importants. S'utilitzen per donar crítica social. Al tercer acte es redimeixen i no fan cas a Sebastià. Xeixa és utilitzat per confessar la relació de Sebastià i Marta, i contrasta amb la resta; estima Marta, però se'n va. Tomàs és utilitzat per explicar històries d'altres personatges. Nuri és l'alter ego de Marta; al principi dona suport, després s'enjoiella i termina sent l'única que dona suport a la relació Manelic-Marta. És l'única que no és corrupta per la societat, és innocent.

Simbologia

Ens fa veure que l'obra té relació amb el modernisme i el romanticisme.

Simbologia Important

La terra alta representa la puresa i la bondat, mentre que la terra baixa és corrupta.

La solitud envers la societat és positiva. Hi ha dos símbols lligats a això: el duro (Sebastià en dona a Manelic per cada llop que mata, corrompent la terra alta) i la sang (simbolitza la puresa; Manelic taca de sang el duro, per tant, està purificant la terra alta).

Llop, cabreta i pastor representen Sebastià, Marta i Manelic, respectivament.

Tots els símbols acaben donant voltes entre el bé i el mal. Sebastià representa un poder que no és legítim (és deshonest).

Oracions Coordinades

• Copulatives: "i", "o", "ni"
• Distributives: dues activitats alternes que no són excloents, "ara... ara" o "ni... ni"
• Disjuntives: dues accions excloents, "o" o "o bé"
• Adversatives: accions de contrarietat, "però", "sinó", "no obstant això"

Oracions Subordinades

• Substantives: fan de SN, substitució per "això" o "allò"
• Adjectives: fan de CN, substitució per adjectiu
• Adverbials: fan de CC