Text expositiu català exemples

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,16 KB

Quim Monzo: es 1escriptor,traductor i periodista espanyol.Escriu Princ.. N llengua catalana,encra q també te obra en Castella.Va comnsar a publikar reportatgs a principis dls anys 70. Es un escriptor q mescla dos registres:un q podríem denominar realista i líric i unatre fantastic i grotesc.Utilitza un llenguatge prou modern.La seua literatura es veu enriquida per ressons,referencies,homenatges,parodies,intertextos… Es un creador en el sentit mes estricte,xq la yengua a les seues mans es un material maleable. Monzo recupera la tradició dels bufons,entremescla la veritat mes nua i cruel ams acudits i malabars.//Lús dincisos entre paréntesis com un mecanisme ironic i de refracció de la veu, i dels iterrogants com un mecanisme per a fustigar el signidicat dels fets,con una constant en la textura de la prosa monzoniana.

LA MODALITZACIÓ
*Fenòmens d'èmfasi: manifestar valoracions positives o negatives, incredulitat, ironia.
*Les modalitats oracionals no assertives És magnífic! Déu ser difícil d'aprovar.
*Afixos, prefixos i sufixos:diminutius, pejoratius i superlatius.
*Elements lèxics de categoria gramatical diferent que tenen com a missió evidenciar els propòsits i les valoracions de l'emissor.
-Verbs performatius: felicitar, lamentar
-Verbs valoratius: responsabilitzar, solidaritzar, -Substantius valoratius: llàstima, admiració, lleialtat, noblesa, esperança, dolor.
-Adjectius valoratius: magnífic, sincer,.
-Adverbis i sintagmes preposicionals valoratius: desesperadament, amb eficàcia...
-Alguns quantificadors: molt, poc, massa,
*Les interjeccions: ah!, oh!, uf!, hurra!, ca!, carall!, òndia!, diantre!, llàstima!...
*Les unitats fraseològiques: locucions, fórmules rutinàries i proverbis. Exemples: vaques flaques
*Algunes figures retòriquesPer què la vida és tan ingrata?

LA DIXI PERSONAL
Parlem de dixi personal quan algun element de lenunciat remet a les persones de lenunciació, és a dir, a lemissor o al receptor.
ESPACIA:Lels determinants (aquest, aqueix, aquell, este, eixe, en aquesta ciutat, etc.), els pronoms neutres (açò, això, allò) i les proformes adverbials (ací, aquí, allí/allà).
TEMPORALahir,dema.
TEXTUALÉs lús duna forma díctica que remet a un element aparegut al text, la qual, en aquest sentit, sutilitza com a anafòrica: «Van dir que cal invertir en processos de reciclatge. Això no és nou

POLIFONIES:
Parlem de discurs citat quan lemissor dun enunciat incorpora explícitament un altre enunciat, el qual correspon a una altra veu, a un altre emissor previ.


REGISTRES:
*Professionalitat:Professionals/Estàndard
*Formalidad:Formals/Informals *Mig:Orals/Escrits:.

VARIANT DIALECTAL:
El català, com moltes altres llengües, té diverses variants dialectals que presenten algunes diferències fonètiques i ortogràfiques.
*Catala oriental: parlada a ls comarkes de Girona, BCN i Tarragona.
*Catala occidental: en ls comarkes de lleida,A les terres de lEbre i a la franja Occidental dArago.

TIPOLOGIA TEXTUAL
Text expositiu, és el que transmet coneixement i informació objectiva. A) text-descripció, exposa trets, característiques dun fenomen i idea (descripció dun animal...) B) text-compració, es necessita dos elements i explica les semblances i diferencies ( bulímia - anorèxia text-causaefecte, causalitat -efectes (efecte hivernacle) D) text problema-solució, a partir dun problema es busquen varies solucions (fam al mon) E) text seqüència, sorganitza dun eix temporal.
2.-Text argumentatiu, dóna opinions, manifesta preferències, defensa idees, critica opcions, té com a finalitat influir i convèncer, no pot ser objectiu. Tesi, la idea o opinió q algú vol demostrar o refutar. Arguments, són les raons per donar validesa o invalidesa a la tesi. Recursos argumentadors, pregunta retòrica, repeticions, estructures paral·leles, citació dun autor prestigiós, sinonímia, us de la primera persona del singular, antítesi.
3.-Text narratiu, presenta una successió de fets reals o ficticis q tenen un protagonista i els fets esdevenen a un temps i lloc concret. Estructura, 1.-introducció( situació inicial ) nus ( complicació ) desenllaç (reacció i solució) Àmbit, ficció literària, textos periodístics, converses.

CONNECTORS
*Gramaticals: Conjuncions- que,pero,i,o./ nexes secundaris-x tant,x consecuencia/
*Temporals: Intern:primer lloc,per acabar.. /temps extern:mentre,alhora,durant.
*Oposició-contrast: Adversatiu:en Calvi,al contrari. /concesiu:encaraque,no obstant aixo.
*Causa-conseqüència: perq,ja que,aixi que.
*Additius: Digresio:per cert,a propósito. /Generalitz:en general/Especif:en concret. /Amplicacio:a mes

Entradas relacionadas: