El text narratiu i l'obra de Ramon Llull

El text narratiu: definició i elements

Un text narratiu és un text literari que presenta uns fets ficticis viscuts per uns personatges en un espai i un temps determinats.

Tipus de narrador

Narrador intern

• Protagonista: El personatge principal narra els fets en primera persona.
• Testimoni: Un personatge que ha contemplat els fets els explica. Sol escriure en tercera persona.
• Multiselectiu: Tots els personatges de l'obra actuen com a narradors i donen la seva versió dels fets en primera persona.

Narrador extern

• Parcial: El narrador només explica, en tercera persona, allò que percep; coneix els fets, però no penetra a l'interior dels personatges ni en fa comentaris.
• Omniscient: El narrador pot entrar en l'interior dels personatges: sap el que senten i el que pensen. A més, interpreta els fets. S'expressa en tercera persona.

L'estructura de la narració

• Tancada o lineal: Els fets són presentats seguint l'ordre natural, sense cap alteració temporal: plantejament, nus i desenllaç.
• In media res: La trama comença per un punt avançat de l'argument. Per conèixer els fets que han tingut lloc fins aleshores, la narració ha de retrocedir en el temps.
• In extrema res: La trama comença al final i també es fa necessària una retrospecció.

El temps en el relat

• Històric (temps extern): Moment històric determinat en què tenen lloc els fets. Època històrica.
• Narratiu (temps intern): La quantitat de temps que passa des que comença l'acció fins que acaba.
• Temps del discurs: L'ordre de les accions i dels fets. Aquest ordre pot ser:
  • Natural: Un fet rere l'altre.
  • Retrospeccions (analepsis): Són salts en el temps per explicar esdeveniments del passat (per recuperar informacions anteriors).
  • Anticipacions (prolepsis): Són salts en el temps per avançar esdeveniments del futur.

Principals subgèneres narratius

• Èpica: Epopeia, cançó de gesta, poemes heroics, poemes religiosos i al·legòrics.
• En prosa: Conte, llegenda i rondalla.

Ramon Llull: característiques de la seva obra

La seva producció és molt extensa: entre 265 i 280 obres conegudes. Va escriure en llengües diverses: català, àrab, llatí i occità.

És el primer autor a explicar temes científics, filosòfics o intel·lectuals en una llengua distinta del llatí. Va conrear, gairebé, tots els gèneres i temes: novel·la (és considerat el primer autor de llargues novel·les en català), temes filosòfics i científics, tot i que també era aficionat a les novel·les d'aventures.

Ramon Llull va adonar-se que la possessió d'un lèxic ric i extens era del tot necessària per a escriure en català sobre temes que requerien un elevat grau d'abstracció. Per això va inventar paraules. La seva sintaxi, rigorosa i precisa, combina elements cultes calcats del llatí.

Plantejament utilitarista de la literatura

L'obra de Ramon Llull sempre està presidida per uns objectius primordials: l'amor de Déu, fer arribar aquest amor als humans i treballar per a la conversió dels infidels, que no poden estimar Déu perquè el desconeixen. Per això, el que nosaltres entenem per literatura era per a Llull un instrument de divulgació posat al servei de Déu per tal de fer-lo conèixer i estimar. Amb aquest fi, ell inventa l'"Art": un sistema lògic universal mitjançant el qual es demostren les veritats de la fe amb raons convincents.

Recursos literaris i estil l·lullià

Així, el que cal analitzar és el que trobem de literari en la seva obra:

• És un escriptor que posa a prova sense parar l'eficàcia dels seus recursos de persuasió. En aquest sentit, dona una gran importància a l'aprenentatge de les habilitats expressives: la bellesa de les paraules depèn del seu significat (la primera de les quals és Jesucrist).
• Rebutja el barroquisme literari com el trobar ric. Ell entén que la vertadera bellesa no resideix en les rimes difícils, ni en els conceptes ardits, sinó en la bondat de les coses que es diuen. Per aquest motiu, escriu versos senzills i evita ornaments formals.
• Fa un ús freqüent del recurs retòric de la repetició: com més sovint es reitera un mot de significat bell, més augmenta el valor estètic d'un text.
• Ús de l'exemple (exemplum): narracions breus amb finalitat didàctica, o de la faula.
• Recorre molt sovint al locus amoenus: reproducció d'espais adients on l'home pot ser feliç.
• Ús literari de l'autobiografia de manera directa o a través de personatges (Blaquerna, Fèlix...).
• Ús del recurs literari com a transmutació de la ciència en literatura.

19

1r DE BATXILLERAT LLENGUA CATALANA I LITERATURA IES MOSSÈN ALCOVER