Què és un text i quines són les seves propietats?

1. Què és un text?

Un text és un conjunt de paraules amb sentit complet que serveix per comunicar un missatge dins d’una situació concreta. Perquè sigui considerat text, ha de tenir unitat de sentit i coherència interna: totes les seves parts han d’estar relacionades.

1.2. Tipus de text segons el canal

• Text oral: Es comunica amb la veu i depèn de l'entonació, el ritme, els gestos i l’expressió corporal.
• Text escrit: S’elabora amb paraules i signes gràfics. Té importància la presentació visual, la tipografia i la distribució.

1.3. Elements extralingüístics

Acompanyen el llenguatge i aporten significat addicional:

• En els textos orals: gestos, expressió facial, entonació.
• En els textos escrits: format, color, estructura visual.

1.4. Estructura jeràrquica del text

Tot text està format per diferents nivells que s’integren:

Text → Paràgraf → Oració → Sintagma → Mot

Cada nivell aporta sentit i tots junts construeixen el significat global.

2. Propietats del text

Tot text correcte ha de tenir quatre propietats fonamentals:

• Adequació
• Coherència
• Cohesió
• Correcció lingüística

Aquestes propietats asseguren que el text sigui clar, entenedor, ben estructurat i comunicativament eficaç.

2.1. L’adequació

L’adequació és la capacitat del text per adaptar-se a la situació comunicativa, al seu propòsit i al destinatari. Un text adequat és aquell que utilitza el registre, el to i el vocabulari apropiats per a cada context.

Elements que determinen l’adequació

• Finalitat o intenció comunicativa: Què es vol aconseguir (informar, convèncer, entretenir, ordenar, emocionar...).
• Situació comunicativa: On, quan i per què es produeix la comunicació.
• Destinatari: A qui ens adrecem. Determina el grau de formalitat.
• Registre lingüístic: Grau de formalitat i varietat de llengua que s’utilitza.

Tipus de registre

• Formals: Literari, científic-tècnic, estàndard. S'usen en textos acadèmics, professionals o oficials.
• No formals: Col·loquial, vulgar. Propis de la parla familiar o informal.

2.2. Exemple d’adequació

No s’utilitza el mateix llenguatge en un treball d’institut (“Aquest estudi analitza...”) que en un missatge a un amic (“Tio, mira això”). En cada cas, el registre i el to s’adapten al context i al destinatari.