Texto selectivad valenciano

Enviado por mark y clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,56 KB

 

Tema: El descobriment de què la realitat no és tan idíl·lica com els contes la presenten.Parts del text:· Primera part: pàragraf 1 (l. 1 – 11). Des de “Al mig” fins a “plegats”. Part cúspide per excel·lència al conte de la Bella Dorment, és a dir, el seu despertar. Es descriu el moment en què el príncep troba a la jove, la besa i aquesta es desperta del llarg somni en el qual es trobava sumida. A més es preveu el futur dels personatges, marcat per la tradició. (parella feliç- relació amorosa) · Segona part: pàragraf 2 (l. 12 – 18). Des de “Les galetes” fins a “colors”. Es narra com la noia va despertant i incorporant-se, però un fet trenca amb la tradició del conte, canviant-ho per complet: el cavaller s'adona que hi ha una altra jove en un altre llit.b)resum: Un cavaller, protagonista del relat, avança per un bosc fins a arribar a una clariana on troba, llitada i profundament adormida, la noia amb la qual, segons mana la tradició, ha de contraure matrimoni. Un petó d’amor vertader desperta la bella dóna que, com ell avanç de ella, cau enamorada del seu salvador. La felicitat és completa per als dos, que ja fan plans de futur, quan el cavaller descobreix al costat de la primera una segona noia en la mateixa posició i d’una bellesa que no té res a envejar.c) tipologia textual:És un text naratiu perquè informa de fets que li ocorren als personatges. El narrador és omniscient, ja que presenta l’acció en tercera persona i coneix i repordueix també els pensaments dels personatges. Hi han diferents personatges: en el fragment apareix el cavaller, la Bella Dorment i una altra noia que dorm, però no se sap qui és. També s'endevina la estructura temporal pròpia de les narracions: la situació inicial, el fet que la trenca, el desenvolupament i el desenllaç, però al fragment ocorre solament el fet que trenca el conte tradicional. A més s’empra el present d’indicatiu, per fer d’aquests uns fets més props i actuals, a més de vertaders.La descripció és subjectiva, ja que s’expresen els sentimients del cavaller de primera mà, però sembla que pot ser també una mica objectiva, degut a que són descripcions massa conegudes i apareixen pràcticament iguals en tots els contes.d)La veu predominant a aquest fragment és la del locutor que ens ofereix la visió completa tant del que passa a l’escena com el que els personatges pensen i senten i per tant és considerar narrador omniscient. A més podem afegir que l’autor real es Quim Monzò, el lector real pot ser qualsevol persona i , per últim, que el lector model, encara que es tracta d’un conte no pot ser un xiquet sinó que està destinat a un públic adult.2)a)tancada,oberta,sonora,tancada.b)Al mig d’una clariana, el cavaller veu [VA VEURE] el cos de la noia, que dorm [DORMIA] sobre una llitera feta amb branques de roure i envoltada de flors de tots colors. Descavalca [Va descavalcar] amb rapidesa i s’agenolla [es va agenollar] al seu costat. Li pren [va prendre] una mà. És [Era] freda. Té [Tenia] la cara blanca, com la d’una morta. I els llavis prims i morats. Conscient del seu paper en la història, el cavaller la besa [va besar] dolçament. Immediatament, la noia obre [va obrir] els ulls, uns ulls grans, ametllats i foscos, i el mira [va mirar] amb una mirada de sorpresa que de seguida (quan ha cavil·lat [va haver cavil·lat; havia cavil·lat] qui és [era] i on és [era] i per què hi és [era] i qui deu ser [devia ser] aquell home que és [era] al seu costat i que, suposa [suposava; va suposar], la deu haver besat [devia haver besada/ besat]) es tenyeix [va tenyir] de tendresa.c)rames,rodejada,ordenar,tanmateix.3)a)Quim monzó és l´auntor d´uns quants llibres de contes. Els contes de Quim monzó sorprenen i pertorben. La seua lectura permet advertir el rigor de l´autor d´armar la narració curta i la uniformitat d´un estil que no té res a veure amb la simplificacio lingüistica.Els seus contes són un reflex de la societat contemporania perquè una bonaquantitat se centren al voltant dels conflictes sentimentals,Monzó fa que les histories esquiven qualsevol temptació melodramàtrica i, optant per una mirada violenta i seca, narra els trasbalsos quotidians del sexe i l´amor amb fredor. Un altre fil tematic és el que converteix la narració en una guia conemporania de la vida exasperada d´una gran ciutat.Un altre grup tematic es la fabula moral, així com els que exploren l´activitat d´escriure i crear, les paradoxes, les ambigüitats i els enigmes que acompanyen l´acte de fer literatura.

Entradas relacionadas: