Textos conversacionals

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,54 KB

 
Tema 1
funcions del llenguatge:emotiva: quan destaquen l'expressió de l'actitud o els sentiments de l'emissor. conativa: l'emissor fa actuar el receptor de forma determinada. poètica: comunicat amb intenció estètica. referencial: és prioritaria quan la comunicació es focalitza sobre algun aspecte del context o de la realitat. metalingüistica: aclariment d'alguna questió relacionada amb el codi. Fàtica: assegura si hi ha comunicació entre emissor i receptor. Adequació, Coherència, cohesió, correcció i presentació.
Tipus de textos (1)textos orals: es transmeten per l'aire, directament o per la tv o per la ràdio, el receptor cata auditivament. textos escrits: es trasmeten en paper, l'emissor els escriue, i el receptor els llegeix. textos informals: es cinyeixen exclusivament a les normes acceptades per el llenguatge, engloba els registres coloquial, familiar, vulgar, i l'argot. textos formals: engloban els registres estàndard, lirerari i els d'especialitat. textos de l'ambit familiar i d'amistats: son informals i orals. Textos de l'ambit sociolaboral: són textos formals i escrits. Textos de l'ambit acadèmic: són textos formals i poden ser orals o escrits. Textos comunicatius: n´hi ha d'orals i escrits, i apareixen en els mitjans de comunicació. Textos de l'àmbit creatiu: són els textos literaris, cinematografics, cómics, etc... El text conversacional: té com a objectiu l'intercanvi d'informació entre 2 o més interlocutors. Textos conversacionals quotidians: conversas informals i formlas. Textos " " en els mitjans de comunicació: trucada de participació, entrevista, tertúlia i debat. Textos " " cratius: dialegs teatrals, en novel·les, en peli·lícules i en sèries de televisió. Tema 2:De la repressió al reconeixement teóric: al 1939 la dictadura fa un intent de genodici cultural i lingüístic.Els textos legals aprovats fan un reconeixement teòric de les altres llengües espanyoles, en els temes de respecte i foment, però nomes s'han aplicat a la pràctica ( Catalunya, valencia, illes balears, país basc i Galícia). La realitat sociolingüística de catalunya: El català es la llengua pròpia del país i va recuperar l'oficialitat amb l'estatut d'autonomia del 79. Fins el nombre de catalànoparlants a augmentat considerablament, gracies a la política de normalització de la generalitat- sobretot al ensenyament i mitjans de comunicació. El castellà és l'altra llengua oficial. És la llengua mes coneguda per la població. la seva presencia es molt important a Barcelona, ja que hi ha molts immigrants, que no comprenen el català. Normalització lingüistica: s'entén com un procés polític del paper que és propi al català en la societat, com a llengua d'us habitual amb la qual es pugui viure plenament. Això deixa debil la llengua castellana. A catalunya també trobem l'Aranes i un gran nom de llengües k parlen els immigrants. El marc legal de la llengua catalana : el català es reconegut com a llengua oficial a Andorra. Dins de la unio Europea en canvi, no ho es, pk españa no la va incloir el 87, encara k al 90 es va aconseguir un cert reconeixement. Andorra: llengua oficial. Catalunya, illes Balears: doble oficialitat. Valencia: cooficialitat. Franja de ponent i Alguer: Legislació protectora. Catalunya nord: no hi ha reconeixement.


Entradas relacionadas: