Tipografia i Disseny Gràfic: Guia Completa de Fonaments i Principis

Enviado por Anothink y clasificado en Plástica y Educación Artística

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,04 KB

Tipografia: Fonaments, Classificació i Aplicació en Disseny

Orígens de la Tipografia i les Avantguardes Artístiques

Durant les primeres dècades del segle XX es produeixen molts canvis en l'àmbit artístic. Apareixen tota una sèrie de moviments artístics que proposen canvis formals i nous enfocaments estètics. El Constructivisme rus, el Suprematisme, el Cubisme, el Futurisme, el Dadaisme, De Stijl o el Surrealisme són moviments que, englobats dins del que s'ha anomenat les avantguardes artístiques, aporten noves possibilitats per a la producció artística. L'escola de la Bauhaus va ser la que va adoptar el disseny gràfic com a disciplina a ser ensenyada.

Què és la Tipografia? Definicions Clau

La tipografia és el disseny de caràcters unificats per les seves propietats visuals. S'encarrega de dissenyar lletres i compondre textos de tal manera que aquests puguin llegir-se fàcilment, de manera eficaç i agradable.

  • Família Tipogràfica

    És un grup de tipografies amb característiques similars. Els tipus o membres d'una família s'assemblen entre si, però també tenen trets propis.

  • Tipus

    Peça prismàtica rectangular de metall o de fusta que porta gravada, en una de les seves bases, una lletra, una xifra o signe ortogràfic i que serveix per a reproduir-los mitjançant la seva estampació sobre una superfície. La impressió amb tipus és, avui dia, escassament utilitzada.

  • Tipus de Lletra

    És el joc complet de caràcters en qualsevol disseny, cos i estil. Aquests caràcters inclouen lletres de caixa alta i baixa, caràcters numèrics, versaletes, fraccions, signes de puntuació, signes matemàtics, accents i altres símbols i grafismes.

  • Caràcter

    Símbol gràfic usat per a la notació del llenguatge. El caràcter d'una lletra és el dibuix del signe gràfic que la representa.

Classificació de les Famílies Tipogràfiques (DIN 16518)

Hi ha diferents tipus de classificació de les tipografies. La més comuna és la normalitzada com a DIN 16518. Aquesta classificació divideix les famílies tipogràfiques en els següents grups:

  • Romanes (Antigues, De Transició, Modernes, Mecàniques o Incises)
  • De Pal Sec (Lineals sense modulació o Grotesques)
  • Retolades (Cal·ligràfiques, Gòtiques, Cursives Informals)
  • Decoratives (De Fantasia o D'Època)

Famílies Tipogràfiques: Descripció Detallada

  • Romanes

    Són regulars, tenen una gran harmonia de proporcions, presenten un gran contrast entre elements rectes i curvilinis i els seus serifs o gràcies proporcionen un alt grau de llegibilitat.

  • De Pal Sec

    Es caracteritzen per reduir els caràcters al seu esquema essencial. Les majúscules tornen a les formes fenícies i gregues i les minúscules estan conformades a base de línies rectes i cercles units, reflectint l'època en què es van originar: la industrialització i el funcionalisme.

  • Retolades

    Mostren més o menys clarament l'instrument i la mà que els va crear, i la tradició cal·ligràfica o cursiva en què es va inspirar el creador.

  • Decoratives

    No van ser concebudes com a tipus de text, sinó per a un ús esporàdic i aïllat.

Principis del Disseny Gràfic i de Cartells

Per a un disseny efectiu, especialment en cartells, cal tenir en compte diversos principis fonamentals:

  • Públic Objectiu (Target)

    El target és el públic objectiu del cartell. És el primer punt a tenir en compte. Fa referència al públic al qual va dirigida la informació del cartell, els seus gustos i les seves preferències. Aquestes característiques són importants en l'anàlisi prèvia, ja que determinaran el desenvolupament del disseny del cartell.

  • Informació i Anàlisi Prèvia

    Recollida d'informació i anàlisi prèvia d'aquesta informació. Es tracta de reunir tota la informació necessària per tal d'oferir moltes possibilitats al dissenyador.

  • Objectiu Comunicatiu

    En aquest punt cal determinar quin és l'objectiu del cartell per poder ser concret i determinant.

  • Composició: La Regla dels Terços

    La regla dels terços és una forma de composició que ordena els objectes dins de la imatge. Aquesta regla divideix una imatge en nou parts iguals, usant línies paral·leles i perpendiculars entre elles, dues en vertical i dues en horitzontal. La Llei de l'Horitzó és una interpretació de la Regla dels Terços quan es treballa amb paisatges. Fa referència a la ubicació de l'horitzó en una línia inferior a 1/3 de la composició, si se li vol donar prioritat al cel, o bé, en una línia superior a 2/3 si se li vol donar prioritat a la terra.

  • Text: Elecció Tipogràfica

    Elecció dels tipus i variants tipogràfiques a utilitzar. El tipus i la mida de la tipografia estaran determinats per la composició, pel target i pels objectius que es pretenen. Les eines informàtiques actuals permeten triar entre milers de tipus de lletres.

  • Imatge

    La imatge ha de ser clara i gran per tal que l'espectador pugui captar-la i retenir-la a la memòria. De la imatge, no és només la imatge en si allò important, sinó també els espais negatius que crea.

  • Color

    Elecció del color. No s'ha d'abusar dels contrastos; s'han d'evitar les complementarietats cromàtiques, com ara posar textos o imatges verds sobre fons vermells. Un fet similar podria provocar efectes visuals molestos que impedirien una bona lectura.

Elements i Principis Visuals Fonamentals en el Disseny

El disseny gràfic es construeix a partir de la interacció de diversos elements i principis visuals:

  • El Punt

    És el signe més senzill que pot formar part d'una imatge i pot ser de dimensions molt variades. Implica posicionament. Si hi ha dos punts en una mateixa imatge, es reconeix una mida i una direcció implícita que pot crear tensió.

  • La Línia

    La línia és un punt en moviment que separa àrees, delimita formes o defineix estructures.

  • El Contorn i la Forma

    Hi ha tres contorns bàsics: el quadrat, el cercle i el triangle equilàter.

  • Textura

    La textura és l'agrupació de patrons situats a igual o similar distància els uns dels altres sobre un espai bidimensional que pot aportar la sensació de relleu.

  • To

    És la quantitat de llum reflectida per un objecte. Aquesta quantitat de llum reflectida depèn de la configuració de l'objecte, de la qualitat i quantitat de la llum que arriba a l'objecte.

  • Color

    Diferent del to, fa referència als raigs de llum reflectits per un objecte.

  • Llum

    És l'element essencial del qual parteixen totes les propietats del color. Pot crear sensacions diferents segons la seva intensitat i la seva direcció.

  • Ritme

    És l'ordre compassat en la successió dels elements.

  • Pes

    Valor d'activitat plàstica d'un element dins el conjunt de la imatge.

  • Tensió

    S'explica a partir de dues propietats: la força i la direcció.

  • Direcció

    Tots els contorns bàsics s'expressen en direccions visuals: horitzontal, vertical i diagonal.

  • Mida i Escala

    La desviació de la mida original en proporció als altres elements de la imatge proporciona diferents tipus d'equilibri.

  • Punt de Vista

    És el punt des d'on se situa l'espectador respecte a la imatge.

  • Proporció

    És la manera en què es divideix l'àrea de la imatge.