Tipus d'alteracions del llenguatge: Retard, Disfàsia i Afàsia

Tipus d'alteracions del llenguatge

Retard simple

És una alteració del desenvolupament del llenguatge que es manifesta amb un desfasament entre l'elaboració del llenguatge d'un infant i l'elaboració de la resta d'infants de la seva edat, sense que hi hagi cap motiu o patologia justificada.

Es manifesta en:

• Expressions que no s'entenen.
• Defectes en la construcció de frases.
• Vocabulari pobre.

Per considerar-ho com un retard simple, el límit són els 3 anys.

Causes: otitis, causes ambientals i/o familiars, retard en el desenvolupament, etc.

Intervenció: estimular i motivar la necessitat de comunicació.

Disfàsia

És una alteració del desenvolupament que afecta globalment tota l'expressió i que es manifesta amb frases simples i curtes, amb un vocabulari rudimentari.

Les disfàsies són una evolució del retard lleu del llenguatge si aquest no se supera en els primers anys de vida. És un trastorn generalitzat de la llengua a causa d'una adquisició inadequada dels seus mecanismes. Es considera un retard del llenguatge que pot recuperar-se amb una reeducació adequada.

Símptomes de la disfàsia:

• Aparició de les primeres paraules després dels 3 anys.
• Aparició de les primeres combinacions després dels 4 anys.
• Persistència d'un llenguatge esquemàtic més enllà dels 6 anys.

Intervenció: ajuda terapèutica; solen tenir bon pronòstic.

Disfàsia (descripció addicional)

És una alteració del desenvolupament que afecta tota l'expressió i que es manifesta amb frases simples, amb un vocabulari rudimentari. Les disfàsies són una evolució del retard lleu del llenguatge si aquest no se supera en els primers anys de vida. Es considera un retard del llenguatge que pot recuperar-se amb una reeducació adequada.

Símptomes:

• Aparició de les primeres paraules després dels 3 anys.
• Aparició de les primeres combinacions després dels 4 anys.
• Persistència d'un llenguatge esquemàtic més enllà dels 6 anys.

Intervenció: ajuda terapèutica; solen tenir bon pronòstic.

Afàsia

Afecta globalment tota l'expressió i es manifesta amb la no aparició del llenguatge en infants que ja han complert cinc anys.

És un trastorn que dona una dificultat o incapacitat per al llenguatge parlat o escrit; és degut a una lesió cerebral d'origen vascular, tumoral o traumàtica. La parla per a aquest nen suposa un conjunt de sons sense sentit i difícilment parlarà.

El cas més extrem és l'afàsia congènita (des del naixement) o absència del llenguatge, sense que es presentin altres símptomes que puguin explicar aquesta absència com la sordesa, l'autisme, etc.

Intervenció: mèdica i no ofereix bon pronòstic.