Tipus de sòls i característiques dels sòls de Catalunya

Tipus de sòls

• Sòls totalment desenvolupats (zonals): Es desenvolupen en grans àrees planetàries, seguint la mateixa distribució que els climes (l'acció del clima hi és present).
• Sòls intrazonals (no depenen del clima): Les particularitats de la zona determinen la formació del sòl. Es desenvolupen sota condicions on predominen factors edafogènics passius com la roca mare, el pendent, els organismes (acció humana), sediments al·lòctons, etc.
• Sòls immadurs (azonals): Sòls que es troben en les primeres etapes de desenvolupament. Són aclimàtics; no ha passat prou temps per desenvolupar-se perquè els factors edafogènics no han tingut prou marge per formar el sòl.

Sòls de Catalunya

Sòls sobre roques carbonatades

Un dels sòls típics de Catalunya és el desenvolupat en roques carbonatades. Té unes característiques pròpies, com ara la presència massiva d'ions provinents de l'alteració de la roca mare (descarbonatació), pH bàsic, textura fina, activitat biològica elevada i un humus poc evolucionat.

Aquests sòls tenen un perfil de tipus ABC que es caracteritza per la formació d'horitzons d'il·luviació sense mobilització d'argiles i òxids, però sí de bicarbonats solubles.

Les impureses insolubles d'argila presents en les calcàries alliberen quantitats notables d'òxids de ferro, que donen coloracions vermelloses al sòl; per això s'anomenen terra rossa.

El sauló

Un altre tipus de sòl abundant és el sauló. Es desenvolupa sobre roques ígnies àcides (granit) a partir de la seva alteració física i química, que dona com a resultat un material sorrenc. El sauló possibilita el rentatge dels productes resultants de l'alteració química, com argiles i petites quantitats d'òxids de ferro.

Tenen un caràcter àcid o neutre, textura arenosa, baix contingut d'argiles, activitat biològica moderada amb matèria orgànica poc incorporada a la fracció mineral i un perfil de tipus ABC amb horitzons superficials poc estructurats.

Els calitxos

Els calitxos es troben en sòls de climes àrids on hi ha una humitat molt baixa i unes temperatures altes que donen lloc a una forta evaporació de l'aigua edàfica. Això provoca la precipitació de carbonats en agregats verticals, originats per l'ascensió de l'aigua i la formació d'una crosta calcària superficial dura.