Tipus de Costes: Formació i Característiques a Espanya

Tipus de Costes: Formació i Característiques

Formacions Costaneres

• Les platges: Són extensions planes i de poc pendent d'arena, grava o còdols, localitzades al nivell de la costa. Estan formades per sediments continentals i marins.
• Les rases: Plataformes d'erosió marina paral·leles a la costa que han quedat elevades sobre el nivell del mar.
• Les ries: Són entrants costaners que resulten de la invasió per la mar del tram final d'una vall fluvial.
• Les maresmes: Són planes de fang. Es formen en badies baixes que s'omplen amb els sediments aportats pels rius i la mar.
• Les fletxes litorals: Són barres d'arena que prolonguen una costa rectilínia i arenosa cap a l'interior d'una badia. Les fletxes es formen pel transport de l'arena de la costa cap a l'interior de la badia. Si la fletxa arriba a tancar el front de la badia es denomina cordó litoral.
• Les albuferes: Són llacs costaners salats separats de la mar per un cordó d'arena que tanca la badia. Se solen acabar convertint en maresmes.
• Els tómbols: Són barres d'arena que uneixen illots rocosos amb la costa. Poden ser dues barres arenoses i, en aquest cas, hi ha una llacuna entre totes dues.
• Els deltes: Són sortints costaners formats quan el riu aporta més sediments dels que pot redistribuir la mar.
• Les dunes: Són monticles d'arena típics de les costes arenoses. Es formen pel transport i l'acumulació d'arena pel vent.

Costes Atlàntiques

Costa Cantàbrica

És rectilínia. Els accidents principals són els penya-segats i les rases. A més, hi ha ries curtes i de boca estreta com el Nerbion, algunes platges arenoses i tómbols com els de Gijón, Santander i Donosti.

Ries Gallegues

Constitueixen la costa més articulada de la Península. Resulten de la invasió per la mar de les valls fluvials obertes en les nombroses fractures del massís Galaic.

Costa Atlàntica Andalusa

Té com a accidents principals les maresmes, com les formades en la desembocadura del Guadalquivir, les fletxes litorals com la d'El Rompido, i els camps de dunes com el de Doñana.

Costes Mediterrànies

Sector Bètic

S'estén entre el penyal de Gibraltar i el cap de la Nau. Presenta trams escarpats on les serralades Bètiques discorren paral·leles al litoral i trams de costa baixa que formen una estreta plana litoral, creada per les abundants aportacions de les serralades Bètiques. També són freqüents els camps de dunes, les albuferes, com la del mar Menor i les terrasses marines a causa de l'aixecament de la costa des de finals de l'era terciària.

Golf de València

S'estén des del cap de la Nau fins al delta de l'Ebre. Es caracteritza per les platges àmplies i arenoses, formades pels dipòsits marins i pels sediments de la serralada Ibèrica. Són típiques les albuferes, com la de València, els tómbols com el de Peníscola i els petits deltes.