Tipus de Planificació Urbana, Gentrificació i Regions

Tipus de planificació urbana

Plànol irregular

Propi de les ciutats preindustrials (romanes, medievals). Es caracteritza per haver nascut sense planificació urbanística, amb carrers estrets, tortuosos, sense ordre i foscos. Presenten dificultats d'accés per a vehicles, serveis moderns i infraestructures.

Plànol ortogonal (en quadrícula)

Resultat d'una planificació urbana, especialment des del segle XIX amb la Revolució Industrial. Destaca per carrers rectes i perpendiculars, illes regulars i amplada uniforme. Facilita la mobilitat, el transport i la distribució de serveis. Inclou els Eixamples, que permeten un creixement ordenat fora del nucli antic.

Plànol radiocèntric

Distribució radial que organitza la ciutat al voltant d'un nucli central (plaça, monument), amb carrers radials i anells concèntrics.

Gentrificació i evolució del nucli antic

El procés de gentrificació segueix diverses etapes:

• Nucli antic (1960–1980): Habitada per població tradicional, es degrada per la construcció de noves zones a la ciutat.
• Degradació (1998–2008): Manca de manteniment i inversió, pocs serveis i preus d'habitatge baixos (població de baix poder adquisitiu).
• Recuperació: Inversió pública i privada que provoca la revalorització i l'augment de preus.
• Gentrificació: Expulsió de la població i comerços tradicionals, especulació immobiliària i arribada de població amb alt poder adquisitiu.

Causes i conseqüències

Causes: Especulació immobiliària, inversió urbana, turisme i polítiques urbanístiques.

Conseqüències:

• Positives: Millora urbana i més serveis.
• Negatives: Desigualtat social, pèrdua d'identitat i problemes d'accés a l'habitatge.

Sostenibilitat ambiental

Objectiu: Reduir la contaminació, el canvi climàtic i els problemes de salut.

Mesures: Mobilitat sostenible (ZBE, reducció del trànsit), arquitectura bioclimàtica, energies renovables i recuperació d'espais (zones verdes, espais per a vianants i pacificació del trànsit).

Funcions urbanes

• Administrativa: Seus de govern (ajuntaments, generalitat).
• Comercial: Principal funció en moltes ciutats (eixamples), genera activitat financera i logística.
• Residencial: Distribució segons el nivell econòmic (barris obrers, urbanitzacions, nucli antic).
• Serveis: Educatius, religiosos, privats, etc.
• Industrial: Des dels anys 60, les fàbriques es traslladen a polígons industrials a la perifèria per millorar el transport i reduir la contaminació. Destaquen els parcs tecnològics.

Regions urbanes

• Àrea metropolitana: Gran ciutat central amb ciutats satèl·lit al voltant, amb intensos fluxos de persones i serveis.
• Conurbació urbana: Diverses ciutats d'importància similar unides (ex: Vallès Occidental), amb forta activitat econòmica.
• Megalòpolis: Gran regió urbana formada per diverses conurbacions i àrees metropolitanes, amb múltiples nuclis i més de 20 milions d'habitants.