Tipus de Plànols Urbans i Estructura de la Ciutat

Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Geografía

Escrito el 30 de Noviembre de 2025 en catalán con un tamaño de 2,57 KB

Plànols Irregulars

Són propis de la ciutat preindustrial, generalment desordenada.

Presenten amuntegament, carrers irregulars i carrerons sense sortida.
Carrers estrets i sinuosos.
Sense planificació prèvia.
L’origen és topogràfic (turó, riu, etc.).
Típics de la part antiga de les ciutats d’època medieval (exemples: Toledo, Àvila, Lleida, Girona).
Propi de ciutats d’origen musulmà (forma de laberint).

Carrers rectilinis.
Es creuen en angle recte, formant quadrícules que originen illes de cases rectangulars o quadrades.
Origen en ciutats gregues i romanes.
També es van utilitzar a l’Edat Moderna, a les colònies sud-americanes o a les noves poblacions espanyoles després de les repoblacions del segle XVIII.
Exemples d'Eixamples: Madrid, València.
Els seus principals avantatges eren la fàcil parcel·lació, la millor higiene i afavorir la repressió del moviment obrer.
Actualment viu una certa crisi, ja que dificulta la circulació.

Presenta cercles concèntrics al voltant d’un nucli central.
Els carrers parteixen d’un punt central, assemblant-se als radis d’una circumferència.
Les vies estan tallades perpendicularment per unes altres vies concèntriques.
El punt central correspon al centre de la ciutat.
Les vies radials permeten l’accés ràpid al centre.
Es troben en ciutats medievals que partien d’una plaça, un castell o una església (exemple: Olot).

Es desenvolupa al llarg d’un eix, una via de comunicació.
S’origina de manera espontània en ciutats on l’existència d’una via de comunicació possibilita el seu creixement a tots dos costats d’aquesta via.
També existeix una planificació teòrica lineal coneguda com a Ciutat Lineal.

Combinant els plànols, els edificis i els usos del sòl, obtenim grans unitats del paisatge urbà.
En les ciutats disperses, amb edificis monofuncionals, les parts són molt clares.
En canvi, en les ciutats compactes, amb molts edificis polifuncionals, les parts són poc clares.
Sempre, però, hi ha un cert predomini d’una activitat o d’un paisatge en una zona.