Tipus de Plànols Urbans i Estructura de la Ciutat

Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,57 KB

Plànols Irregulars

Són propis de la ciutat preindustrial, generalment desordenada.

  • Presenten amuntegament, carrers irregulars i carrerons sense sortida.
  • Carrers estrets i sinuosos.
  • Sense planificació prèvia.
  • L’origen és topogràfic (turó, riu, etc.).
  • Típics de la part antiga de les ciutats d’època medieval (exemples: Toledo, Àvila, Lleida, Girona).
  • Propi de ciutats d’origen musulmà (forma de laberint).

Plànols Regulars

Plànol Ortogonal o en Quadrícula

  • Carrers rectilinis.
  • Es creuen en angle recte, formant quadrícules que originen illes de cases rectangulars o quadrades.
  • Origen en ciutats gregues i romanes.
  • També es van utilitzar a l’Edat Moderna, a les colònies sud-americanes o a les noves poblacions espanyoles després de les repoblacions del segle XVIII.
  • Exemples d'Eixamples: Madrid, València.
  • Els seus principals avantatges eren la fàcil parcel·lació, la millor higiene i afavorir la repressió del moviment obrer.
  • Actualment viu una certa crisi, ja que dificulta la circulació.

Plànol Radiocèntric

  • Presenta cercles concèntrics al voltant d’un nucli central.
  • Els carrers parteixen d’un punt central, assemblant-se als radis d’una circumferència.
  • Les vies estan tallades perpendicularment per unes altres vies concèntriques.
  • El punt central correspon al centre de la ciutat.
  • Les vies radials permeten l’accés ràpid al centre.
  • Es troben en ciutats medievals que partien d’una plaça, un castell o una església (exemple: Olot).

Plànol Lineal

  • Es desenvolupa al llarg d’un eix, una via de comunicació.
  • S’origina de manera espontània en ciutats on l’existència d’una via de comunicació possibilita el seu creixement a tots dos costats d’aquesta via.
  • També existeix una planificació teòrica lineal coneguda com a Ciutat Lineal.

Estructura Urbana i Parts de la Ciutat

  • Combinant els plànols, els edificis i els usos del sòl, obtenim grans unitats del paisatge urbà.
  • En les ciutats disperses, amb edificis monofuncionals, les parts són molt clares.
  • En canvi, en les ciutats compactes, amb molts edificis polifuncionals, les parts són poc clares.
  • Sempre, però, hi ha un cert predomini d’una activitat o d’un paisatge en una zona.