Tipus de Vegetació a Catalunya: Guia Completa

El Paisatge Vegetal a Catalunya

Com que al territori català els tipus de sòl i de climes presenten una gran varietat, els tipus de dominis vegetals són també molt diversos. Així, trobem els tres grans dominis de vegetació propis de les tres grans regions biogeogràfiques europees:

Domini Boreoalpí

Per damunt de 1600 metres, al Prepirineu i al Pirineu Axial. Dins hi ha dos estatges vegetals:

Estatge Subalpí (1600-2300 metres)

Caracteritzat per la presència de boscos de pi negre i avets. Són boscos de coníferes, amb capçades còniques i fulles en forma d’agulla. Al sotabosc ombrívol hi ha alguns arbustos com el ginebró. Els boscos han estat talats al llarg de la història per obtenir fusta i per afavorir el desenvolupament dels prats per a les pastures. Aquest procés històric de desforestació s’ha vist frenat a mitjan segle XX a causa del despoblament rural, fet que ha afavorit la recuperació dels boscos.

Estatge Alpí (més de 2300 metres)

Es caracteritza pel domini de prats naturals i per la manca de comunitats arbòries i arbustives a causa de la neu i del fred. Només hi trobem líquens i molses.

Domini Eurosiberià (Oceànic)

Es localitza a les zones de muntanyes mitjanes, el Prepirineu, la Serralada Transversal i alguns massissos de la Serralada Prelitoral. Les fagedes i les rouredes són els boscos propis, amb fulla ampla i caduca i un sotabosc que resta en la penombra durant bona part de l’any. Per això, les espècies arbustives i herbàcies s’hi desenvolupen sobretot a l’hivern, quan les capçades dels arbres sense fulles permeten el pas dels rajos solars. Dins d’aquest domini hi ha boscos de ribera (oms i salzes) i boscos de pi roig. L’extensió original dels boscos ha estat reduïda a causa de l’explotació forestal i de la dedicació de les terres a pastures i conreus. En alguns casos, els boscos han estat esclarissats o han desaparegut, convertits en conreus, mentre que en altres, les espècies han estat substituïdes per pollancres i castanyers.

Domini Mediterrani

Es localitza a les zones de menys altitud, per sota de 800 metres, a les planes i a les muntanyes baixes. El bosc característic és l’alzinar, amb un sotabosc ric (espècies com l’arboç o el marfull) i plantes enfiladisses com les heures, que li proporcionen un aspecte selvàtic. La majoria d’alzinars tenen un estat alterat per l’acció humana. En molts casos, les alzines s’han substituït per boscos de pi blanc, i en altres han estat esclarissades o convertides en zones de conreus. En aquest darrer cas, quan els conreus s’han abandonat, el territori s’ha recolonitzat per la vegetació espontània fins a recuperar la fesomia original, que és el mateix que passa després que un bosc hagi sofert un incendi. Per això, gran part del territori català està ocupat per màquies i pinedes secundàries.