Tirant Lo blanc

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,62 KB

 

Novel·la Militar

Hi podem observar la crueltat i la violencia medievals. Una cosa que sorpren es l'ambició quantitativa de l'autor i quan cal explicar un combat, o el recompte numeric es molt present.
Les estrategies militars que hi ha desplegades, per exemple canvi dels projectils de les ballestes per sabo i formatge un moment Tirant escampa agües en cel al campament dels turcs...

Novel·la costumista o social

El llibre ens permet veure com vivia la gent de l'epoca. L'obra es com un quadre de costums(genere literari). De tots els llocs l'unic lloc que va coneixer es Anglaterra i Valencia que es on neix, no surt al llibre. Hi ha una dada sicologica del S.XV que Els senyors feudals tenien por de la puxança de la burguesia incipient. Duc de Lancastre fa penjar 6 turistes, hi ha un moment en que s'expulsen tots els advocats d'Anglaterra menys 2, Diafebus infligeix un castic al metge de Tirant. Les rivalitats entre els diferents gremis, les noses del rei d'Anglaterra son pertocades per una disputa entre ferrers i teixidors.

Novel·la Eròtica

L'erotisme que traspuen(tenen) algunes escenes no es en absolut barroer, sino lleuger i sensual. L'atracció sexual sempre apareix barrejada amb els sentiments. Com a mostra tenim el moment en que Tirant coneix Carmesina, aquest moment apareix descrit des del punt de vista masculí(Tirant). Hi ha un equilibri entre el punt de vista masculí i femení.
Al llarg del llibre hi ha tot un arsenal d'eufemismes en les relacions amoroses. Que es poden classificar en tres grups:
-Expressions poètiques:
1 - Amb la sabata va tocar en el lloc vedat
2 - I el meu peu tocà una mica mes enllà, allà on el meu amor desitja atenyer la felicitat complida si es que en aquest mon es pot atenyer.
3 - Plaerdemavida prengue Tirant dels cavells i l'apartà d'allà on hauría volgut acabar la seva vida.
4 - Tirant volgue intentar pacienment de donar fi al seu desitj p.268



-Expressions del llenguatge:
1 - "Us volia posar la ma davall la falda i cercar-vos les puces"
2- "Mira Tirant, vet ací el seu ventre, les cuixes i el secret"p.264

- Metafores militars:
1 - Va veure que Estefania estenia els braços
2 - "Perque pogues obtenir el victorios triomf que desitjava"
3 - "Sortireu victoriosa de la batalla"
4 - "Em sembla que ja us ha pasat el dolor i la pressura de la batalla"
5 - Com Tirant vencè la batalla y per força d'armes entra al castell
6 - Amb paraules gracioses es defensava perque la plaent batalla no arribes a la fi p.268
7 - Inmediatament vingueren els metges i li prengueren el pols, i li trobaren molt alterat per l'exitacio que tenen com si esperes entrar en lliça de camp clos contra cavaller jove i temés la perillosa batalla p. 275

El sexe i l'amor fan una aparició tardana al llibre. L'amor s'hi tracta en les seves diverses manifestacions: - A primera vista com Tirant
Carmesina: - Gradual com l'infant Felip i la princesa Ricomana sense exit com el de Plaerdemavida amb Hipòlit, - Fantastics com Espercius per una doncella encantada, - Subsceptibles de ser delicteem el de la viuda reposada, - Transferts, com el de l'emperatriu per Hipòlit.

Al llibre s'hi estableix un contrast entre l'amor timid i sentimental (que tirant considera el millor) i l'amor fisic o sexual que defensa i practica Estefania i que predica la casta Plaerdemavida ( la qual sembla que gaudeixi amb l'observació de les relacions d'altres)
No sabem quin dels dos tipus d'amor preferia, no ens ho deixa veure.
A mes a més de tot això cal tenir una especial atenció durant la lectura al comportament psicològic dels protagonistes, Tirant i Carmesina

Plaerdemavida: Es el personatge que usa un llenguatse sexual mes atrevit i s'inventa les trames erotiques mes imaginatives, pero en canvi no mantè cap aventura amorosa.
Carmesina: es el personatge mes monolit, mes prevsible, perque hi ha concordança entre el que diu, el que pensa i el que fa. Tambè hi ha cabuda per el subcoscient d'alguns personatges; l'emperatriu estima a Hipòlit, perque li recorda al seu fill mort. L'autor demostra tenir coneixements psiclogics sobre transtorns obsesius. La pasió amorosa es una forma d'obsesió. Hi ha un moment en l'argument en que Tirant creu que Carmesina no el vol, perque l'ha vist jugar amb "el metge negre lauseta" i el Tirant es passa un seguit de dies al llit. En aquest moment apareix una vella Jueva. Que l'alerta sense ser veritat que els turcs entren a la ciutat. L'esforç mental i fisic es un antidot contra tota obsesió. Tambe hi observem que hi ha un cert masclisme, apareixen ridiculitzats(l'home)

Llistat d'escenes eròtiques

218-222 El somni fingit de Plaerdemavida
235-239 Com Tirant converteix unes penyores amorosas en arnès cavalleresc
260-262 Nit de noces d'Estefania
263-269 Tirant observa el bany de la princesa i despres es posa al seu llit
274-283 Emperadriu i Hipolit

Entradas relacionadas: